Helena de Borbó i de Grècia
Helena de Borbó i de Grècia (Madrid, 20 de desembre de 1963) és infanta d'Espanya i duquessa de Lugo. És la filla primogènita dels reis Joan Carles i Sofia d'Espanya i la germana gran del rei Felip VI.
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Elena María Isabel Dominica de Silos de Borbón y Grecia 20 desembre 1963 (60 anys)Madrid |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme i catòlic romà |
| Formació | Universitat d'Exeter - sociologia, ciències de l'educació (1987–1990) Universitat Pontifícia de Comillas - ciències de l'educació (–1993) St Mary's School |
| Alçada | 1,78 m |
| Color dels ulls | Verd |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Esport | equitació esquí |
| Altres | |
| Títol | Duquessa de Lugo (1995–) Infanta d'Espanya (1963–2014) Duquessa |
| Família | Casa de Borbó a Espanya |
| Cònjuge | Jaime de Marichalar (1995–2010) |
| Fills | Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, Victòria de Marichalar i de Borbó |
| Pares | Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia |
| Germans | Felip VI d'Espanya i Cristina de Borbó i Grècia |
| Cronologia | |
| 2003 | avortament espontani |
| baptisme (Palau de la Zarzuela)
| |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
 | |
Ocupa el tercer lloc en la línia de successió a la Corona espanyola, després de les seves nebodes la princesa d'Astúries i la infanta Sofia.
Biografia modifica
Va néixer el 20 de desembre del 1963 a Madrid.[1] Al cap de set dies fou batejada amb el nom complet d'Helena Maria Isabel Dominica de Silos i apadrinada per la seva àvia paterna, la princesa Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Barcelona, i per l'infant Alfons d'Orleans-Borbó.[2]
Va cursar els seus estudis bàsics al Col·legi de Santa María del Camino i va estudiar Magisteri a l'Escola Universitaria ESCUNI de Madrid on el 1986 es va diplomar com a mestra d'Educació General Bàsica en l'especialitat d'anglès. Després de treballar com a professora d'anglès al Col·legi de Santa María del Camino i d'efectuar un curs especialitzat de Sociologia i Educació a Exeter (Regne Unit), va completar els seus estudis a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid on el 1993 va assolir la llicenciatura en Ciències de l'Educació.[3]
Es va casar el 18 de març de 1995 a la Catedral de Sevilla amb l'aristòcrata espanyol Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada.[4] Amb motiu del matrimoni, el seu pare, el rei Joan Carles I, li va concedir el títol de duquessa de Lugo.[5] Fruit del matrimoni van néixer dos fills: Felipe Juan Froilán (1998)[6] i Victoria Federica (2000).[7] L'any 2007, la Casa Reial espanyola va anunciar el cessament temporal de la seva convivència matrimonial amb Jaime de Marichalar de qui es va divorciar el 2009.[8][9] El divorci va entrar en vigor a partir del 2010.[10]
Va comprar, l'any 2007, la societat de responsabilitat limitada Global Cinoscéfalos que es dedicava a l'assessorament en matèria econòmica.[11] L'administrador únic de la societat Luís Carlos García Revenga, imputat el 2013 en el marc del Cas Nóos, era l'assessor i secretari de la infanta i la seva germana, la infanta Cristina.[12] A pocs dies de transcendir públicament l'adquisició, la Casa Reial va anunciar l'inici del procediment de dissolució de l'empresa sense que aquesta hagués començat a tenir activitat.[13]
A partir de 2008 treballa per la Fundació MAPFRE on dirigeix l'Àrea d'Acció Social.[14]
El 19 de juny de 2014, amb motiu de la proclamació del seu germà com a rei d'Espanya, va deixar de formar part de la Família Reial espanyola i va perdre l'assignació econòmica fixa i estipulada pels pressupostos de la Casa Reial.[15]
Aficionada a l'equitació, és presidenta d'honor del Comitè Paralímpic espanyol.[16]
Ascendents modifica
Descendència modifica
Fruit del seu matrimoni amb Jaime de Marichalar i Sáenz de Tejada van néixer dos fills:
- Excm. Sr. Felipe Juan Froilán de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascut el 17 de juliol de 1998.[6]
