Hug de Pierrepont
Hug de Pierrepont (diòcesi de Laon, 1165 - Huy, 4 d'abril de 1229) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1200 a 1229. El 1227 van oferir-li l'arquebisbat de Reims, però no l'acceptà.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1165 Laon |
| Mort | 1229 (63/64 anys) Huy |
| Bisbe de Lieja | |
| 3 març 1200 – ← Albert II de Cuijk – Joan d'Eppes → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1201 (Gregorià)–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Guy Paré |
| Família | |
| Pares | Hugues de Pierrepont (en)  i Clemence de Rethel |
Hugues era fill de Hugues Vanault i de Clemència de Rethel, i nebot d'Albert de Rethel, ardiaca i gran prebost de la catedral de Sant Lambert de Lieja. Va rebre el suport de Balduí I, comte de Flandes i d'Hainaut i va triar el camp d'Otó IV.
Hugues va ser el primer d'una sèrie de nobles francesos que van ocupar la seu de Lieja de 1200 a 1248.[1] El seu regne es caracteritza per a la fortificació de Lieja i d'unes guerres d'influència amb el ducat de Brabant. De Pierrepont va negociar o conquerir diversos feus que va integrar al principat:
- 1201: adquisició del comtat de Waleffe i dels castells de Montenaken (a l'actual Gingelom), Tessenderlo, Brustem, Hasselt i Lummen;
- 1204: Maastricht esdevingué una senyoria compartida entre el principat de Lieja i el ducat de Brabant. El comte Albert II de Dasburg dit de Moha vengué les seves terres a de Pierrepont, cosa que no va agradar el seu nebot el duc de Brabant;
- 1212-1213: Enric I de Brabant l'atacà, conduint diverses campanyes militars en les quals va saquejar el camp d'Haspengouw i Lieja. Junt amb una coalició de milícies de Lieja, Huy, Dinant, Thuin i del comtat de Loon, de Pierrepont va vèncer-lo a la batalla de Steps el 1213;
- 1214: 2 de febrer, tractat de pau amb Brabant;
- 1227: comprà la sobirania de Sint-Truiden de l'arquebisbe de Metz. Sint-Truiden esdevingué una Bona Vila;
- 1229: el duc de Brabant reconegué els drets de Lieja al comtat de Moha.[2]
Durant el seu govern, al principat de Lieja es va descobrir carbó i mineral de plom, el que seria l'inici d'una indústria que va transformar la regió durant més de 700 anys, fins al tancament de la darrera mina el 1984.[3]
Referències i bibliografia modifica
- ↑ Jacques Stiennon (redacció) & Joseph Deckers, Vie culturelle, artistique et religieuxe du VII au XV siècle, Histoire de Liège, Toulouse, Privat, 1991, pàgina 121, ISBN 2-7089-4724-9
- ↑ Claude Mélard, Hugues de Pierrepont Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. a: Chronologie de la principauté de Liége, consulta el 25 de febrer de 2012
- ↑ Jean Janssen, Sous la crosse: évolution socio-politique, économique et culturelle au Pays de Liège, Bruxelles, Jean Janssen, 2000, pàgina 48
- Édouard Poncelet, Hugues de Pierrepont 1200-1229, Actes des Princes-Évêques de Liège, Brussel·les, Commission Royale d'Histoire - Palais des Académies, 1946, XCVII + 314 pàgines
- Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
| Precedit per: Albert II de Cuijk |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1200 – 1229 |
Succeït per: Joan d'Eppes |