Hippomane mancinella
Hippomane mancinella, la mancinel·la[2] (en anglès: manchineel), és una espècie de planta amb flors euforbiàcia. És planta nativa de Florida als Estats Units, Bahames, Amèrica Central i el nord d'Amèrica del Sud.[3] El nom anglès de "manchineel" deriva del castellà manzanilla perquè el fruit sembla una poma petita. Actualment en castellà el seu nom és el de manzanilla de la muerte, "pometa de la mort" que es refereix al fet que es tracta d'un dels arbres més verinosos del món.
.jpg) fruit i fulles  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 144316752 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Euphorbiaceae |
| Tribu | Hippomaneae |
| Gènere | Hippomane |
| Espècie | Hippomane mancinella L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Descripció modifica
La mancinel·la és un arbre que arriba a fer 15 metres d'alt i té l'escorça grisenca. Els seus fruits són de color verd o groguencs verdosos quan són madurs.
Es troben prop o a les platges del litoral. Fan tallavents excel·lents i les seves rels estabilitzen la sorra, ajudant a evitar l'erosió.
Toxicitat modifica
Conté toxines, algunes encara no identificades. La seva saba lletosa conté forbol i altres irritants de la pell, que produeixen una forta dermatitis al·lèrgica.[4] Si es roman sota aquest arbre durant una pluja forta es produeixen butllofes a la pell i cremar aquest arbre pot produir ceguesa si el fum del foc arriba als ulls.
El fruit possiblement és mortal si s'ingereix, tanmateix, "no hi ha reports de casos de mort a causa de la seva ingestió".[5] i la "ingestió pot produir gastroenteritis greu i altres complicacions" (font: Poisonous Plants: A Handbook for Doctors, Pharmacists, Toxicologists, Biologists and Veterinarians, by Dietrich Frohne and Hans Jürgen Pfänder. 2005).
En alguns llocs de la seva distribució, aquests arbres porten un senyal d'avertiment (per exemple a Curaçao), mentre que en d'altres estan marcats amb una "X" vermella al seu tronc. A les Antilles sota administració francesa sovint els arbres estan marcats amb una banda de pintura vermella. Tanmateix, a Bonaire no porten cap marca.
Aquest arbre conté en les fulles hippomanina, mancillenina i sapogenina mentre que el fruit conté fisostigmina.[6]
Els amerindis kalina del Carib utilitzaven la saba d'aquest arbre per a enverinar les fletxes. Els amerindis Arawak i Taíno utilitzaven com a antídot d'aquest verí la planta Maranta arundinacea.[7] Juan Ponce de León va ser ferit de mort per les sagetes emmetzinades d'aquest arbre durant la batalla contra els Calusa a Florida.[8]
Després de la seva descoberta, la rapiditat de l'acció d'enverinament de la mancinel·la va esdevenir famosa. En l'òpera de Giacomo Meyerbeer de 1865 L'Africaine la seva heroïna se suïcida inhalant els vapors de la planta.
Conservació modifica
La mancinel·la està classificat com a espècie en perill a Florida.[9]
Referències literàries modifica
Nicholas Cresswell, al seu diari el 16 de setembre de 1774 fa una referència a la seva perillositat.
John Esquemeling, autor del llibre The Buccaneers of America escriu sobr la seva experiència amb el "tree called mancanilla, or dwarf-apple-tree"[10]
Rodolphe, un personatge de Madame Bovary de Gustave Flaubert (1857, Part 2a, Capítol XIII), es refereix a l'"ombra verinosa del mortal arbre manchineel" en una lletra a Emma Bovary.
Francis Barrett en el seu llibre The Magus (1801) també el cita.
Rafael Sabatini a The Chronicles of Captain Blood en descriu l'emmetzinament[11]
Referències modifica
- ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
- ↑ «mancinel·la. Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 23 agost 2022].
- ↑ «Hippomane mancinella». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 27 gener 2009].
- ↑ Poisonous plants and animals of Florida and the Caribbean By David W. Nellis
- ↑ Bygbjerg I.C. and H.K. Johansen (1991): "Manchineel poisoning complicated by streptococcal pharyngitis and impetigo". Ugeskr. Laeger 154(1), 27–28.
- ↑ «Hippomane mancinella». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'original el 2016-01-09. [Consulta: 27 gener 2009].
- ↑ Jones, David E. Poison Arrows: North American Indian Hunting and Warfare. University of Texas Press, 2007, p. 29. ISBN 978-0-292-71428-1 [Consulta: 23 gener 2009].
- ↑ Grunwald, Michael. «Chapter 2: The Intruders». A: The Swamp. Simon & Schuster, 2007, p. 25. ISBN 978-0-7432-5107-5.
- ↑ «Hippomane mancinella». Atlas of Florida Vascular Plants. Plantatlas.org. [Consulta: 23 gener 2009].
- ↑ The Buccaneers of America; Part I, Chapter IV
- ↑ The Chronicles of Captain Blood, Chapter V - Blood Money
