Hieronymus Bosch
Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes. És un dels representants més notables de l'escola flamenca dels segles XV i XVI. La seva obra, generalment oli sobre fusta de roure, conté principalment il·lustracions fantàstiques de conceptes i narracions religioses.[1] Durant la seva vida, la seva obra es va recollir als Països Baixos, Àustria i Espanya, i va ser àmpliament copiada, especialment les seves representacions macabres i nocturnes de l'infern.
 Retrat, aprox. 1550 | |
| Nom original | (nl) Jheronimus Bosch  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (nl) Jheronimus van Aken c. 1450 's-Hertogenbosch |
| Mort | agost 1516 (65/66 anys) 's-Hertogenbosch |
| Sepultura | 's-Hertogenbosch |
| Dades personals | |
| Altres noms | Aeken, Hieronymus van Aken, Jheronymus van Aquen, Jheronimus Aken, Jeroen Anthoniszoon van Aken, Hieronymus van Bos, Jeronimus |
| Grup ètnic | Neerlandesos |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura del Renaixement, arts visuals i pintura gòtica |
| Lloc de treball | 's-Hertogenbosch (1474–1516) |
| Ocupació | pintor, dibuixant projectista, dibuixant, artista visual |
| Activitat | 1474 – 1516 |
| Gènere | Pintura religiosa, pintura de gènere, pintura d'història, retrat i al·legoria |
| Moviment | Primitius flamencs i Renaixement nòrdic |
| Alumnes | Gielis Panhedel |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Aleyt Goyaerts van den Meerveen (en)  |
| Pare | Anthonis van Aken |
| Germans | Goessen van Aken (en) |
Signatura  | |
  | |
El cognom van Aken és el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d'Aquisgrà, d'on procedia la família del Bosch, establerta a 's-Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d'una família pertanyent al gremi de pintors en què probablement va aprendre la tècnica i passió per la pintura i el dibuix.
No disposem de fonts que permetin traçar una trajectòria vital clara, sobretot de la seva infància i joventut, i que ens ajudin a conèixer el seu procés d'aprenentatge i a entendre millor les influències vitals en la seva enigmàtica obra.
Segons els arxius jurídics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se pels volts del 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d'una família acomodada local, amb qui no va tenir descendència. El matrimoni va compartir una important fortuna; Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, perquè els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector més ric de la ciutat.
Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encàrrecs artístics per a la confraria de Nostra Senyora, una organització religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l'estàtua de la Verge (Zoete Lieve Vrouw), ubicada a l'interior de la catedral gòtica de Sant Joan, símbol de la fe del període medieval i de la prosperitat comercial, i orgull cívic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir del 1486 i fins a la seva mort. Se sap també que va ser un dels membres notables de la confraria, l'únic artista dels notables que, tot i no tenir la formació teològica necessària, va accedir al lloc gràcies a la seva condició social. Aquesta posició li va permetre establir relacions amb persones d'alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).
Als voltants del mes d'agost del 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys més tard, ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.
Biografia modifica
La biografia de Hieronymus Bosch no té certeses, ja que l'escassa informació que el concerneix prové de documents relatius a còpies tardanes dels arxius de 's-Hertogenbosch o dels llibres de comptes de la Il·lustre Confraria de la nostra-Senyora, de manera que els autors el podrien descriure al seu torn com a pragmàtic o visionari, ignorant o erudit, devot o hereu.[2]
Hieronymus van Aken prové d'una família de pintors i il·luminadors[2] originària d'Aquisgrà, que es va establir al voltant de 1423 a 's-Hertogenbosch, ciutat comercial i seu del govern de Brabant del Nord, l'àlies de Bosch prové del nom flamenc abreujat d'aquesta ciutat "Den Bosch" (el bosc).[3] Va néixer al voltant de 1450 - 1455,[4] amb el nom de Jheronimus (o Joen,[5] respectivament les formes llatina i neerlandesa del nom "Jerònim") van Aken (que significa "d'Aquisgrà"). Va signar algunes de les seves pintures com a Jheronimus Bosch.[6]
El seu avi Jan van Aken (mort el 1454) era pintor i es menciona per primera vegada als registres el 1430. Se sap que Jan va tenir cinc fills, dels quals quatre també eren pintors. El pare de Bosch, Anthonius van Aken (mort al voltant de 1478), va actuar com a assessor artístic de la Il·lustre Confraria de la nostra Santíssima Dama.[7] Generalment se suposa que el pare de Bosch o un dels seus oncles va ensenyar a pintar a l'artista, però cap de les seves obres no ha sobreviscut.[8] Bosch apareix per primera vegada al registre municipal el 5 d'abril de 1474, quan és nomenat juntament amb dos germans (Jan i Goosen) i una germana (Herberta).[9]
El seu pare, Anthonius, va instal·lar a 1462 el taller familiar en una casa situada al costat est de la plaça principal i la va batejar, en honor del seu patró, In Sint Thoenis. Va ser allà on es va formar el jove Hieronymus, entre finals dels anys 1460 i principis dels anys 1470, al costat del seu germà gran Goessen i on va desenvolupar la seva trajectòria artística.[10] Associat amb el seu pare entre 1474 i 1476, va desaparèixer dels documents de 's-Hertogenbosch durant quatre anys, període durant el qual podria haver realitzat una gira per companyonia, és a dir, un viatge destinat a completar la seva formació.[11]
A la seva tornada a 1480, Hieronymus va treballar sens dubte al taller familiar, dirigit per Goessen des de la mort d'Anthonius cap a 1478. Després del seu matrimoni el 1478 amb una rica aristòcrata, Aleid van de Meervenne, que li va proporcionar comoditat financera i un estatus social significativament superior, va adquirir la casa In den Salvator, situada al nord de la gran plaça. El 1486, va entrar com a «membre notable» a la Confraria de Notre-Dame[12] Respectuós amb els costums, l'artista participa en «banquets des cignes»[13] i no dubta a donar la benvinguda als membres de la confraria a casa seva, establint així vincles amb els notables més grans de la regió. Es tracta d’una associació religiosa dedicada al culte a la Mare de Déu, de la qual esdevé el pintor designat.
