Hug (fill de Carlemany)

príncep i abat

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Infotaula de personaHug
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 844 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Abat basílica de Sant Quintí
836 – 844
Abat Lobbes Abbey (en) Tradueix
836 – 844
Abat Abbey of Saint Bertin (en) Tradueix
836 – 844
Canceller Regne dels Francs
834 – 840
← Theoto (en) TradueixLouis →
Abat Abbey of Mont-Saint-Quentin (en) Tradueix
822 – 844 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Príncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlemany Modifica el valor a Wikidata  i Regina Modifica el valor a Wikidata
GermansRotruda, Teodrada, Berta, Gisela, Alpais, Adelaida, Hildegarda, Chrotais, Hiltruda, Rutilda, Adeltruda, Lluís el Pietós, Carles el Jove, Pipí d'Itàlia, Pipí el Geperut, Drogó de Metz, Lotari, Teodoric i Borgonya Modifica el valor a Wikidata

Hug va ser abat de diverses abadies: Basílica de Sant Quintí (822 - 823) a la ciutat de Saint-Quentin, Abadia de Lobbes a la ciutat de Lobbes (836), Abadia de Sant Bertí a la ciutat de Saint-Omer (836). El 834 se'l va nomenar canceller de l'Imperi Carolingi,[1] pel seu germanastre Lluís el Pietós.[2]

Va morir el 14 de juny de 844,[3] durant el curs d'una batalla a la vora d'Angoumois, batalla guanyada per Pipí II d'Aquitània contra un exèrcit enviat de reforç per donar suport a Carles el Calb que estava assetjant a Tolosa de Llenguadoc.[4] Hug va ser mort per una llança i d'acord amb un vers anònim compost sobre la seva mort, -anomenat Rhythmus de obitu Hugonis abbatis o planctus Ugoni Abbatis- Carles va plorar sobre el seu cos.[5]—Charles wept over his body.[6][7]

Referències modifica

  1. McKitterick, 1983, p. 134.
  2. McKitterick, 1983, p. 84.
  3. Tessier, 1962, p. 44.
  4. Mériaux, Charles. Gallia irradiata, 2006, p. 176. 
  5. «Poetae II» p. 139. Monumenta Germaniae Historica. [Consulta: 30 abril 2017].
  6. Nelson, 1992, p. 141.
  7. McKitterick, 1983, p. 294.

Bibliografia modifica

  • McKitterick, Rosamond. The Frankish Kingdoms under the Carolingians, 751–987 (en anglès), 1983. 
  • Nelson, J. L.. Charles the Bald. Londres: Longman, 1992. 
  • Tessier, Georges. Diplomatique royale française (en francès). París: A. et J. Picard,, 1962.