L'Imperi Qajar també conegut com la Pèrsia Qajar,[1] va ser un imperi iranià governat per la dinastia Qajar, que era d'origen turc,[2][3][4] concretament de la tribu Qajar, des del 1789 al 1925.[5][6] La família Qajar va prendre el control total de l'Iran el 1794, destituint Lotf 'Ali Khan, l'últim Shah de la dinastia Zand, i va reafirmar la sobirania iraniana sobre grans parts del Caucas. El 1796, Mohammad Khan Qajar es va apoderar de Mashad amb facilitat,[7] posant fi a la dinastia afxàrida, i Mohammad Khan va ser formalment coronat com a Shah després de la seva campanya punitiva contra els súbdits georgians de l'Iran.[8]

Plantilla:Infotaula geografia políticaImperi Qajar
دولت علیّه ایران (fa) Modifica el valor a Wikidata

HimneHimne nacional persa Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 42′ 00″ N, 51° 25′ 00″ E / 35.7°N,51.4166669°E / 35.7; 51.4166669
CapitalTeheran Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialpersa
àzeri Modifica el valor a Wikidata
Religióxiïsme Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1785 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1925 Modifica el valor a Wikidata
SegüentIran Imperial Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia absoluta (1789–1906)
monarquia constitucional (1906–1925) Modifica el valor a Wikidata
Monedatoman iranià Modifica el valor a Wikidata

Alguns incidents fronterers amb l'Imperi Otomà havien portat a una guerra total fins que es va acordar amb Mahmut II el Tractat d'Erzurum el 1823.[9]

Al Caucas, la dinastia Qajar va perdre definitivament moltes de les àrees integrals de l'Iran[8] a causa de l'Imperi rus al llarg del segle xix, que comprenia l'actual Geòrgia, Daguestan, Azerbaidjan i Armènia.[10]

Sobirans modifica

Referències modifica

  1. «Early Qajar Persia appeared to ...».
  2. Cyrus Ghani. Iran and the Rise of the Reza Shah: From Qajar Collapse to Pahlavi Power, I. B. Tauris, 2000, ISBN 1-86064-629-8, p. 1
  3. William Bayne Fisher. Cambridge History of Iran, Cambridge University Press, 1993, p. 344, ISBN 0-521-20094-6
  4. Dr Parviz Kambin, A History of the Iranian Plateau: Rise and Fall of an Empire, Universe, 2011, p.36, online edition.
  5. Abbas Amanat, The Pivot of the Universe: Nasir Al-Din Shah Qajar and the Iranian Monarchy, 1831–1896, I. B. Tauris, pp 2–3; "In the 126 years between the fall of the Safavid state in 1722 and the accession of Nasir al-Din Shah, the Qajars evolved from a shepherd-warrior tribe with strongholds in northern Iran into a Persian dynasty."
  6. Choueiri, Youssef M., A companion to the history of the Middle East, (Blackwell Ltd., 2005), 231,516.
  7. H. Scheel; Jaschke, Gerhard; H. Braun; Spuler, Bertold; T Koszinowski; Bagley, Frank. Muslim World. Brill Archive, 1981, p. 65, 370. ISBN 978-90-04-06196-5 [Consulta: 28 setembre 2012]. 
  8. 8,0 8,1 Michael Axworthy. Iran: Empire of the Mind: A History from Zoroaster to the Present Day, Penguin UK, 6 November 2008. ISBN 0141903414
  9. Ateş, Sabri. Ottoman-Iranian Borderlands: Making a Boundary, 1843-1914 (en anglès). Cambridge University Press, 2013, p. 55–56. ISBN 978-1-107-03365-8. 
  10. Timothy C. Dowling. Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond, pp 728-730 ABC-CLIO, 2 December 2014 ISBN 1598849484

Enllaços externs modifica