Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Infotaula personatgeHel·le

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat marina de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaPosidó Modifica el valor a Wikidata
MareNèfele Modifica el valor a Wikidata
PareAtamant Modifica el valor a Wikidata
FillsAlmops i Paeon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFrixos Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part dePhrixus and Helle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Hel·le va fugir amb el seu germà Frixos sobre el moltó del velló d'or que havia de salvar-los de la mort i de l'odi de la seva madrastra Ino, i van marxar volant cap a la Còlquida.

Però, en passar pel damunt dels Dardanels, ella va caure al mar, que, en record seu, va prendre el nom d'Hel·lespont.[1] Una altra versió de la llegenda diu que Hel·le no va morir, sinó que en caure al mar va ser recollida per Posidó i la va salvar. El déu se'n va enamorar i la va fer mare de Pèon, Edó i Almops. Tucídides parla de les regions de Peònia, Edoea i Almòpia, a Macedònia, que haurien estat fundades per aquests herois.[2]

Referències modifica

  1. Esmentat per Ovidi, a les Metamorfosis, 195 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 237. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 108. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hel·le