Henry Eyring

Henry Eyring
Biografia
Naixement	20 febrer 1901 ; Colonia Juárez, Chihuahua (Mèxic) (en)
Mort	26 desembre 1981 (80 anys); Salt Lake City (Utah)
Sepultura	Berlín
Dades personals
Formació	Universitat d'Arizona ; Universitat de Califòrnia a Berkeley ; Eastern Arizona College (en)
Director de tesi	George Ernest Gibson
Activitat
Camp de treball	Química física
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Princeton ; Universitat de Utah
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Estudiant doctoral	Keith J. Laidler, Richard Edward Powell, Walter Kauzmann, Joseph O. Hirschfelder, Howard Schachman, George E. Kimball i Walter Kauzmann (en)
Família
Fills	Henry B. Eyring, Ted Eyring (en)
	Premis (1980) Premi Wolf en Química; (1975) Medalla Priestley; (1969) Medalla Elliott Cresson; (1969) Premi Linus Pauling; (1968) Premi Irving Langmuir; (1968) Premi Willard Gibbs; (1966) Medalla Nacional de Ciència; (1964) Premi Peter Debye; (1960) Remsen Award (en) ; (1951) William H. Nichols Medal (en) ; (1949) Bingham Medal (en) ;

Henry Eyring (20 de febrer de 1901 a Colònia Juárez, Chihuahua, Mèxic - 26 de desembre de 1981 a Salt Lake City, Utah, EUA) fou un químic teòric mexicà nacionalitzat nord-americà. La seva principal contribució fou en l'estudi de cinètica química on desenvolupà la teoria de l'estat de transició.

Eyring fou un autor prolífic, amb més de 600 articles científics, deu llibres científics i alguns llibres sobre la ciència i la religió. Rebé el Premi Wolf en Química el 1980 i la Medalla Nacional de Ciència el 1966 per desenvolupar la teoria de l'estat de transició, un dels esdeveniments més importants de la química del segle xx. D'altres químics més tard reberen el Premi Nobel per treballs basats en els d'Eyring, però ell no l'aconseguí, la qual cosa fou motiu de sorpresa per a molts.^[1] La Reial Acadèmia Sueca de Ciències aparentment no entengué la importància de la teoria d'Eyring fins que fou massa tard per concedir-li el Premi Nobel, i li concedí la Medalla Berzelius el 1977 com a compensació parcial.^[2]

Biografia modifica

Eyring, tercera generació d'una família mormona, fou criat en un ranxo a Chihuahua, en una colònia de mormons, els primers 11 anys de la seva vida. El juliol de 1912, els Eyring i uns 4.200 altres immigrants es van veure expulsats de Mèxic pels insurgents durant la Revolució Mexicana i es traslladaren a El Paso, Texas. Després de viure a El Paso durant aproximadament un any, la família Eyring es traslladà a Pima (Arizona), on Henry completà els estudis de secundària i mostrà una aptitud especial per a les matemàtiques i les ciències. També estudià a l'Acadèmia Gila a Thatcher (Arizona), ara Eastern Arizona College, on un dels pilars en la part davantera de l'edifici principal encara porta el seu nom. El seu pare era el LDS principals darrera pràctica de la poligàmia, el que va fer fins a 1954 quan un dels seus dos esposes van morir.

El 1919, Eyring havia rebut una beca de l'estat per a la Universitat d'Arizona, on obtingué els graus d'enginyeria de mines, metal·lúrgia i química. Posteriorment rebé el seu doctorat en química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1927 amb una tesi titulada:Una comparació de la ionització per, i per poder aturar, les partícules alfa dels elements i compostos.

Després fou contractat per la Universitat de Princeton com a instructor en 1931 on treballà fins al 1946^[3] quan se li va oferir un lloc com degà de l'escola de postgrau a la Universitat de Utah. L'edifici de la química al campus de la Universitat de Utah està nomenat en honor seu.

Tingué tres fills amb la seva esposa, Mildred Bennion. El major, Edward M. "Ted" Eyring és professor de química a la Universitat de Utah. Henry B. Eyring és el Conseller de la Presidència Primera Presidència de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. Harden, B. Eyring, és un administrador de l'educació superior per a l'Estat de Utah.

