Iàkovlev Iak-3
El Iak-3 (en rus: Як-3), conegut inicialment com a I-30, fou un caça monomotor d'ala baixa fabricat per l'oficina de disseny soviètica de Iàkovlev durant els anys 40 a partir del Iàkovlev Iak-1, i va entrar en servei en la Força Aèria Soviètica, amb la qual va participar en la Segona Guerra Mundial, a on va tenir un bon rendiment perquè era més lleuger i petit que els seus rivals, i a la seva alta relació entre el pes i la potència.
 | |
| Tipus | Avió de caça |
|---|---|
| Fabricant | Iàkovlev |
| Estat | Unió Soviètica  |
| Dissenyat per | Aleksandr Serguéievitx Iàkovlev |
| Basat en | Iàkovlev Iak-1 |
| Primer vol | 1941 |
| Dimensions | 2,38 ( ) × 8,49 ( ) m |
| Abast | 648 km |
| Sostre de vol | 10.700 metres |
| Armament habitual |
|
| En servei | - 1952 |
| Operador/s | |
| Propulsor | Klímov M-105 |
| Configuració d'ala | low wing (en)  |
| Construïts | 4,848 |
Història modifica
Quan l'URSS i Alemanya entren en guerra el 1941 l'oficina de projectes del constructor Aleksandr Iàkovlev concep un monomotor que volarà, com a prototip el mateix 1941 i que de seguida va començar a ser produït en sèrie fabricant-se unes 4.800 unitats fins al maig de 1945.[1]
Amb el seu motor Klimov 105 i la seva mida petita es converteix ràpidament en un dels caces més àgils de la Segona Guerra Mundial. Aquesta agilitat a baixa altitud i una òptima relació pes-potència li permet enfrontar-se amb moltes garanties als caces de la Luftwaffe. Se'n va construir una versió amb èquip antitancs amb un canó de 37 mm al eix i dos canons de 20 mm a les ales.[1]
A partir d'agost de 1944, la Normandie-Niémen, una unitat de voluntaris francesos que va lluitar del costat dels soviètics, reben com a regal de l'estat soviètic Iak-3 com a agraïment pels serveis prestats.[1] Anys després va servir de base per a la construcció de l'avió d'entrenament Iàkovlev Iak-11, i el primer caça de reacció soviètic viable, el Iàkovlev Iak-15.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iàkovlev Iak-3 |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Besse, François. 100 aviones de leyenda (en castellà). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 97. ISBN 9788496449268.
- ↑ www.aviastar.org