Història de l'animació coreana

Els productes animats d'origen coreà tenen l'origen al segle xx, abans de la dècada del 1960.[1]

La primera obra d'animació coreana fou, segons els registres, una pel·lícula del 1936 titulada Gae Koom, produïda pels artistes Yong-Wun Kim i Seok-Ki Im. Una de les primeres mostres d'animació coreana fou un anunci comercial anunciant el producte Lucky Toothpaste publicat el 1956.[1]

Durant l'ocupació japonesa de Corea es projectaven animacions japoneses i de Walt Disney en territori coreà. Durant la Campanya de l'Oceà Pacífic el control dels militars sobre tota la indústria de l'animació implicà més dificultats per als coreans, a causa de l'accentuada discriminació social, per a participar i cobrar en ella.[2] Excepcionalment l'animador coreà Yong-Hwan Kim treballà a la pel·lícula d'animació feixista Momotaro, Umi-no Shinpei el 1945.[3]

La primera pel·lícula d'animació en color coreana fou Hong Gil-Dong, produïda i dirigida per Dong-Hun Shin el 1967.[3] Aquesta està basada en una novel·la homònima del segle xvii.[4]

Durant les dècades del 1980 i 1990 el treball d'animació a Corea del Sud fou abundant amb la característica principal de ser el territori que alberga els estudis d'animació estrangers i no els natius. A la vegada fou un període de decadència per a l'animació pròpia.[5] Aquesta situació canvià amb la substitució de Corea del Sud per altres països com Filipines, Xina i Índia.[6]

Des del 2003 les empreses d'animació coreanes han treballat junt a les xineses per a aconseguir l'emissió en horaris de màxima audiència: sent Space Hip Hop Duck el primer exemple amb la col·laboració entre Sunwoo Entertainment i Shanghai Animation Entertainment Studio.[7]

A la dècada del 2010 el llargmetratge The King of Pigs de Sang-ho Yeon fou la primera pel·lícula coreana animada en participar en el Festival de Cannes.[8]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Kim, 2006, p. 63.
  2. Kim, 2006, p. 64.
  3. 3,0 3,1 Kim, 2006, p. 65.
  4. Kim, 2006, p. 65-66.
  5. Gómez Gurpegui, 2015, p. 128.
  6. Gómez Gurpegui, 2015, p. 129.
  7. Shim, 2009, p. 305.
  8. Gómez Gurpegui, 2015, p. 130.

Bibliografia modifica