Viquipèdia

Insurgència d'Al-Qaida al Iemen

La Revolta d'Al-Qaida al Iemen és una sèrie d'enfrontaments armats entre l'Exèrcit del Iemen i les milícies d'Al-Qaida a Iemen. L'Exèrcit del Iemen comptà amb el suport dels Estats Units, i lluità contra les unitats rebels d'Al-Qaida, en un conflicte que forma part de la Guerra Civil Iemenita. Aquest conflicte ha estat qualificat pel govern dels EUA com una part integral de la seva Guerra contra el terrorisme. La campanya del Govern Iemenita contra Al-Qaida al Iemen, va començar l'any 2001, i es va intensificar a partir del 14 de gener de l'any 2010, quan l'Exèrcit Iemenita va declarar la guerra a Al-Qaida.[2] A més de combatre contra Al-Qaida a diverses províncies, l'Exèrcit del Iemen també combat contra la insurrecció xíita a Iemen del Nord, i contra els separatistes de Iemen del Sud.

Infotaula de conflicte militarRevolta d'Al-Qaida al Iemen
crisi iemenita Modifica el valor a Wikidata

La situació militar al Iemen, el 9 d'abril de 2015:
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Datades del 19 de març de 2015
EscenariIemen Iemen
LlocZinjibar Modifica el valor a Wikidata
EstatIemen Modifica el valor a Wikidata
ResultatGuerra en curs
Said Ali al-Shihri (en) Tradueix, Nasir al-Wuhayshi (en) Tradueix, Estats Units d'Amèrica, Al-Shabaab, Al-Qaida a la Península Aràbiga, Anwar al-Awlaki, Republic of Yemen Armed Forces (en) Tradueix, Abd Rabbuh Mansur Al-Hadi, Yemeni Air Force (en) Tradueix, Qasim al-Raymi (en) Tradueix, Exèrcit Islàmic d'Aden-Abyan, Abdullah Mehdar (en) Tradueix, Khalid Batarfi (en) Tradueix i Ibrahim al-Banna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Iemen Iemen (Comitè revolucionari) Hezbollah[1] Iemen Iemen (Govern Hadi) South Yemen Moviment iemenita del sud al-Qaeda

Escenari modifica

El conflicte entre l'Exèrcit i el grup terrorista Al-Qaida té lloc des de 2001, quan van ocórrer els primers enfrontaments entre tots dos bàndols.[3] Tanmateix, l'any 2009, a Iemen va emergir com un nou front en la guerra contra el terrorisme, després de saber-se que Umar Farouk Abdulmutallab, un jove de Nigèria que va intentar sense èxit atemptar contra un avió civil a Detroit, havia estat entrenat en aquest país. Aquest incident va posar de manifest la forta presència de jihadistes en aquell país, i va motivar la participació dels EUA en el conflicte.[4]

Des de llavors s'han anat produint nombrosos enfrontaments entre les tropes governamentals i els insurgents islàmics, la presència dels quals s'ha expandit per tot el país, especialment a la zona de l'antiga Iemen del Sud.[5]

Durant la presidència d'Ali Abdullah Saleh, els seus opositors el van considerar culpable de la situació al sud del Iemen per no haver pres mesures suficients per frenar l'entrada d'Al-Qaida i alguns grups detractors fins i tot van assegurar que estava utilitzant la presència de l'organització terrorista com un argument per fer témer una expansió islamista si el seu govern queia i afermar així el seu poder i suport internacional.[6]

Després de la Primavera Àrab que va enderrocar finalment a Saleh, els insurgents van utilitzar el caos que va sorgir per ampliar la seva presència al país.[7]

El seu successor, el president Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, va iniciar una reforma en l'Exèrcit i va ordenar llançar una nova ofensiva, havent-se proposat la "destrucció d'Al-Qaida".[8]

Esdeveniments importants modifica

2010 modifica

  • Primera Batalla de Lawdar: el 19 d'agost l'Exèrcit iemenita va entrar en Lawdar, ciutat que es trobava sota el control d'Al-Qaida, i va matar diversos dels seus membres i líders locals. Després d'una setmana de lluita, finalment el 25 d'agost la ciutat va ser recapturada per l'exèrcit.[9]
  • Batalla de Huta: el 20 de setembre més de 100 milicians d'Al-Qaida van prendre la ciutat de Huta.[10] L'Exèrcit va iniciar un contraatac i el 24 de setembre recapturaren la ciutat, iniciant una persecució a través de les muntanyes dels terroristes fugits.[11]

