Huàscar va ser el dotzè emperador inca, un dels dos-cents fills de sang de Huayna Càpac i un dels tercers amb accés al tron.

Infotaula de personaHuàscar
Biografia
Naixement1490 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Perú Modifica el valor a Wikidata
Mort1532 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Mollebamba District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortExecució per ofegament Modifica el valor a Wikidata
12è Sapa inca
1527 – 1532
← Huayna CápacAtahualpa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChuqui Huipa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMaytanchi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHuayna Cápac Modifica el valor a Wikidata  i Rahua Ocllo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansQuispe Sisa (en) Tradueix, Paullu Inca (en) Tradueix, Atahualpa, Manco Inca, Túpac Hualpa i Chuqui Huipa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les versions oficials diuen que Huayna Càpac i el seu ja nomenat successor (Ninan Cuyuchi) van morir a 1527 de verola, l'epidèmia començava a brollar pel nord de l'imperi producte de l'arribada dels conqueridors espanyols. Davant d'aquest fet, escollir el nou Sapa Inca es feia difícil.

Finalment es van decidir per Huàscar, ja que aquest havia estat nomenat com incapa Rantiner (vicegovernador) de Cusco pel mateix Huayna Cápac.

Molts van pretendre el tron, entre ells el seu germà Atahualpa, que acabaria traient-lo per les armes a 1532, capturat i posteriorment acabant amb la seva vida ja sent captiu de Francisco Pizarro.

Origen modifica

Huàscar havia nascut a Huascarpata, i d'allí el seu nom. Va ser designat com a successor pels orellanes (nobles) de Cusco, però no pel seu propi pare que va morir al costat del seu legítim successor.

A la decisió presa pels orellanes va tenir influència l'experiència que tenia Huàscar a governar una important ciutat com era Cuzco.

Govern modifica

Durant el començament del seu govern, tots els reconeixien com Sapa Inca, nomenant al seu germà Atahualpa incapa Rantiner (vicegovernador) de Quito i la seva zona d'influència. Aquesta sol·licitud va ser acceptada per Huàscar.

Molts van ser els que van pretendre el tron de Huàscar, entre ells el seu germà Cusi Atauche, qui amb l'ajuda de dos generals germans seus va atacar a l'exèrcit de Huàscar. Aquest intent fou un fracàs i Cusi Atauchi va ser sentenciat a mort per traïció.

Davant d'aquests fets Huascar va començar a desconfiar de tots, de vegades va matar sospitosos sense tenir proves contundents. Potser fins i tot va patir d'esquizofrènia.

Guerra contra Atahualpa modifica

El seu germà Atahualpa tenia l'ambició d'apoderar-se de l'imperi inca, per a això va organitzar un nombrós exèrcit conformat per ètnies del nord ressentides amb els cusquenys per les matances que havien portat a terme Huayna Cápac i Túpac Yupanqui quan van conquerir aquests llocs.

Les primeres accions bèl·liques es van iniciar quan Atahualpa desobeir l'ordre de Huàscar d'anar a Cusco.

La primera batalla la va guanyar Huàscar amb un exèrcit comandat pel seu germà i general anomenat Atoc.

Atahualpa va aprofitar una treva (en època de collita se suposa que cap ètnia andina ha de realitzar campanyes bèl·liques) i va prendre algunes ciutats del nord. A poc a poc va arribar a Cusco gairebé invicte i va derrotar finalment a Huàscar.

Un cop pres Cusco, Atahualpa va intentar esborrar cada rastre de Huàscar matant els seus familiars, servents i simpatitzants. I les ètnies del nord que conformaven l'exèrcit de Atahualpa van intentar esborrar tot rastre de Huayna Cápac i Túpac Yupanqui de qui fins i tot van cremar la seva mòmia.

Mort modifica

Un cop derrotat l'exèrcit cusqueny, Huàscar va ser conduït descalç i lligat del coll fins on es trobava Atahualpa. Però abans que es trobessin, Atahualpa va ordenar l'execució de Huascar a Andamarca. Les seves restes van ser llançades al riu Yanamayo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huàscar