Va prendre així l'ascendència dins del taller familiar, que va acabar dirigint després de la mort de Goessen el 1497. Després respon a una demanda creixent i es rodeja de col·laboradors, documentats entre 1503 i 1504, i entre els quals hi ha els seus nebots, Johannes (1470-1537) i Anthonis (1478-1516).
Al setembre 1504, el governador dels antics Països Baixos, Felip I el Bell, fill de Maximilià d'Habsburg, la cort del qual està instal·lada a Brussel·les, paga trenta-sis lliures en concepte d'avançament per un gran quadre de la pintura. Aquest és el primer document en què el pintor es refereix amb el sobrenom de "Bosch", encunyat sobre la base del nom holandès de 's-Hertogenbosch, quan va adquirir una reputació internacional.
No hi ha documents que confirmin que Hieronymus Bosch visqués sempre a la ciutat de 's-Hertogenbosch, tot i que és la hipòtesi més probable. Alguns historiadors han publicat hipòtesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya pels volts del 1495-1505, seguint escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se d'obres com l'Escorial, però no s'han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.
Allotjant-se a 's-Hertogenbosch, el pintor va treballar per a clients locals i per a la cort de Brussel·les. Va morir sense descendència a l'agost 1516, probablement de la pesta que també es va endur el seu nebot Anthonis. Al registre de defuncions, al costat del seu nom s’esmenta “insignis pictor” (“pintor famós”). El germà gran d'Anthonis, Johannes, va prendre llavors, amb tota probabilitat, la gestió del taller familiar, mentre Gielis Panhedel va completar, a 1522-1523, les persianes de Hieronymus Bosch per a el retaule de la Confraria de la Mare de Déu de l'església de Sant Joan.
Obres modifica
| Imatge | Dades | Atribucions | |
|---|---|---|---|
 |
|
Autèntic, segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
.jpg) |
Autèntic, segons Friedländer; autoria discutida: podria ser del cercle del pintor[14] | ||
 |
|
Autèntic, segons Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt; anàlisis recents confirmen que la fusta és del començament del segle xvi i la pintura és obra d'un seguidor | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet |  |
 |
Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; De Tolnay no el cita | _exterior.jpg) | |
 |
|
Autoria dubtosa segons Friedländer i Marijnissen (la resta no l'esmenten); probablement, és una còpia d'un original perdut del Bosch. N'hi ha altres versions al Noordbrabants Museum ('s-Hertogenbosch) i als Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique (Brussel·les) | |
 |
Autèntic segons Friedländer; autoria dubtosa, segons Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet (la resta no l'inclouen); podria ser del taller | .jpg) | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | _-_WGA2548.jpg) |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 ;
|
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons De Tolnay (la resta no l'inclouen) | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; dubtós per a Marijnissen. | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | _-_WGA2607.jpg) |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, Unverfehrt, Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 ;
|
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet |  ;
|
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | .jpg) |
 |
|
Friedländer, De Tolnay, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet el consideren d'autoria dubtosa | |
 |
|
Probablement, còpies de la versió del Prado o d'un original perdut de Bosch | .jpg) |
.jpg) |
|
Autèntic per a Marijnissen; autoria dubtosa per a De Tolnay i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ser còpia d'un original perdut del Bosch |  |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | .jpg) |
.jpg) |
|
Atribuït en febrer 2016 pel Bosch Research and Conservation Centre; abans es creia que era d'un seguidor | |
.jpg) |
|
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; autoria dubtosa segons Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet; podria ser obra d'un seguidor | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
