Hiortdahlita
La hiortdahlita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el nom en honor de Thorstein Hallager Hiortdahl (4 de maig de 1839 – 29 d'octubre de 1925), químic, mineralogista, cristal·lògraf i polític.
 Hiortdahlita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄ |
| Epònim | Thorstein Hiortdahl |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Dana | 56.2.4.7 |
| Heys | 17.1.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,95 Å; b = 10,31 Å; c = 7,29 Å; α = 90,32°; β = 109,03°; γ = 95,08° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | groc, marró groguenc, verd |
| Macles | polisintètiques en {010} i {100} |
| Exfoliació | bona en {110) i {1-10) |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,25 a 3,31 g/cm³ (mesurada); 3,21a3,24 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,639 a 1,658 nβ = 1,643 a 1,664 nγ = 1,646 a 1,671 |
| Birefringència | δ = 0,007 a 0,013 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° to 86° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Impureses comunes | OH, Hf, Sn, Al, Y, TR, Fe, Nb, U, Mn, Mg, Sr, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Hio |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La hiortdahlita és un silicat de fórmula química (Na,Ca)₂Ca₄Zr(Mn,Ti,Fe)(Si₂O₇)₂(F,O)₄. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1890. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hiortdahlita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta a Lille Arøya, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets dels país, així com a Suècia, Dinamarca, Romania, Alemanya, Itàlia, el Marroc, Guinea, Rússia, Brasil i el Canadà.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiortdahlita |
- ↑ «Hiortdahlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].