Hoelita
La hoelita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom d'Adolf Hoel (1879.1964), geòleg i investigador polar noruec. Ell va dirigir l'expedició durant la qual es va trobar el mineral.
 Hoelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | C14H₈O₂ |
| Epònim | Adolf Hoel |
| Localitat tipus | mina de carbó Pyramiden, Spitsbergen, Svalbard, Noruega |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.CA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.CA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1922 |
| Símbol | Hoe |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La hoelita és una substància orgànica de fórmula química C14H₈O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hoelita pertany a «10.CA - Miscel·lània de minerals orgànics» juntament amb els següents minerals: refikita, flagstaffita, abelsonita, kladnoïta, guanina, tinnunculita, urea i uricita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1922 a la mina de carbó Pyramiden, a l'illa de Spitsbergen de l'arxipèlag Svalbard (Noruega). També ha estat descrita a la mina Carola, a Freital (Saxònia, Alemanya), i a dos indrets de la regió de Bohèmia (República Txeca): la mina Kateřina, a Radvanice, i la mina de Kladno, a Libušin.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hoelita |