Il postino

Il postino
Il Postino
Fitxa
Direcció	Michael Radford
Protagonistes	Philippe Noiret; Massimo Troisi; Maria Grazia Cucinotta; Linda Moretti; Renato Scarpa; Mariano Rigillo; Anna Bonaiuto; Simona Caparrini
Producció	Mario Cecchi Gori, Vittorio Cecchi Gori i Gaetano Daniele
Guió	Michael Radford, Furio Scarpelli, Giacomo Scarpelli, Massimo Troisi i Anna Pavignano
Música	Francisco Canaro Gatto
Fotografia	Franco Di Giacomo
Muntatge	Roberto Perpignani
Productora	Cecchi Gori Group i Medusa Film
Distribuïdor	Miramax Films
Dades i xifres
País d'origen	França, Bèlgica i Itàlia
Estrena	1994
Durada	108 min
Idioma original	italià ; castellà
Rodatge	Sicília
Color	en color
Descripció
Basat en	El cartero de Neruda
Gènere	cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1996); Oscar a la millor direcció (1996); Oscar al millor guió adaptat (1996); Oscar a la millor pel·lícula (1996); Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1996) ;
Premis	Premi Amanda a la millor pel·lícula estrangera (1996); Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1994); Best movie award of Thessaloniki International Film Festival (en) ;
Lloc web	miramax.com…

Il postino ("El carter") és una pel·lícula italo-franco-belga de Michael Radford estrenada el 1994. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument modifica

L'acció té lloc el 1950, en una petita illa italiana de la Mediterrània. Mario, un jove gairebé analfabet treballa com a carter, i lliura el correu a Pablo Neruda, exiliat a l'illa. Al fil dels serveis de correus, Pablo i Mario fan amistat. Mario aprèn el poder de la poesia.^[2]

Repartiment modifica

Massimo Troisi: Mario Ruoppolo, el carter
Philippe Noiret: Pablo Neruda
Renato Scarpa: el telegrafista
Linda Moretti: Donna Rosa
Maria Grazia Cucinotta: Beatrice Russo

Al voltant de la pel·lícula modifica

Massimo Troisi es va lligar molt al projecte i, en contra de l'opinió dels seus metges, retarda una operació del cor per poder rodar. Va sucumbir d'un atac al cor un dia després d'acabar el rodatge.
La pel·lícula va tenir un enorme èxit als països anglosaxons, restant durant dos anys a la cartellera de Nova York.

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

1996: Oscar a la millor banda sonora per Luis Enríquez Bacalov
1996: BAFTA a la millor pel·lícula de parla no anglesa
1996: BAFTA a la millor direcció per Michael Radford
1996: BAFTA a la millor música per Luis Bacalov
1996: Premi Sant Jordi a la millor pel·lícula estrangera per Michael Radford

Nominacions modifica

1996: Oscar a la millor pel·lícula per Gaetano Daniele, Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori
1996: Oscar al millor director per Michael Radford
1996: Oscar al millor actor) per Massimo Troisi (Pòstum
1996: Oscar al millor guió adaptat per Anna Pavignano, Michael Radford, Furio Scarpelli, Giacomo Scarpelli i Massimo Troisi (Pòstum)
1996: BAFTA al millor actor per Massimo Troisi (Pòstum)
1996: BAFTA al millor guió adaptat per Anna Pavignano, Michael Radford, Furio Scarpelli, Giacomo Scarpelli i Massimo Troisi (Pòstum)

Referències modifica

↑ «Il postino». esadir.cat.
↑ «Il postino». The New York Times.

[1] «Il postino». esadir.cat.

[2] «Il postino». The New York Times.

[1]

[2]