Iàtova

municipi del País Valencià

Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIàtova
Yátova (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Iàtova des del castell de Macastre

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 23′ 06″ N, 0° 48′ 31″ O / 39.3849°N,0.8085°O / 39.3849; -0.8085
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaFoia de Bunyol Modifica el valor a Wikidata
CapitalYátova Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.205 (2023) Modifica el valor a Wikidata (18,34 hab./km²)
Gentiliciiatovenca, iatovenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície120,24 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud420 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniIsidre el Llaurador Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Lisarde Cifre Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46367 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46261 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46261 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyatova.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre (a la mateixa comarca) i amb Cortes de Pallars i amb Requena (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel respectivament).

Geografia modifica

El poble de Iàtova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, està catalogat com a poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, és també el poble més interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del Motrotón, una lloma arredonida que constituïx l'emblema local.

El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (on en altres temps hi hagué un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. A més, disposa de paratges naturals com ara la Serra de Martés, les Pardenillas, la Tabarla, el Mijares i l'embassament de Forata.

Història modifica

En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'edat del bronze. Després de la conquista cristiana de 1238, l'alqueria musulmana, coneguda com a Atava, va ser donada per Jaume I juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, al cavaller aragonès Roderic de Liçana, qui la va cedir en 1279 a Hug de Follalquer, tinent del gran mestre de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Jaume el Just va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315, el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume, de Teresa d'Entença, juntament amb tota la Foia. En 1348 va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell, i després de ser derrotat, de nou a la Corona (1393). Va ser confiscada per Ferran I (1380-1416) venuda a Berenguer Mercader, qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467. Iàtova posseïx parròquia independent de la de Setaigües des de l'any 1530. En 1609, any de l'expulsió dels moriscs, va quedar despoblada fins a 1611, quan encara era una aldea de Bunyol anomenada Safoya.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
2.173 2.347 2.478 2.046 2.164 2.296 2.174 1.991 2.005 1.997 1.978 1.999 2.083 2.123

Economia modifica

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de garroferes, ametlers i oliveres.

Política i Govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP) i 1 d'Agrupación Electoral Por Yátova (AEPY).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Iàtova

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Miguel Esteban Tórtola Herrero 654 49,25% 6 ( +2)
Partit Popular   Vicente Jabaloyas Carrión 449 33,81% 4 ( -1)
Agrupación Electoral Por Yátova María Montó Martínez 212 15,96% 1 ( -1)
Vots en blanc   13 0,97%
Total vots vàlids i regidors 1.328 100 % 11
Vots nuls 13 0,97%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.341 77,65%**
Abstenció 386* 22,35%**
Total cens electoral 1.726* 100 %**
Alcalde: Miguel Esteban Tórtola Herrero (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2015 l'alcalde de Iàtova és Miguel Esteban Tórtola Herrero (PSPV).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Silvino Perelló Mossi PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Hoyo Pérez PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pablo Guerrero Pérez PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Mª Ángeles Grau Lisarde
Olga Roser Cifre
Rafael Lisarde Cifre
EUPV
EUPV
PP
03/07/1999
31/10/2000
17/07/2001
Dimissió
Pacte de govern
2003–2007 Rafael Lisarde Cifre PP 14/06/2003 --
2007–2011 Rafael Lisarde Cifre PP 16/06/2007 --
2011–2015 Rafael Lisarde Cifre PP 11/06/2011 --
2015–2019 Miguel Esteban Tórtola Herrero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Miguel Esteban Tórtola Herrero PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments modifica

  • Església dels Sants Reis. És d'estil barroc, originària del segle xvii, al segle xviii se'n feu una remodelació i va ser decorada d'acord amb el gust neoclàssic. Va ser construïda en l'antiga mesquita, de la qual es conserva la torre del campanar.
  • El Pou de la neu. Del segle xvii, és un depòsit de neu que servia per a conservar els aliments, tècnica ja utilitzada pels musulmans. Es tracta d'una de les poques neveres que es conserven dins d'un nucli urbà.
  • Nucli urbà. Pels carrerons del poble podem trobar casalicis senyorials del segle xix, l'antic safareig i matador rehabilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals.

Llocs d'interés modifica

  • Cova de las Palomas. Allí es forma una bella cascada d'aproximadament 20 metres d'altura.
  • Embassament de Forata.
  • Riu Juanes. Naix en el terme municipal. Són destacables els paisatges vora riu, així com la flora i la fauna que els habiten.
  • Tabarla. Paratge natural en el riu Magre.
  • Vall del riu Mijares. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
  • El Motrotón. És la muntanya emblemàtica del poble, que destaca sobre la resta del paisatge.

Festes i celebracions modifica

  • Sant Antoni Abad. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de gener.
  • Falles. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep (19 de març).
  • Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana més proper al 15 de maig amb una fira de maquinària agrícola.
  • Festes Majors. Se celebren a mitjan agost. Hi destaca la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetles, i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb bou en corda, grans concursos de ramaderies i bou embolat.

Referències modifica

  1. Redacció «El socialista Miquel Tórtola, reelegit alcalde de Yátova gràcies a la seua majoria absoluta». www.tucomarca.com.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.483 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 35 [Consulta: 4 abril 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Iàtova», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Yátova. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iàtova