Helicicultura

L'helicicultura és la tècnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres. Els principals productes que s'obtenen dels caragols són la carn, amb alt contingut en proteïnes; els ous, amb què es fa una espècie de caviar blanc; i les baves, últimament són utilitzades en cosmètica amb resultats poc fiables.

Caragol terrestre.

Malgrat que la recollida de caragols silvestres ja la practicava intensament durant la prehistòria la cria amb el cicle de cria complet és una branca recent de la ramaderia.

Els principals tipus de cargols en l'helicicultura són el cargol bover (Helix aspersa) i el caragol de Borgonya (Helix pomatia).

Es cria en captivitat en diversos països que en consumeixen, com ara França i Catalunya. Sovint es crien en hivernacles on es fan créixer plantes per a alimentar-los, de vegades es complementen amb pinsos la seva dieta per tal d'optimitzar-ne la productivitat. Però sovint es crien en espais oberts mitjançant tanques fetes de xarxa. Si a la xarxa se li fa un plec cap endins per tal que els cargols no puguin fugir, tampoc passen barreres fetes amb cendra.

Per alimentar caragols es crien plantes per a ells com ara la col o se'ls dona pinsos fets de subproductes vegetals com el segó. Necessiten molt de calci, pel que els sòls calcaris són bons llocs per a la cria i recol·lecció de caragols.

Els principals problemes per obtenir caragols en llocs confinats són la lluita contra la pèrdua de vigor per la cosanguinitat, degut a l'encreuament continu i les malalties associades i la creixent infertilitat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helicicultura

• http://www.acrux.org/caracoles Arxivat 2008-03-20 a Wayback Machine.
• http://www.zoetecnocampo.com/helicicultura.htm Arxivat 2013-12-08 a Wayback Machine.
• «Guías de prácticas correctas de higiene helicicultura» (en castellà). Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2009. [Consulta: 19 juny 2009].