2011 modifica

  • Primera Batalla de Zinjibar i Jaar: el 27 de maig centenars d'insurgents d'Al-Qaida van prendre les ciutats de Zinjibar i de Jaar i es van aquarterar en les instal·lacions del govern. L'exèrcit va abandonar la zona i diversos soldats van ser capturats i executats.[6]

2012 modifica

  • Captura de Rada: el gener de 2012 un grup de membres d'Al-Qaida va capturar la ciutat de Rada i va declarar un emirat islàmic en ella.[12] No obstant això, els caps tribals van aconseguir signar una treva amb ells i, a canvi de l'alliberament de diversos presos, els milicians yihadistes van abandonar la ciutat.[13]
  • Segona Batalla de Lawdar: el 9 d'abril diversos milicians d'Al-Qaida van prendre de nou la ciutat de Lawdar després d'intensos combats i es van instal·lar en ella.[14] L'Exèrcit va iniciar una contraofensiva en la qual van participar voluntaris tribals de Lawdar i van prendre la muntanya Yousef, en les proximitats de la ciutat.[15] A finals de març els milicians ja havien estat expulsats de Lawdar i les seves proximitats.[16]
  • Segona Batalla de Zinjibar i Jaar: el 12 de juny un comboi de soldats i vehicles armats de l'Exèrcit iemenita va entrar al centre de Jaar i, hores més tard, a Zinjibar. Els milicians van fugir cap a la ciutat Shaqra, aleshores sota la seva possessió.[8]
  • Batalla de Shaqra: el 15 de juny l'Exèrcit iemenita va conquistar la ciutat de Shaqra, l'últim gran feu islamista a la província d'Abyan.[17]
  • Captura d'Azzan: el 23 de juny l'exèrcit va entrar a la ciutat d'Azzan, després que els líders tribals convencessin Al-Qaeda d'abandonar la ciutat pacíficament i posant fi així a l'anomenat "emirat d'Azzan".[18]

2013 modifica

  • Batalles de Rada i Manasseh: el 28 de gener l'Exèrcit va llançar una ofensiva per alliberar Manasseh, un baluard islamista a Abyan on tenien retinguts a diversos turistes europeus. Els islamistes van respondre amb una altra ofensiva a la ciutat de Rada, de la qual en van capturar una part.[19] Més tard es va iniciar un alto el foc per garantir la seguretat dels ostatges europeus i, després del seu alliberament, la situació de Manasseh seguí sent incerta.[20][21]
  • Batalla de Maraksha: després de tres dies de combats, el 2 de febrer l'Exèrcit iemenita va aconseguir prendre la ciutat de Markasha a Abyan. Els enfrontaments es van saldar amb 17 morts.[22]
  • Batalla d'Al-Mukalla: havent perdut els seus últims feus en la governació d'Abyan, Al-Qaeda es va llançar a la conquesta de la Governació de Hadramaut, on va declarar un nou emirat i va capturar diversos petits pobles.[23][24][25] El 24 de maig va iniciar una ofensiva contra la capital provincial, Al-Mukalla, i va conquistar dos dels seus districtes: Shahr i Ghail Bawazir, que no van ser alliberats per l'Exèrcit fins a principis de juny.[23][26] El 7 d'agost de 2013, les autoritats iemenites van descobrir i van frustrar un pla d'Al-Qaida per conquistar Al-Mukalla i dues terminals de petroli i gas de forma simultània.[27]

2014 modifica

Ofensiva de Shabwa i Abyan modifica

A l'abril de 2014 es va filtrar un vídeo d'una reunió de més de 100 membres d'Al-Qaida al Iemen en el qual Naser al Wahishi animava als combatents a "eliminar Amèrica".[28] Com a conseqüència, el 19 i el 20 d'abril de 2014, EUA va llançar juntament amb l'Exèrcit Iemenita un dels majors atacs del conflicte en matar a almenys 65 membres d'Al-Qaida a les províncies d'Abyan, Shabwa i Al Baida, la majoria d'ells amb drons.[29] Entre els morts van destacar tres líders locals de l'organització (Mohamed al Mushibi, Fauaz al Muharraq i Salah al Muharraq), així com altres integrants àrabs i estrangers.[30]

