Un hexagrama és una figura en forma d'estrella amb sis puntes, {6/2} o 2 {3}, que resulta de compondre dos triangles equilàters. La intersecció resulta ser un hexàgon regular.

Infotaula de polítopHexagrama
Tipuspolígon estelat i hexàgon Modifica el valor a Wikidata
Forma de les caresaresta (6) Modifica el valor a Wikidata
Símbol de Schläfli{6/2}, 2{3}, {{3}}, a{6} i β{3} Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Més informació
MathWorldHexagram Modifica el valor a Wikidata

Encara que generalment se'l reconeix com un símbol d'identitat jueva, també és utilitzat en altres contextos històrics, religiosos i culturals, per exemple en l'islam, i en religions orientals com també en e l'ocultisme i cristianisme.

Orígens i forma modifica

L'hexagrama és un símbol mandala anomenat satkona yantra o sadkona yantra que es pot observar en antics temples hindús del sud de l'Índia, construïts fa milers d'anys. Simbolitza el nara-narayana, o estat de meditació amb un equilibri perfecte entre l'ésser humà i la divinitat que, si es manté, dona lloc al "mokxa" o "nirvana" (alliberament dels lligams del món terrenal i els seus vincles materials).

Una altra teoria, encara que sense massa suport, sobre l'origen de la forma és que es pot formar amb 2 de les 3 lletres del nom David: en la seva ortografia en hebreu, David s'escriu 'DW-D'. En l'hebreu bíblic, la lletra 'D' (Dalet) era escrita com una "L" invertida i l'inrevés, però en grec, la lletra "Delta" (Δ) és un triangle. El símbol pot haver estat un simple identificador familiar format rotant i juxtaposant les dues lletres més prominents del nom. En aquest cas, la lletra "W" podria interpretar-se com una referència a l'operació de composició de les dues deltes. Alguns investigadors han teoritzat en el sentit que l'hexagrama representa la carta astrològica en el moment del naixement de David o la seva unció com a rei. L'hexagrama també és anomenat l'"Estrella del Rei" en cercles astrològics.

És possible observar en papirs antics figures de pentagrames, juntament amb estrelles i altres signes; també se'ls pot trobar en amulets juntament amb els noms jueus de Déu, i són usats per a protegir-se contra la febre i les malalties. Curiosament, entre aquests signes no es troba l'hexagrama, ni tampoc en el gran papir màgic (Wessely, lc pp. 31, 112) a París i Londres; encara que hi ha 22 signes columnats, i un cercle amb dotze signes, no s'observa ni un pentagrama ni un hexagrama.

Bibliografia modifica

  • Grünbaum, B. and G. C. Shephard; Tilings and Patterns, New York: W. H. Freeman & Co., (1987), ISBN 0-7167-1193-1.
  • Grünbaum, B.; Polyhedra with Hollow Faces, Proc of NATO-ASI Conference on Polytopes ... etc. (Toronto 1993), ed T. Bisztriczky et al., Kluwer Academic (1994) pp. 43–70.
  • Graham, Dr. O.J. The Six-Pointed Star: Its Origin and Usage 4th ed. Toronto: The Free Press 777, 2001. ISBN 0-9689383-0-2.
  • Wessely, l.c. pp. 31, 112.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hexagrama