Illes de Los
Les illes de Los (en francès: Îles de Los) són un grup de petites illes costaneres d'origen volcànic de l'oceà Atlàntic que pertanyen a Guinea, localitzades a la costa de l'Àfrica Occidental, davant la capital Conakry. Hom diu que la novel·la L'illa del tresor (1881-82) de Robert Louis Stevenson està inspirada en l'illa de Roume, una de les tres que formen el grup d'illes.[1]
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Geografia | ||||
| Superfície | 80 km²  | |||
| Mesura | 7 ( ) × 10 ( ) km | |||
| Banyat per | oceà Atlàntic | |||
Nom modifica
Els primers navegants portuguesos van anomenar el grup (en portuguès) Ilhos dos Idolos («illes dels ídols», per déus), i d'aquí el seu nom actual d'Îles de Los.[2]
Geografia modifica
L'arxipèlag està format per tres illes principals: Tamara (on hi ha la localitat de Fotoba), Kassa i Roume, mentre que Corail, Blanche i Cabris són tres illots més petits localitzats més al sud. Tamara té 13 km de llarg i una amplada d'1,6-3 km, sent el seu punt més elevat de 152 m. Una part de la ciutat de Conakry es troba en el que va ser l'illa de Tombo, ara unida a la península en la qual es troba la capital de Guinea.[2][3]
Les illes són conegudes per les seves platges i boscos interiors i són una destinació popular entre els turistes. A l'arxipèlag s'hi accedeix en vaixells que salpen des de Conakry.[4]
Història modifica
Les illes han estat ocupades des de fa molt temps, i fins ben entrat el segle XX membres de la tribu dels baga acudien anualment a aquestes illes per dur a terme processons, portant ofrenes als seus déus, com ara Nimba, la deessa de la fertilitat.[5]
El primer europeu del qual es té constància que arribà a aquestes illes va ser el navegant portuguès António Fernandes el 1446, però no fou fins a partir del segle xvi que les illes van ser usades com a lloc comercial, però sense assentaments permanents. Roume va ser un notori centre del comerç d'esclaus, i a Tamara, el 1812, els britànics hi van construir una presó. El 1818, Sir Charles MacCarthy, llavors governador de Sierra Leone, va adquirir el grup d'illes a la tribu dels baga.[6] Les illes van estar fins a 1904 en l'esfera d'influència britànica, que les va cedir a França en un acord a canvi de la renúncia francesa als drets de pesca a Terranova i Labrador, quedant incorporades a la Colònia de Guinea Francesa.[7][8]
A partir de 1949 es van explotar a les illes alguns jaciments de bauxita, que es van esgotar el 1966, encara que a Tamara s'hi va treballar encara des de 1967 fins a 1972.
Referències modifica
- ↑ «Tourisme en Guinée : chasse aux trésors dans l’archipel des îles de Loos - Jeune Afrique.com» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Îles de Los». Mapcarta. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ «Jeune Afrique (site web du magazine) - Article sur les îles de Loos» (en français).
- ↑ «Trésor du monde (Îles de Loss)» (en français).
- ↑ «Rampao.org (Sanctuaire de faune des îles)» (en français). Arxivat de l'original el 2023-01-30. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Machlan, Peter. Travels into the Baga and Soosoo Countries in 1821. Freetown, Sierra Leone: J. Mitton and Co., 1821.
- ↑ «IV. La formation de la colonie de la Guinée française (1875–1904)» (en francès). Afriq Access & Tierno S. Bah., 06-06-2015. [Consulta: 1r abril 2016].
- ↑ Diallo, Mamadou; Coquery-Vidrovitch, Catherine. Répression et enfermement en Guinée : Le pénitencier de Fotoba et la prison centrale de Conakry de 1900 à 1958. París: L'Harmattan, 2005. ISBN 2-7475-8658-8.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes de Los |