Homo erectus soloensis

Homo erectus soloensis, anteriorment classificat com Homo sapiens soloensis, és generalment ara considerat com a subespècie de l'extint homínid, Homo erectus. Els espècimens només coneguts d'aquest homínid anòmal foren recuperats de llocs al llarg del riu Solo, a l'illa de Java (Indonèsia). Les restes són també generalment referides com a Ngandong, pel nom del poble prop d'on es van recuperar.

Infotaula d'ésser viuHomo erectus soloensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHomo
EspècieHomo erectus
SubespècieHomo erectus soloensis Modifica el valor a Wikidata
Oppenoorth, 1932
Nomenclatura
EpònimRiu Solo Modifica el valor a Wikidata

Encara que la seva morfologia era, majoritàriament, típica de l'Homo erectus, la seva cultura era particularment més avançada.[1] Això planteja molts problemes a teories actuals respecte de les limitacions del comportament d'Homo erectus en termes d'innovació i llengua.

A causa de les eines trobades amb l'extint homínid i algunes característiques anatòmiques del seu cos més gràcil, va ser primer classificat com a subespècie (anomenada antigament Javanthropus) d'Homo sapiens i es va pensar que era l'avantpassat dels moderns aborigens australians. Tanmateix, estudis més rigorosos han conclòs que aquest no és el cas.[2][3][4] Mentre que la majoria de subespècies del desaparegut Homo erectus tenen més o menys 400.000 anys, H. e. soloensis va persistir fins fa 50.000 anys en regions de Java, i possiblement va ser absorbit per una població local d'Homo sapiens en el temps de la seva decadència.[5]

Notes modifica

  1. Ngandong Arxivat 2007-02-08 a Wayback Machine. (Emuseum@minnesota Universitat Estatal, Mankato)
  2. Peter Brown: Recent human evolution in East Asia and Australasia. Philosophical Transactions of the Royal Society of London, Biological Sciences, Vol. 337, 235-242, 1992
  3. Analysis of 18 crania from Sangiran, Trinil, Sambungmacan, and Ngandong show chronological development from Bapang-AG to Ngandong period
  4. Kaifu, Y; Aziz, F; Indriati, E; Jacob, T; Kurniawan, I; Baba, H «Cranial morphology of Javanese Homo erectus: new evidence for continuous evolution, specialization, and terminal extinction». Journal of human evolution, 55, 4, Oct 2008, pàg. 551–80. DOI: 10.1016/j.jhevol.2008.05.002. ISSN: 0047-2484. PMID: 18635247.
  5. Latest Homo erectus of Java: Potential Contemporaneity with Homo sapiens in Southeast Asia

Enllaços externs modifica