Després de la reunió del Grup d'Amics del Iemen, format per 39 països, es va llançar el 29 d'abril una ofensiva terrestre coordinada per l'exèrcit i les milícies locals i comandada pel Ministre de Defensa, Mohamed Naser Ahmed, centrada a la regió d'Al Saíd, a la província de Shabwa, i a la zona d'Al Mahfad, a la província d'Abyan, amb l'objectiu d'expulsar els combatents de les zones muntanyenques del país. El primer dia de combats van morir 15 soldats de l'exèrcit i 12 membres d'Al-Qaida.[31]

El 4 de maig, les forces de seguretat van prendre el control de la carretera que comunica les províncies de Hadramout, Shabwa i Abyan. Altres operacions a Shabwa van aconseguir, a més, eliminar els terroristes de Mefraq al Said, Hesat al Labn, Al Karif i Al Naqaba. També es van abatre a almenys 37 combatents a la localitat de Yul Reda.[32]

El 6 de maig l'ofensiva va aconseguir un dels seus objectius principals en prendre la zona muntanyenca d'Al Mahfad, en una batalla en la qual es va cobrar diverses desenes de morts entre els jihadistes, que van abandonar l'àrea a l'alba. A més van prendre possessió d'un altre bastió del grup terrorista de Haban i Qarn al-Sawad, a la zona de Shabwa.[33]

Al-Qaida al Iemen modifica

Els milicians d'Al-Qaida que es troben al Iemen formen part de la branca aràbiga de l'organització, sent en la seva majoria iemenites i saudites. Estan especialitzats en explosius i compten amb el suport d'algunes tribus locals, amb les quals ha teixit una xarxa d'aliances i dependències.[34]

Després d'haver estat expulsats de les Governacions de Abyan i Shabwah a causa dels atacs aeris dels EUA i les ofensives de l'Exèrcit, la seva principal zona d'influència s'estén ara per la Governació de Hadramaut.[35]

El seu principal líder és Naser al Wahishi, antic secretari personal d'Osama Bin Laden. Se'l considera el número dos de l'organització a nivell global.[36]

L'agost de 2013, EUA va interceptar converses entre Wahishi i Ayman al-Zawahiri sobre un pla per atacar objectius occidentals, la qual cosa es va catalogar com la major amenaça terrorista des de l'11-S i va comportar el tancament temporal de 19 ambaixades nord-americanes en països islàmics.[37]

Paper dels Estats Units modifica

 
A través dels drons, EUA ha matat a importants membres d'Al-Qaida al Iemen

Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units han participat activament en la campanya mitjançant el llançament de míssils de creuer i l'ús de drons. El primer dels bombardejos amb aquests aparells va ser el 2002, en el qual es va eliminar el coordinador de l'Atemptat contra l'USS Cole[38]

Un altre dels atacs amb drons més important va ser el que va causar la mort d'Anwar al-Awlaki, un clergue islamista relacionat amb Al-Qaeda que va morir en un bombardeig de la CIA el 30 d'octubre de 2010.[39]

També van eliminar el 2012 a Fahd al-Quso (líder local d'Al-Qaida i un dels terroristes més buscats per l'FBI) i el gener de 2013 a Said al Shehri, número dos d'Al-Qaida al Iemen.[40][41]

Els germans Kaid i Nabil al Dhahab, importants figures dins d'Al-Qaida a la província d'Abyan, van ser blanc d'un atac de dron al maig de 2012, però van sobreviure.[19] No obstant això, Kaid va ser finalment eliminat a l'agost de 2013, posant fi al seu autoproclamat califat. Malgrat això, Nabil va seguir en llibertat.[42]

Els drons dels EUA també han acabat amb altres caps menors d'Al-Qaida al Iemen com Abdullah Hussein al Waeli i Mohammed al Ameri.[19]

Situació civil modifica

A les ciutats sota control d'Al-Qaida s'han declarat petits "emirats islàmics" i s'hi ha imposat una interpretació estricta de la xaria.[5][43][44] S'han dut a terme moltes detencions arbitràries i, sobretot, execucions de soldats. Això ha provocat nombrosos desplaçaments entre la població civil, que ha emigrat a zones més segures com les ciutats d'Aden i Sanà.[6] La situació es veu agreujada per l'epidèmia de còlera de 2017.