- Excma. Sra. Victoria Federica de Marichalar i de Borbó, gran d'Espanya, nascuda el 9 de setembre del 2000.[7]
Tractament i títols modifica
Al llarg de la seva vida, aquests han estat els tractaments i títols que ha ostentat:
Distincions modifica
Distincions honorífiques espanyoles modifica
Dama del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (4 d'octubre de 1982).[18]
Dama del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, gran creu (14 d'octubre de 1988).[19]
Distincions honorífiques estrangeres modifica
Membre de primera classe de l'Orde dels Tres Divins Poders (Regne de Nepal, 19 de setembre de 1983).[20]
Gran creu de l'Orde del Falcó (Islàndia, 16 de setembre de 1985).[21]
Gran creu de l'Orde d'Orange-Nassau (Regne dels Països Baixos, 8 d'octubre de 1985).[22][23]
Gran creu de l'Orde del Quetzal (República de Guatemala, 1 d'octubre de 1986).[24]
Gran creu de l'Orde de Crist (República Portuguesa, 13 d'octubre de 1988.[25]
Gran cordó de l'Orde de Leopold (Regne de Bèlgica, 19 de setembre de 1994).[26][27]
Gran cordó de l'Orde de la Preciosa Corona (Japó, 10 d'octubre de 1994).[28]
Gran creu del Reial Orde Noruec de Sant Olaf (Regne de Noruega, 25 d'abril de 1995).[29]
Medalla commemorativa del 50è Aniversari del rei Carlos XVI Gustau (Regne de Suècia, 30 d'abril de 1996).[30]
Gran creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (República Italiana, 27 de juny de 1996).[31]
Gran creu de l'Orde de l'Infant Enric (República Portuguesa, 23 d'agost de 1996).[25]
Gran decoració d'honor amb faixí de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (República d'Àustria, 2 de juny de 1997).[32][33]
Gran cordó de l'Orde de l'Estrella de Jordània (Regne Haiximita de Jordània, 20 d'octubre de 1999).[34]
Gran creu de l'Orde d'Adolf de Nassau (Gran Ducat de Luxemburg, 7 de maig de 2001).[35]
Gran creu de l'Orde al Mèrit de Xile (República de Xile, 4 de juny de 2001).[36]
Gran creu de l'Orde d'Honor (República Hel·lènica, 25 de setembre de 2001).[37][38]
Gran creu de l'Orde del Sol del Perú (República del Perú, 5 de juliol de 2004).[39]
_-_ribbon_bar.png){kind=small}
Bibliografia modifica
- Capdevila, Germà i altres. «Capítol 14: Helena de Borbó. Una ‘borbona' com Déu mana». A: Les pilotes dels Borbons. Barcelona: Cossetània, 2013. ISBN 978-84-9034-174-2.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helena de Borbó i de Grècia |
- ↑ Redacció «Ahir, a Madrid, S.A.R. la princesa Sofia va donar a llum una nena» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-12-1963, pàg. 5.
- ↑ Redacció «Ahir va rebre les aigües baptismals la princesa Helena de Borbó» (en castellà). La Vanguardia Española, 28-12-1963, pàg. 11.
- ↑ «Helena de Borbó i de Grècia» (en castellà). BuscaBiografías. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ Carol, Màrius (en castellà) Boda Reial. La Vanguardia, 19-03-1995.
- ↑ 5,0 5,1 «Reial Decret 323/1995, de 3 de març, pel qual es concedeix, amb caràcter vitalici, la facultat d'usar el títol de Duquessa de Lugo a Sa Altesa Reial la Infanta Helena.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 54, 04-03-1995, pàg. 7477.
- ↑ 6,0 6,1 Novo, Carlos «El rei apadrinarà el seu net» (en castellà). La Vanguardia, 18-07-1998, pàg. 21.
- ↑ 7,0 7,1 López, Celeste «Neix la primera neta dels reis» (en castellà). La Vanguardia, 10-09-2000, pàg. 32.
- ↑ Alcázar, Mariángel «Els ducs de Lugo posen fi a la seva convivència» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2007, pàg. 14.
- ↑ «La infanta Helena i en Marichalar firmen el seu divorci» (en castellà). El Mundo, 18-12-2009. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ «La infanta Helena ja està divorciada d'en Marichalar» (en castellà). El Mundo, 09-02-2010. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ «La infanta Helena posa en marxa una consultora» (en castellà). Cinco Días, 18-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ Oliva, Montse «El setge reial s'estreny: El jutge cita a declarar com a imputat pel cas Nóos el secretari d'Helena i Cristina, home de confiança de La Zarzuela». El Punt Avui, 30-01-2013.
