Herstal
Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert. L'any 2006, tenia una població de 37.319 habitants.
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | província de Lieja | ||||
| Districte | districte de Lieja  | ||||
| Capital | Herstal | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 39.958 (2018) (1.697,45 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | francès (oficial) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 23,54 km² | ||||
| Banyat per | Canal de Monsin | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
• Mayor of Herstal (en)  | Frédéric Daerden (2006–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4040, 4042 i 4041 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 04 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | herstal.be | ||||
     | |||||
Història modifica
Héristal, l'antic nom de la ciutat, era una ciutat fortificada que prengué el seu nom de la família Héristal, que va fundar la dinastia carolíngia. Pipí, senyor d'Héristal, Majordom del Palau durant el regnat de Thierry III, va ser el pare de Carles Martell, guanyador de la decisiva Batalla de Tours que va aturar l'avenç musulmà cap al nord d'Europa. Carles Martell va ser l'avi de Carlemany, que també va néixer suposadament a Herstal.[1]
La ciutat va ser incorporada més tard dins el ducat de Baixa Lotaríngia. El 1546, va unir-se al domini del príncep-bisbe del principat de Lieja.
Economia modifica
Des del segle xiv s'exploten mines de carbó, la metal·lúrgia i de la fabricació d'armes. Aquesta darrera indústria va esdevenir molt important al segle xvii. Al segle xix, uns fabricants d'armes van associar-se per a crear la Fabrique Nationale d'Armes de Guerre d'Herstal (trad.: Fàbrica nacional d'armes de guerra d'Herstal), més coneguda amb el seu nom abreujat FN i el seu braç d'armes esportius Browning. Tot i reduir-se després de les reestructuracions de la FN, el municipi sempre compta amb pimes molt especialitzades en mecànica de precisió, fabricants de molles. A l'altiplà es va crear un dels polígons industrials més importants de la província de Lieja, els Hauts Sarts.
L'agricultura (blat, fructicultura, vinyes i llúpol) i la piscicultura als marges del Mosa van ser important fins a la revolució industrial. Queda una certa activitat agricultural a l'altiplà, però el municipi va esdevenir residencial i els serveis (hospital, escoles…) van desenvolupar-se.
Al nucli de Liers, a la línia ferroviària Hasselt-Tongeren-Lieja es troba una estació de formació de la SNCB força important.
Monuments i urbanisme modifica
«rue des Mineurs»
Un urbanisme salvatge típic dels anys 60 del segle passat caracteritza el municipi, que no té gaire monuments i sempre concedeix tot l'espai públic al cotxe, com es veu a la plaça major «Place Jean Jaurès».
- Museu Municipal (place Licourt 25): museu històric a l'antiga casa noble «de Lovinfosse» al qual s'exposen objectes i artefactes des de la prehistòria fins a l'àrea industrial.
- Capella Sant Oremus: oratori del segle xi, el més gran del municipi
- Església de la plaça Licourt
- Le Château Rouge (el castell vermell): antic castell, transformat en hospital municipal
-
Museu municipal -
Capella Sant Oremus -
Escola secondari provincial IPES
(a l'esquerra)
Església de la plaça Licourt
(a la dreta) -
Place Licourt
Monument als caiguts de les dues guerres mundials
Persones il·lustres modifica
L'estació del ferrocarril Lieja-Hasselt modifica
Nuclis modifica
Referències modifica
- ↑ Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herstal |