Iberia (revista)
Iberia fou una publicació setmanal editada a Barcelona entre 1915 i 1919 sobre la Primera Guerra Mundial i obertament a favor dels Aliats.[1] De tendència catalanista, liberal i republicana,[2] els textos publicats estaven escrits en castellà i també alguns en català, portuguès i francès.[3][4] La seva tendència es manifestava clarament a la seva primera edició quan s'afirmava "Admirem França i odiem Alemanya".[5]
| Tipus | revista  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà i català |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
La revista va néixer a proposta de l'industrial francès a Barcelona Eloi Detouche,[6] i va comptar amb el suport de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès, un grup d'intel·lectuals que havia signat el «Manifest dels Catalans» un document de caràcter francòfil redactat per Rovira i Virgili.[5] La redacció de la revista es trobava al número 28, 1r 2a, del carrer Portaferrissa, de Barcelona.[7]
Claudi Ametlla i Coll en va ser el seu director des del seu naixement, el 10 d'abril de 1915.[8] Entre els col·laboradors, destaquen l'advocat i exdiputat Amadeu Hurtado, el director de La Publicidad Romà Jori; el periodista Màrius Aguilar; l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili; el novel·lista Prudenci Bertrana; el reporter Eugeni Xammar; l'escriptor Alexandre Plana; el poeta Josep Maria Junoy; el caricaturista Feliu Elias «Apa» i el pintor Pere Ynglada.[2] Els dibuixos de Feliu Elias «Apa» es recolliran al llibre Kameraden, una edició trilingüe publicada a França amb un pròleg del dibuixant francès Sem, i un estudi de John Grand-Carteret.[4]
Ajudà a donar a conèixer les proeses i la situació dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.[9] A mesura que els aliats anaven consolidant les seves posicions en la guerra, Iberia aconseguia major nombre d'anuncis i reduïa el nombre d'articles doctrinals per donar cabuda a històries dels voluntaris catalans o cròniques de la guerra.[3] S'hi tractaven, a més, notícies culturals amb alguna relació amb el conflicte bèl·lic.[3]
| « | Iberia representa un grupo de élite, compenetrado seguramente más con el espíritu de Francia que con el de España. Son los de primera hora, los que al defender a los aliados sabían que combatían por una parte de su propio patrimonio espiritual. | » |
| — Amadeu Hurtado (núm. 200, 8 febrer 1919) | ||
El 22 de febrer de 1919 va publicar el seu darrer número i va anunciar la creació d'una nova publicació, Iberia. Revista de Economía, de la qual no se'n coneix cap més rastre.[10]
Referències modifica
- ↑ Safont, Joan «Quan érem aliadòfils. La revista "Iberia" i la seva influència en la premsa, la política i la cultura catalanes». L'Avenç, núm. 380, maig 2012, p. 40.
- ↑ 2,0 2,1 Safont, 2012, p. 15.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Singla, Carles. Mirador (1929-1937): un model de periòdic al servei d'una idea de país. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 36. ISBN 978-84-7283-862-8.
- ↑ 4,0 4,1 «La passió a Catalunya pels aliats a la I Guerra Mundial surt a la llum un segle després». VilaWeb. Europa Press.
- ↑ 5,0 5,1 Safont i Plumed, Joan. «La Gran Guerra des de la Penya de l'Ateneu: una mobilització intel·lectual» (àudio). Ateneu Barcelonès, 03-07-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
- ↑ Safont, 2012, p. 24.
- ↑ Safont, 2012, p. 126.
- ↑ Camps, Assumpta. El Decadentismo italiano en la literatura catalana (en castellà). Peter Lang, 2010, p. 344. ISBN 978-3-0343-0377-4.
- ↑ Safont, 2012, p. 52.
- ↑ Safont, 2012, p. 125.
Bibliografia modifica
- Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012. ISBN 9788415720010.