Viquipèdia

Herba escombrera

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Herba granera)

L'herba escombrera, cabeçuda, escombra, granellons, granera, herba de graneres, herba granera o raspallera (Mantisalca salmantica),[5] és una planta amb flors de la família de les asteràcies.

Infotaula d'ésser viuHerba escombrera
Mantisalca salmantica Modifica el valor a Wikidata

Inflorescència Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereMantisalca
EspècieMantisalca salmantica Modifica el valor a Wikidata
(L.) Briq. i Cavill., 1930[1]
Nomenclatura
BasiònimCentaurea salmantica Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Altres sinònims

M. salmantica var. biennis Maire

  • M. salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
  • Microlonchus cichoraceus K.Koch
  • Microlonchus clusii Spach
  • Microlonchus delileana Spach
  • Microlonchus duriaei Spach
  • Microlonchus elatus Spach
  • Microlonchus gracilis Pomel
  • Microlonchus isernianus J.Gay i Webb ex Graells
  • Microlonchus leptolonchus Spach
  • Microlonchus papposus Spach
  • Microlonchus salmanticus (L.) DC.
  • Microlonchus spinulosus Rouy
  • Microlonchus tenellus Spach
  • Microlonchus valdemorensis Cutanda
  • Calcitrapa altissima Lam.
  • Calcitrapa brevispina Moench
  • Centaurea besseriana Janka ex Nyman
  • Centaurea codruensisProdan
  • Centaurea leptoloncha (Spach) Rouy
  • Centaurea salmantica L.
  • Centaurea salmantica var. clusii (Spach) Ball
  • Centaurea salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
  • Centaurea tenella Hort. ex Spreng.

Centaurea tenuiflora Fisch.

Addicionalment pot rebre els noms de baleges, baleja, bracella, bracera, bracera fina, braceres, cabeçudes, caps de burro, centàurea raspallera, escoba, escobes, escombrera, granadisses, graneres, herba de fer ramassos, herba ramassera, marxinera, ramassera, raspall, raspallera vera i roma. També s'han recollit les variants lingüístiques centaura raspallera, grenallons i rasparella.[5]

Morfologia modifica

 
Mantisalca salmantica; aquenis (cípseles) i bràctees internes

Planta glabra per dalt i pubescent per baix, que durant el seu primer any de vida desenvolupa una roseta de fulles peludes, profundament dividides, per a créixer fins a gairebé 1 m d'alçada en el segon. Les fulles inferiors són oblongues i pinnado-lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, una mica dentades o pinnado-dividides. Les de l'extrem superior són lineals amb dents molt punxegudes, gairebé espinoses, o sense.

Les tiges són febles, anguloses i de color verd solcat longitudinalment per línies més clares. Cadascun rematada en un capítol d'uns 2,5 cm de diàmetre, ovoide cònic fins a gairebé globular, fortament restringida a l'àpex, amb bràctees involucrals negroses cap a l'extrem i proveïdes d'una espina apical generalment curta, excepte les més internes que no tenen ella. Les flors del capítol, totes flòsculs, tenen un color rosat / morat variable. Els fruits (aquenis) mesuren uns 3 mm de llarg (sense el vil·là), són d'un marró fosc, amb costelles longitudinals i ganyotes inter-costals obliqües, el vil·là que el corona - que és pràcticament de la mateixa longitud que la resta de l'aqueni - està format per fines escates punxegudes blanquinoses no plomoses.[6] El seu nombre cromosòmic és 2n=22[7]

Ecologia modifica

Habita a la conca del Mediterrani, incloent Israel, Marroc i Mallorca (Illes Balears), però exceptuant Còrsega i Creta.[8] Introduïda o sub-espontània a Suïssa.[9] Ha estat introduïda localment al sud-oest dels Estats Units (Califòrnia i Arizona).[10][11] És una planta ruderal que prolifera en llocs àrids, erms, cunetes i hàbitats rocosos secs.

