Ilex vomitoria

espècie de planta

Ilex vomitoria, amb el noms comú ameindi de yaupon, és una espècies de grèvol que és planta nativa del sud-est d'Amèrica del Nord.[1]

Infotaula d'ésser viuIlex vomitoria Modifica el valor a Wikidata

Fulles i fruit Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62390 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAquifoliales
FamíliaAquifoliaceae
GènereIlex
EspècieIlex vomitoria Modifica el valor a Wikidata
Sol. ex Aiton
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

El yaupon és un arbust o arbret de fulles persistents que arriba a fer 9 metres d'alt. Les seves fulles són alternades i brillants. El fruit és una drupa arrodonida de 4–6 mm de diàmetre. Les 4 llavors de cada fruit les dispersen els ocells. Ilex cassine és una espècie similar.[2][3][4][5]

Usos modifica

Els amerindis feien una infusió amb les fulles i les tiges que rebia el nom d'asio beguda negra (black drink) utilitzada només pels homes en cerimònia que incloien el vòmit. Els seus ingredients actius són realment cafeïna i teobromina,[6][7] i l'efecte vomitiu era degut a la gran quantitat d'aquest beguda que prenien.[2][8]

També és una planta ornamental comuna al sud-est dels Estats Units.

Referències modifica

  1. «Taxon: Ilex vomitoria Sol. ex Aiton». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 09-05-2011. Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 19 setembre 2011].
  2. 2,0 2,1 «Yaupon Ilex vomitoria» (PDF). USDA Plant Guide. Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 20 setembre 2015].
  3. «Florida's Hollies». Florida Department of Environmental Protection.
  4. Martin, C.O.; Mott, S.P.. «Section 7.5.10 Yaupon (Ilex vomitoria)». A: U.S. Army Corps of Engineers Wildlife Resources Management Manual (PDF). Vicksburg, MS: U.S. Army Engineer Waterways Experiment Station, 1997. Technical Report EL-97-16.  Arxivat 2007-06-11 a Wayback Machine.
  5. Bioimages: Ilex vomitoria Arxivat 2008-07-20 a Wayback Machine.
  6. Wilford, JN «Ancient Energy Boost, Brewed From Toasted Leaves and Bark». New York Times, 08-08-2012.
  7. Crown PL, Emerson TE, Gu J, Hurst WJ, Pauketat TR, Ward T «Ritual Black Drink consumption at Cahokia». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 109, 35, agost 2012, pàg. 13944–9. DOI: 10.1073/pnas.1208404109. PMC: 3435207. PMID: 22869743.
  8. Hudson, C. M. (1976). The Southeastern Indians. University of Tennessee Press ISBN 0-87049-248-9