Hug de Cardona i Gandia
Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest. Era fill del comte de Cardona Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Gandia. El 1407, el seu avi matern Alfons el Vell li donà el senyoriu del Real, al terme del ducat de Gandia, que incloïa les alqueries de Beniopa i Benipeixcar i al 1412, a la mort d'aquell, va heretar la senyoria d'Ondara.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1405 (Gregorià)  Gandia |
| Mort | 1470 (Gregorià) (64/65 anys) |
| Duc de Gandia ducat de Gandia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Duc de Gandia |
| Família | Cardona |
| Cònjuge | Blanca de Navarra (1427–) |
| Fills | Beatriu de Cardona i de Navarra, Joan de Cardona i de Navarra |
| Pares | Joan Ramon Folc I de Cardona i Joana de Ribagorça |
.svg) | |
A Gandia era molt activa la indústria sucrera, on el trapig del Real era el de major producció del terme. A la segona meitat del segle xv va vendre el monopoli de l'explotació del sucre a Gandia als negociants de la Magna Societas Alemannorum de Ravensburg.[2] De la seva mare va heretar, Calasanz i Sanui a la Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina. Va rebre la baronia de Guadalest de l'herència de la seva mare. El 1424 s'uneix al rei Alfons IV a Nàpols. Establert a València, no participà en els afers del Principat de Catalunya, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan, amb qui el 1476 pledejà a València. Es va casar el 1427 amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, filla de Joana de Navarra qui era filla natural del rei Carles II el Dolent amb qui tingué quatre fills:
- Joan de Cardona i de Navarra baró de Guadalest i majordom major de Carles III de Navarra.
- Beatriu de Cardona.
- Onofre de Cardona, baró de Guadalest, casat amb Beatriu Bou, dels Bou senyors de Callosa i Tàrbena.
Referències modifica
- ↑ Martínez Ibáñez, Enrique i Fort Navarro, Abert. Ondara: canvis després de l'expulsió dels moriscos. Revista Aguaits, núm.17 (2000)
- ↑ Charles Verlinden & Eberhard Schmitt, Die mittelalterlichen Ursprünge der europäischen Expansion, tom I de Dokumente zur Geschichte der europäischen Expansion, Wiesbaden, Otto Harrassowitz Verlag, 1986, pàgina 169, ISBN 9783406303722