Creences religioses modifica

Eyring fou membre de L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies al llarg de la seva vida. Els seus punts de vista de la ciència i la religió poden ser resumits en aquesta cita: "Hi ha algun conflicte entre la ciència i la religió no hi ha conflicte en la ment de Déu, però sovint hi ha un conflicte en les ments dels homes.^[4]

Com a membre de l'Església SUD, es va exercir com a president de branca, president del districte, i, durant més de vint anys, un membre de la junta general de l'Escola Dominical Deseret Unió.

Premis modifica

AAAS Newcomb Cleveland Prize (1932)
Bingham Medal (1949) of the Society of Rheology
Peter Debye Award in Physical Chemistry (1964)
National Medal of Science (1966)
Irving Langmuir Award (1967)
Linus Pauling Award (1969)
Elliott Cresson Medal (1969) from the Franklin Institute
T. W. Richards Medal (1975)
Priestley Medal (1975)
Berzelius Medal (1979)
Wolf Prize (1980)
Membre de la Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular

Publicacions modifica

Henry Eyring és autor, coautor o editor de les següents obres científiques:

A generalized theory of plasticity involving the virial theorem
The activated complex in chemisorption and catalysis
An examination into the origin, possible synthesis, and physical properties of diamonds
Annual Review of Physical Chemistry
Basic chemical kinetics
Deformation Kinetics with Alexander Stephen Krausz
Electrochemistry
Kinetic evidence of phase structure
Modern Chemical Kinetics
Non-classical reaction kinetics
Physical Chemistry, an Advanced Treatise (1970)
Quantum Chemistry
Reactions in condensed phases
The significance of isotopic reactions in rate theory
Significant Liquid Structures
Some aspects of catalytic hydrogenation
Statistical Mechanics
Statistical Mechanics and Dynamics
Theoretical Chemistry: Advances and Perspectives. Volume 2
The Theory of Rate Processes in Biology and Medicine with Frank H. Johnson and Betsy Jones Stover
Theory of Optical Activity (Monographs on Chemistry series) with D.J. Caldwell
Time and Change
Valency

Referències modifica

↑ G.B. Kauffman; The Nobel Centennial 1901—2001; Chem. Educator 2001, 6, 370—384
↑ "The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry". Nobelprize.org. Retrieved 12 Jun 2010.
↑ «AAAS - The World's Largest General Scientific Society». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 10 març 2011].
↑ Eyring, Harden Romney; Eyring, Henry. Reflections of a scientist. Salt Lake City: Deseret Book Co, 1983, p. 2. ISBN 0-87747-944-5.

[1] G.B. Kauffman; The Nobel Centennial 1901—2001; Chem. Educator 2001, 6, 370—384

[malmstromandersson-2] "The Nobel Prize in Chemistry: The Development of Modern Chemistry". Nobelprize.org. Retrieved 12 Jun 2010.

[3] «AAAS - The World's Largest General Scientific Society». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 10 març 2011].

[isbn0-87747-944-5-4] Eyring, Harden Romney; Eyring, Henry. Reflections of a scientist. Salt Lake City: Deseret Book Co, 1983, p. 2. ISBN 0-87747-944-5.

[1]

[2]

[3]

[4]

Biografia
Naixement	20 febrer 1901 Colonia Juárez, Chihuahua (Mèxic) ^(en)
Mort	26 desembre 1981 (80 anys) Salt Lake City (Utah)
Sepultura	Berlín




Dades personals
Formació	Universitat d'Arizona Universitat de Califòrnia a Berkeley Eastern Arizona College ^(en)
Director de tesi	George Ernest Gibson
Activitat
Camp de treball	Química física
Ocupació	químic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Princeton Universitat de Utah
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Obra
Estudiant doctoral	Keith J. Laidler, Richard Edward Powell, Walter Kauzmann, Joseph O. Hirschfelder, Howard Schachman, George E. Kimball i Walter Kauzmann ^(en)
Família
Fills	Henry B. Eyring, Ted Eyring ^(en)
Premis (1980) Premi Wolf en Química (1975) Medalla Priestley (1969) Medalla Elliott Cresson (1969) Premi Linus Pauling (1968) Premi Irving Langmuir (1968) Premi Willard Gibbs (1966) Medalla Nacional de Ciència (1964) Premi Peter Debye (1960) Remsen Award ^(en) (1951) William H. Nichols Medal ^(en) (1949) Bingham Medal ^(en)