Autèntic segons Friedländer i De Tolnay; dubtós per a Marijnissen | |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 ;
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen i Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet |  ;
| |
 |
|
Autèntic segons: Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt, Marijnissen; autoria dubtosa per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet | |
 |
|
||
 |
|
Autèntic per a De Tolnay; dubtós per a Koldeweij, Vandenbroeck i Vermet |
Còpies d'obres perdudes i obres de seguidors o imitadors modifica
| Imatge | Dades | Atribucions | |
|---|---|---|---|
 |
|
Còpia contemporània de l'original | |
 |
|
Obra del taller del Bosch; Friedländer la considerava autèntica |  |
 |
|
Obra del taller del Bosch; Friedländer i De Tolnay la consideraven autèntica |  |
 |
|
D'un seguidor del Bosch, potser còpia d'un original perdut | |
 |
|
Obra del taller o del cercle del Bosch, a partir de l'Adoració del Prado; Friedländer la considerà autèntica | .jpg) |
 |
|
Obra d'un seguidor del Bosch, imitant-ne l'estil. N'hi ha d'altres versions | |
 |
|
D'un seguidor del Bosch, amb signatura falsificada; Friedländer va considerar-la dubtosa | |
.jpg) |
|
Còpia posterior al 1555 d'una obra perduda del Bosch; Friedländer i De Tolnay l'havien considerada autògrafa, i Marijnissen, dubtosa | |
 |
|
Obra d'un seguidor del Bosch | |
 |
|
Obra d'un seguidor del Bosch, variant de l'anterior | |
 |
|
Obra d'un seguidor de Bosch | |
 |
|
Còpia d'un seguidor del Bosch; Friedländer, De Tolnay, Unverfehrt i Marijnissen el consideraven autèntic, però l'anàlisi dendrològica revela que la fusta és del 1527-1533 | |
 |
|
Obra d'un seguidor del Bosch; Friedländer la considerà autèntica | |
 |
|
Obra d'un seguidor del Bosch, còpia o variant de l'anterior | |
.jpg) |
|
Còpia de l'Ecce Homo de Frankfurt | |
 |
|
Friedänder i De Tolnay el creien autèntic; l'anàlisi de la fusta demostra que fou pintada cap al 1557 per un seguidor de l'autor | |
 |
|
Còpia de l'anterior o d'un original perdut | |
.jpg) |
|
Obra d'un seguidor del Bosch | |
.jpg) |
|
Obra d'un seguidor del Bosch, còpia de l'anterior |
Notes modifica
- ↑ Catherine B. Scallen, "The Art of the Northern Renaissance" (Chantilly: The Teaching Company, 2007) Lecture 26
- ↑ 2,0 2,1 Gibson, Walter. Thames and Hudson. Hieronymus Bosch (en anglès), 1973.
- ↑ Virginia Pitts Rembert. Parkstone International. Bosch, 2011.
- ↑ 1453 segons Jan Mosmans, citant un document, ara perdut.
- ↑ Dijck (2000): pp. 43–44. Una variant del seu nom en neerlandès és "Jeroen". Van Dijck assenyala que en totes les fonts contemporànies el nom "Jeroen" s'utilitza dues vegades, mentre que el nom "Joen" s'utilitza nou vegades, fent de "Joen" el seu probable nom cristià.
- ↑ Les obres signades per Bosch inclouen Adoració dels Reis", Sant Cristòfor portant l'Infant Jesús, Sant Joan Evangelista a Patmos, La temptació de sant Antoni, Tríptic dels sants eremites i Martiri de Santa Júlia.
- ↑ Gibson, 15, 17.
- ↑ Gibson, 19.
- ↑ «Bosch, Hieronymus – The Collection» (en anglès). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.69. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ Max Julius Friedländer; Mia Cinotti. Tout l'œuvre peint de Jérôme Bosch (en francès). Flammarion, 1967.
- ↑ Jean-Claude Frère. P. Terrail. Les Primitifs flamands (en francès), 2007. ISBN 978-2-87939-338-4.
- ↑ Un plat festiu, no només en el context de 's-Hertogenbosch, el lloc de naixement de Bosch, sinó també a la cort del Ducs de Borgonya.
- ↑ Veure: Gallery Label Metropolitan Museum of Art Collection Database
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hieronymus Bosch |
- Gauffreteau-Sévy, M. Hieronymus Bosch: El Bosco. Barcelona: Labor, 1969.
- Bosing, Walter. El Bosco, entre el cielo y el infierno. Editorial Benedikt Taschen, 1989.
- Sintagma Realitzacions Editorials, El Bosco, dins la col·lecció Grandes Maestros de la Pintura, Edicions Altaya, 2001.
- Walther, Ingo F. Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2002.