Honoré Fabri
Honoré Fabri (llatinitzat: Honoratus Fabrius) va ser una jesuïta conegut per les seves obres matemàtiques. Hi ha discrepàncies sobre el seu lloc i data de naixement: mentre uns autors[1] la situen el 1607 a la comarca del Bugey, altres diuen [2] que va ser el 1608 a Le Grand-Abergement.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1607 Virieu-le-Grand |
| Mort | 8 març 1688 (80 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Altres noms | Antimus Conygius Petrus Mousnerius Hugo Sifilinus Petrus Mosnerius Eustachius de Divinis Antimus Farbius Bernardus Studbrockius |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Pontifícia Universitat Gregoriana |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Alumnes | Giovanni Domenico Cassini |
| Influències | |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
| Obra | |
Obres destacables | |
Va ingressar al noviciat dels jesuïtes a Avignon i va estudiar teologia i filosofia al Collège de la Trinité de Lió. Després d'uns anys ensenyant a Roanne i uns altres estudiant al Collegio Romano de Roma, va obtenir la seva graduació el 1636. Un any abans, el 1635, havia estat ordenat sacerdot.
De 1636 a 1640 és professor de filosofia i filosofia natural (física) als col·legis jesuïtes d'Arles i Ais de Provença. El 1640 retorna com a professor de lògica i matemàtiques al Collège de la Trinité de Lyon del que arribarà a ser degà.[3] És probablement en aquest període en el que desenvolupa la majoria de les seves obres físiques i matemàtiques.
El 1646 és cridat a Roma altre cop per exercir com capellà de la penitenciaria del Sant Ofici. Potser volien retirar de circulació un ensenyant excessivament audaç.[4] Aquest càrrec, que mantindrà fins al 1680, no l'impedirà, però, de continuar les seves recerques físiques i matemàtiques i de mantenir relacions epistolars o polèmiques amb els savis de l'època: Huygens, Leibniz, Borelli…
El 1680 va ser rellevat de les seves funcions per edat i es retira a viure al voltant de Roma.
Obra modifica
- Opusculum geometricum de linea sinuum et cycloide (1659), aparegut sota el pseudònim d'Antimus Farbius. Potser la seva obra més reconeguda en la que planteja un càlcul més proper al de Newton que al de Cavalieri i en el que resol algunes integrals com:
- i ,
- tot i que la seva notació és força sorprenent, però anomena el càlcul de "fluxes" (Newton, anys més tard, l'anomenarà de "fluxions").
- Eustachii de divinis septempedani brevis annotatio in systema Saturnium Christiani Hugenii (1660), publicat anònimament. En ell, polemitza amb Huygens, ja que no creu en l'existència dels anells de Saturn.
- Dialogi physici, in quibus de motu terrae disputatur, marini aestus nova causa proponitur, necnon aquarum et mercurii supra libellam elevatio examinatur (1665)
- Synopsis geometrica (1669)
- Summula theologica (1669)
- De maximis et minimis in infinitum propositionumcenturia (1679), el que potser va tenir més influència sobre Leibniz.
El 1646, un dels seus alumnes de Lyon, Pierre Mousnier, va publicar les seves classes de lògica a Lió, sota el títol Philosophiae tomus primus, i les seves classes de filosofia natural amb el títol de Tractatus physicus de motu locali. El 1648 també va publicar les seves classes de Metafísica, amb el títol de Metaphysica demonstrativa.
Va mantenir una viva polèmica epistolar a través de Marin Mersenne amb Jacques Alexandre Le Tenneur sobre la teoria de la caiguda lliure dels cossos de Galileo Galilei.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Blackwell, C.W.T «The case of Honoré Fabri and the historiography of sixteenth and seventeenth century Jesuit aristotelianism in protestant history of philosophy» (en anglès). Nouvelles de la République des lettres, Vol. 1, 1995, pàg. 49-77. Arxivat de l'original el 2014-03-22. ISSN: 0392-2332 [Consulta: 22 març 2014].
- Caruso, E. «Honoré Fabri gesuita e scienziato» (en (italià)). Quaderni di Acme, Vol. 8, 1987, pàg. 85-126. Arxivat de l'original el 2014-03-22.
- Elazar, Michael. Honoré Fabri and the Concept of Impetus: A bridge between conceptual frameworks (en (anglès)). Dordrecht: Springer, 2011. ISBN 978-94-007-1604-9.
- Palmerino, Carla Rita. «Two Jesuit responses to Galileo's science of motion: Honoré Fabri and Pierre le Cazré». A: Feingold, Mordechai (ed.). The New Science and Jesuit Science (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic, 2005, p. 187-228. ISBN 1-4020-0848-1.
- Roux, Sophie. «La Philosophie Naturelle d'Honoré Fabri (1607-1688)». A: Fouilloux, Etienne; Hours, Bernard (eds.). Les jésuites à Lyon, XVIe-XXe siècle (en francès). ENS Éditions, 2005, p. 75-94. ISBN 9782847880755.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Honoré Fabri» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Fellmann, E.A. Fabri, Honoré, o Honoratus Fabrius. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 22 març 2014.
- Richard Westfall, Fabri (Fabry), Honoré, The Galileo Project