Illa Santa Klara
L'Illa Santa Klara (basc Santa Klara uhartea) és una illa situada a la ciutat de Sant Sebastià a Guipúscoa. Es tracta d'una illeta de 5,6 hectàrees situada en el centre de la badia de la Concha i que assoleix els 48 metres d'altitud, i que és força escarpada a causa de les seves reduïdes dimensions. L'illot és llar d'una subespècie endèmica de sargantana (Podarcis hispanicus sebastiani)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | País Basc | |||
| Província | Guipúscoa | |||
| Comarcas | Donostialdea | |||
| Municipi | Sant Sebastià  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 0,056 km² | |||
| Banyat per | badia de la Concha | |||
| Altitud | 48 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
L'illa Santa Klara és un bé de domini públic de titularitat municipal, cedit per l'Estat espanyol a l'ajuntament de Sant Sebastià en virtut de Decret de 31 d'octubre de 1968.
Posseeix un embarcador i una petita platja que només apareix amb les baixamars i que, no obstant això, compta amb servei de socorrisme, dutxes i fins i tot un bar, a causa del gran nombre de persones que a l'estiu s'apropen a aquesta illa (comunicada durant l'estiu amb el port de Sant Sebastià mitjançant un servei regular de vaixell cada mitja hora). A part del petit moll i les dotacions associades al període estival, l'única construcció de la illeta és un far que s'alça en el seu cim. A la zona alta de l'illa existeixen campes amb nombroses taules.
A la fi del segle XVI van ser traslladats a l'illa els contagiats per la pesta que en aquesta època assolava a la capital guipuscoana.
El grup La Oreja de Van Gogh la va esmentar en la seva cançó «Immortal».
Flora modifica
A causa de l'impacte de l'home, la vegetació autòctona de l'illa ha anat diversificant-se, per la qual cosa actualment es comptabilitza un gran nombre d'espècies exòtiques:
- Tamariu (Tamarix gallica)
- Xiprer de Lawson (Chamaecyparis lawsoniana)
- Canya de sant Joan (Arundo donax)
- Pollancre (Populus nigra)
- Bedoll (Betula celtiberica)
- Figuera (ficus carica),
- Acàcia borda (Robinia pseudoacacia)
- Ligustrum (Ligustrum ovalifolium)
- Evònim del Japó (Euonymus japonicus)
- Gerani (Geranium robertianum)
- Falguera (aquilina) (Pteridium aquilinum),
- Trèvol (Trifolium reptans)
- Fonoll marí (Crithmum maritimum).
Fauna modifica
Destaquen la subespècie endèmica de sargantana ibèrica de Sant Sebastià (Podarcis hispanicus sebastiani), i l'abundant gavià fosc (Larus fuscus). Encara que no s'assegura que niïn a l'illa, també s'observen exemplars de Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i somorgollaire (Uria aalge) en menor mesura.
Bibliografia modifica
- José Luis Álvarez Emparantza "Txillardegi": Santa Klara. Gure uharte ezezaguna. Donostia: Kutxa Fundazioa, 2004.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa Santa Klara |