Historias de la radio
Historias de la radio és una pel·lícula espanyola còmica dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i estrenada en 1955.[1]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | José Luis Sáenz de Heredia  |
| Protagonistes | |
| Producció | Cesáreo González |
| Dissenyador de producció | Ramiro Gómez y García de Guadiana |
| Guió | José Luis Sáenz de Heredia |
| Música | Ernesto Halffter |
| Fotografia | Manuel Beringola |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Lloc de la narració | Madrid |
      | |
Argument modifica
Com a homenatge a la importància de la ràdio a mitjan segle xx, es conten tres històries que tenen com a eix central als radiooients: uns concursants que per 3.000 pessetas han d'arribar a l'estudi disfressats d'esquimal, un lladre que contesta a una trucada de telèfon a la casa on està robant i un mestre d'escola que participa en un concurs per a poder treure diners per a curar a un nen del seu poble. Les històries s'enllacen mitjançant la història d'amor d'un locutor i la seva promesa i mitjançant retalls de la vida de personatges reals de l'època del film.
Una jove artista de l'època, Gracia Montes, apareix en el film cantant una cançó popular d'Andalusia: La Romera.[2] Aquesta cantant es convertiria en el futur en un dels pilars fonamentals de la cobla i el flamenc d'Espanya.
Anys després, Sáenz de Heredia dirigiria Historias de la televisión, una mena de seqüela de Historias de la radio ambientada en el mitjà televisiu.[3]
Primera història modifica
Un patrocinador ofereix 3.000 pessetas al primer radiooient que es presenti en els estudis disfressat d'esquimal i amb un gos. Un inventor (José Isbert) decideix presentar-se perquè necessita els diners per a patentar un invent. En el camí li sorgeixen infinitat d'accidents. Aconsegueix arribar a l'estudi, però en segon lloc. En ser entrevistat, aconsegueix emocionar amb les seves tribulacions al presentador (Bobby Deglané).
En aquesta història té un petit paper Tony Leblanc.
Segona història modifica
Un lladre (Ángel de Andrés) està desvalisant una casa quan truquen per telèfon. Decideix contestar i descobreix que serà agraciat amb un premi si es presenta en l'estudi. Però com ell no és la persona que viu en aquesta casa decideix buscar a la seva víctima, (José María Lado), per a proposar-li un tracte.
Tercera història modifica
Un mestre de poble (Alberto Romea) es presenta a un concurs de ràdio perquè necessita diners per a portar a un alumne a una important operació a l'estranger. El concurs és de preguntes i el mestre les contesta totes fins a l'última, quan els patrocinadors decideixen que perdi. Llavors li fan una pregunta sobre futbol.
La plaça on està el poble expectant i els seus carrers, correspon a les de La Herguijuela, Ávila.
La resolució d'aquesta tercera història és antològica.
Repartiment modifica
- Francisco Rabal: Gabriel
- Margarita Andrey: Carmen
- Xan das Bolas: guardia civil
- Alberto Romea: Anselmo
- Guadalupe Muñoz Sampedro:Esposa d'Anselmo
- José Luis Ozores: Capellà
- Adrián Ortega: alcalde
- José Orjas: Ajudant de l'inventor
- José Isbert: Inventor
- Tony Leblanc: xofer
- Juanjo Menéndez: Alfredo
- Rafael Bardem: Director de l'emissora
- Nicolás Perchicot: metge
- Pedro Porcel: sacerdot
- José María Lado: Senén
- Ángel de Andrés: lladre
Premis modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1955 | Millor argument original | José Luis Sáenz de Heredia | Guanyador |
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 'Historias de la radio', de José Luis Sáenz de Heredia, El País, 7 de maig de 2004
- ↑ La Romera, cantada per Gracia Montes, en la pel·lícula.
- ↑ Bentley, Bernard. A Companion to Spanish Cinema. Boydell & Brewer 2008. p. 129
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1955». CEC. Arxivat de l'original el 2018-01-06. [Consulta: 8 gener 2016].
Enllaços externs modifica
- Fragment de la pel·lícula a Cervantes Virtual