Hepatitis autoimmunitària

L'hepatitis autoimmunitària és una malaltia autoimmunitària crònica que afecta el fetge, és quan el sistema immunològic ataca les pròpies cèl·lules del fetge que s'ocasiona la inflamació del fetge (o hepatitis). Alguns dels símptomes inicials comuns inclouen fatiga o dolors musculars, i entre els signes d'inflamació hepàtica aguda s'inclouen febre, icterícia i dolor a l'hipocondri dret. Les persones amb hepatitis autoimmunitària sovint no tenen símptomes inicials i la malaltia es detecta mitjançant proves de funció hepàtica que resulten ser anormals.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaHepatitis autoimmunitària
Micrografia que mostra una hepatitis limfoplasmacítica amb necrosi - aquesta troballa histomorfològica és característica de l'hepatitis autoimmunitària. Biòpsia hepàtica amb tinció d'HE modifica
Tipusmalaltia autoimmunitària del tracte gastrointestinal, hepatitis, malaltia immunitària, hepatopatia parenquimàtica rara i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia i hepatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshepatitis Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causa decirrosi hepàtica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DB96.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K75.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9571.42 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB1150 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000245 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine172356 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD019693 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet2137 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0241910 i C4721555 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2048 Modifica el valor a Wikidata

Una presentació anòmala de l'antigen leucocitari humà (HLA) classe II a la superfície de les cèl·lules del fetge, possiblement a causa de la predisposició genètica o infecció hepàtica aguda, provoca una resposta immune mediada per cèl·lules contra el propi fetge del cos, resultant en l'hepatitis autoimmunitària. Aquesta resposta immune anormal resulta en la inflamació del fetge, el que pot donar lloc a nous símptomes i complicacions com la fatiga i la cirrosi.[2] La malaltia pot ocórrer en qualsevol grup ètnic i en qualsevol edat, però més sovint es diagnostica en pacients entre l'edat 40 i 50.[3]

Classificació modifica

Es reconeixen quatre subtipus, però la seva utilitat clínica és limitada.

  1. ANA i SMA positius,[4] immunoglobulina G elevada (forma clàssica, respon bé als glucocorticoides a dosis baixes);
  2. LKM-1 (generalment a nenes i adolescents dones, la malaltia pot ser greu), LKM-2 o LKM-3 positius;
  3. anticossos positius contra l'antigen hepàtic soluble[5] (aquest grup es comporta com a grup 1)[6] (anti-SLA, anti-LP)

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hepatitis autoimmunitària
  1. Czaja, AJ «Autoimmune liver disease.». Current opinion in gastroenterology, 20, 3, maig 2004, pàg. 231–40. DOI: 10.1097/00001574-200405000-00007. PMID: 15703647.
  2. National Digestive Diseases Information Clearinghouse. «Digestive Disease: Autoimmune Hepatitis». Arxivat de l'original el 15 de setembre 2010. [Consulta: 9 octubre 2010].,
  3. Manns, MP; Czaja, AJ; Gorham, JD; Krawitt, EL; Mieli-Vergani, G; Vergani, D; Vierling, JM; American Association for the Study of Liver, Diseases «Diagnosis and management of autoimmune hepatitis.». Hepatology (Baltimore, Md.), 51, 6, juny 2010, pàg. 2193–213. DOI: 10.1002/hep.23584. PMID: 20513004.
  4. Bogdanos DP, Invernizzi P, Mackay IR, Vergani D «Autoimmune liver serology: Current diagnostic and clinical challenges». World J. Gastroenterol., 14, 21, juny 2008, pàg. 3374–3387. Arxivat de l'original el 2016-05-28. DOI: 10.3748/wjg.14.3374. PMC: 2716592. PMID: 18528935 [Consulta: 25 agost 2015].
  5. «autoimmune hepatitis».
  6. «Medscape & eMedicine Log In».