Taxonomia modifica

El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènere com per a l'espècie, d'idèntiques síl·labes en diferent ordre.[12] Més precisament, el nom genèric és un anagrama del seu epítet «salmantica», que significa «de Salamanca».[13] És l'espècie tipus del gènere Mantisalca.

Usos modifica

Té propietats hipoglucèmiques;[14][15][16][17] i no seria tòxica, fins i tot a dosis altes.[18][19] Encara recentment - i potser encara avui dia - s'usava com a matèria primera en la majoria de les comarques rurals mediterrànies i ibèriques per a la fabricació dels «escobones bastos»[20] d'aquí nombrosos dels seus noms populars en castellà d'Espanya.

  •  
    Mantisalca salmantica; aspecte general i fulles superiors
  •  
    Mantisalca salmantica; prefloració
  •  
    Mantisalca salmantica; post-floració
  •  
    Mantisalca salmantica; cípseles algunes amb l'eleosoma

Referències modifica

  1. ↑ Mantisalca salmantica fou descrita por John Isaac Briquet i François Georges Cavillier i publicat a Archives des Sciences Physiques et Naturelles, Genève, vol.12: 111, 1930, vegeu «Mantisalca salmantica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  2. ↑ Sp. Pl., 2: 918, 1753 http://biodiversitylibrary.org/page/358939
  3. ↑ «Mantisalca salmantica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos.
  4. ↑ Mantisalca salmantica en PlantList
  5. ↑ 5,0 5,1 «Mantisalca salmantica». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 abril 2022].
  6. ↑ Ángel Peñas et alii. Plantas Silvestes de Castilla y León. Valladolid, Ámbito. (1991) ISBN 84-86770-40-8
  7. ↑ Chromosomenzahlen aus der Tribus Cardueae (Compositae). Hellwig, H. Frank (1994) Willdenowia 24: 219-248
  8. ↑ Blamey, M.; Grey-Wilson Chr. Flores Silvestres del Mediterráneo. Barcelona:Omega, 2008. ISBN 978-84-282-1450-6. 
  9. ↑ G. Bonnier et G. de Layens . Flore complète portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. Librairie Génerale de l'Enseignement, Paris. 1977
  10. ↑ Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual.
  11. ↑ Kearney, T., and R.H. Peebles. 1960. Arizona flora with supplement.
  12. ↑ García Muñoz, B. Plantas de Ávila, mi ciudad. Ávila:Obra Social Caja de Ávila, 2004. ISBN 84-96264-09-2. 
  13. ↑ Mantisalca en Flora of North America
  14. ↑ Benítez G (2009). Etnobotánica y Etnobiología del poniente granadino. Tesis doctoral. Facultad de Farmacia. Universidad de Granada.
  15. ↑ Bharucha Z, Pretty J (2010). "The roles and values of wild foods in agricultural systems". Phil Trans R Soc B 365(1554): 2913-2926
  16. ↑ Bonet MA, Vallüs J (2002).Use of non-crop food vascular plants in Montseny biosphere reserve (Catalonia, Iberian Peninsula). Int J Food Sci Nutr 53: 225-248
  17. ↑ Fernández Ocaña AM (2000). Estudio etnobotánico en el Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Investigación química de un grupo de especies interesantes. Tesis doctoral. Universidad de Jaén. Facultad de Ciencias Experimentales
  18. ↑ Aguilar C, y Gregorio Rocasolano A., 1943, Nuevas aportaciones al estudio de Centaurea salmantica L., Instituto Antonio Barba, Zaragoza.
  19. ↑ Microlonchus salmanticus en Font Quer, Pío: Plantas medicinales-El Dioscórides renovado, nº614, p. 853-854, Editorial Labor, Barcelona, 1980
  20. ↑ Mantisalca salmantica a Globedia[Enllaç no actiu]

Bibliografia modifica

  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba escombrera
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Herba_escombrera&oldid=31930793»