Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare
pel·lícula de 1967 dirigida per Pasquale Festa Campanile
Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare (en italià El marit és meu i el mato quan em sembla) és una pel·lícula de comèdia italiana del 1967 dirigida per Pasquale Festa Campanile i protagonitzada per Catherine Spaak, Hugh Griffith i Hywel Bennet.[1][2]
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Pasquale Festa Campanile  |
| Protagonistes | |
| Producció | Silvio Clementelli |
| Guió | Iaia Fiastri i Luigi Magni |
| Música | Armando Trovaioli |
| Fotografia | Roberto Gerardi |
| Muntatge | Ruggero Mastroianni |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1967 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
     | |
Sinopsi modifica
Per a poder casar-se, dos joves amants, Allegra i Leonarde decideixen desfer-se de l'ancià marit de la dona, Ignazio. Els mitjans emprats seran cadascun més més surrealista, sense que sembli fer cap efecte.[3]
Repartiment modifica
- Catherine Spaak: Allegra
- Hywel Bennett: Leonardo
- Paolo Stoppa: Spernanzoni
- Hugh Griffith: Ignazio
- Gianni Magni
- Francesco Mulè: Costanzo
- Vittorio Caprioli: Spinelli
- Pina Cei: Paolina
- Gianrico Tedeschi: impagliatore
- Romolo Valli: Demetrio
- Milena Vukotic: Prassede
Reconeixements modifica
Va formar part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1968, però no va obtenir cap premi.[4]
Referències modifica
- ↑ Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare a comingsoon.it
- ↑ Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare a mymovies.it
- ↑ Il marito è mio e l'ammazzo quando mi pare, Rivista del cinematografo
- ↑ Pel·lícules a la selecció de 1968 al web del Festival