- ↑ «La infanta Helena dissol la seva empresa» (en castellà). El País, 27-02-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ «La infanta Helena té una nova feina a la Fundació MAPFRE» (en castellà). El Periódico de Aragón, 22-09-2008. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ «Butlletí Oficial de l'Estat» (en castellà). Reial Decret 2917/1981, de 27 de novembre, sobre el Registre Civil de la Família Reial., 297, 12-12-1981, pàg. 29.061 - 29.062.
- ↑ MDO «La Infanta Elena despide a la delegación paralímpica en su partida hacia Pekín» (en castellà). madridiario.es, 28-08-2008. Arxivat de l'original el 2016-08-16 [Consulta: 1r juliol 2016]. Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine.
- ↑ «Reial Decret 1368/1987, de 6 de novembre, sobre el règim de títols, tractaments i honors de la Família Reial i dels Regents» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 271, 12-11-1987, pàg. 33717.
- ↑ «Reial Decret 2518/1982, de 4 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama de l'Orde d'Isabel la Catòlica a Sa Altesa Reial la infanta Helena de Borbó i de Grècia». Butlletí Oficial de l'Estat, 240, 07-10-1982.
- ↑ «Reial Decret 1190/1988, de 14 d'octubre, pel qual es concedeix la Banda de Dama del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III a Sa Altesa Reial Helena de Borbó i de Grècia, infanta d'Espanya». Butlletí Oficial de l'Estat, 248, 15-10-1988.
- ↑ «Visitas de Estado a España des de la Instauración (1977-1990)» (en castellà). Foros Dinastías, 29-07-2011. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ «Titulars de la creu de comandant» (en islandès). Oficina del President d'Islàndia. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2014. [Consulta: 16 juny 2016].
- ↑ http://fast.mediamatic.nl/f/tqgr/image/844/87273-800-794.jpg Arxivat 2013-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ «Cena en el Palacio Real» (en castellà). ABC, 09-10-1985, pàg. 8.
- ↑ Escribano Úbeda-Portugués, José. La dimensión europea de la política exterior española hacia América Latina. Política Internacional de los Primeros Gobiernos Socialistas. (en castellà). Primera. Madrid: Editorial Vision Net, 2005, p. 303. ISBN 84-9821-244-8.
- ↑ 25,0 25,1 «Ordes honorífiques portugueses» (en portuguès). Presidència de la República portuguesa. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ Redacció «Viatge Oficial dels Reis de Bèlgica a Espanya al setembre» (en castellà). ABC, 23-08-1994, pàg. 23.
- ↑ de Bustos, Clara Isabel «La Unió Europea marca la primera jornada del rei Albert II a Espanya» (en castellà). ABC, 20-09-1994, pàg. 23.
- ↑ de Bustos, Clara Isabel «Històrica visita dels hereus d'una tradició de 2.654 anys» (en castellà). ABC, 08-10-1994, pàg. 28-29.
- ↑ Villar Mir, Carmen «Els Reis de Noruega s'apropen a Espanya» (en castellà). ABC, 25-04-1995, pàg. 24.
- ↑ Parker, Julian. «La reina Sofia, el príncep Felip, la infanta Elena, Jaime de Marichalar i la infanta Cristina d'Espanya assisteixen a una representació del Teatre Dramàtic durant la celebració del 50è aniversari del rei Carles Gustau de Suècia.» (en anglès). GettyImages. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «Les distincions honorífiques de la República italiana» (en italià). Presidència de la República italiana. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «Resposta del Canceller» (en alemany). Parlament d'Àustria. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «El Rei rep el president d'Àustria» (en castellà). El País, 03-06-1997. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «Els reis de Jordània realitzen a Espanya la seva primera visita d'Estat a un país de la Unió Europea» (en castellà). El País, 21-10-1999. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ Peñafiel, Jaime «Blau i Rosa» (en castellà). www.elmundo.es, 13-05-2001.
- ↑ «Xile i Espanya deixen enrere tensions» (en castellà). BBCmundo.com, 04-06-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ EFE. «Joan Carles recorda que "no hi ha espai pels terroristes en les nostres societats lliures"» (en castellà). www.elmundo.es, 26-09-2001. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «Joan Carles i Sofia van oferir un brillant sopar de gala en honor del president de Grècia» (en castellà). HOLA, 26-09-2001. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2020. [Consulta: 20 juny 2016].
- ↑ «La Família Reial rep, de gala, al president del Perú al Palau Reial de Madrid» (en castellà). HOLA, 06-07-2004. [Consulta: 20 juny 2016].