Referències modifica

  1. ↑ Kais, Roi «Report: Hezbollah operatives fighting alongside Shiite rebels in Yemen» (en anglès). Ynetnews, 09-04-2015.
  2. ↑ «Yemeni al-Qaeda suspects ‘killed’» (en anglès). Al Jazeera. [Consulta: 7 febrer 2022].
  3. ↑ «Ten Years After 9/11: Al Qaeda's Reemergence in Yemen» (en anglès). Critical Threats. [Consulta: 7 febrer 2022].
  4. ↑ Reddy, Sudeep. «Lawmakers Focus on Yemen in Wake of Attempted Bombing» (en anglès americà). The Wall Street Journal, 27-12-2009. Arxivat de l'original el 2018-07-11. [Consulta: 7 febrer 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Al Qaeda crea un emirato islámico en la ciudad yemení de Rada» (en castellà). Última Hora, 17-01-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Suspected al Qaeda militants seize Yemeni town» (en anglès). France 24, 29-05-2011. [Consulta: 7 febrer 2022].
  7. ↑ «Cómo los yihadistas aprovechan la Primavera Árabe» (en castellà). BBC, 23-06-2011. [Consulta: 7 febrer 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Yemen army retakes Qaeda bastions» (en àrab). Egypt Today, 13-06-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  9. ↑ Terrill, W. Andrew. The Struggle for Yemen and the Challenge of Al-Qaeda in the Arabian Peninsula (en anglès). Strategic Studies Institute and U.S. Army War College Press, 2013, p. 35-38. ISBN 978-1-58487-576-5. 
  10. ↑ «Thousands flee fighting in Yemen's Shabwa province» (en anglès). BBC News, 20-09-2010.
  11. ↑ «Yemen army storms Al-Qaeda hideout in Huta» (en anglès). Arab News, 24-09-2010. [Consulta: 7 febrer 2022].
  12. ↑ «Al Qaeda crea un emirato islámico en la ciudad yemení de Rada» (en castellà). Última Hora, 17-01-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  13. ↑ «Al Qaida militants withdraw from Rada'a town» (en anglès). Gulf News. [Consulta: 7 febrer 2022].
  14. ↑ «Islamists fight army in central, south Yemen, 21 killed» (en anglès). Chicago Tribune, 10-02-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  15. ↑ «Yemen army advances on militants, fighting heavy» (en anglès). Reuters, 16-05-2012.
  16. ↑ «LEADER OF LAWDAR’S PEOPLE’S DEFENSE FIGHTERS SPEAKS TO THE YEMEN TIMES» (en anglès). Yemen Times, 21-05-2012. Arxivat de l'original el 2013-07-24. [Consulta: 30 març 2016].
  17. ↑ Mukhashaf, Mohammed «Yemen army says seizes Qaeda bastion in major advance» (en anglès). Reuters, 15-06-2012.
  18. ↑ «Yemeni army takes control of Qaeda bastion Azzan» (en anglès). Al Arabiya, 23-06-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Yemeni military launches operation to free Western hostages held by AQAP» (en anglès americà). Long War Journal, 28-01-2013. [Consulta: 7 febrer 2022].
  20. ↑ «Yemen army assault suspended to allow hostage talks» (en anglès). Gulf News. [Consulta: 7 febrer 2022].
  21. ↑ «Abducted Finns and Austrian man freed in Yemen» (en anglès). BBC News, 09-05-2013.
  22. ↑ «Yemen army base seized by al-Qaeda linked fighters» (en anglès). BBC News, 12-02-2015.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Al-Qaeda seizes territory in Yemen\'s Hadramawt» (en àrab). Egypt Today. [Consulta: 7 febrer 2022].
  24. ↑ «Qaeda to announce Hadramout Islamic Emirate». Yemen Fox. Arxivat de l'original el 2015-05-02. [Consulta: 30 març 2016].
  25. ↑ «AQAP takes control of villages in eastern Yemen» (en anglès). Long War Journal. Arxivat de l'original el 2014-08-15. [Consulta: 30 març 2016].
  26. ↑ «Successful offensive launched against terrorists in Hadramout: Official» (en anglès). Yemen News Agency, 05-06-2013. [Consulta: 7 febrer 2022].
  27. ↑ «Yemen frustra el plan de Al Qaeda de tomar una ciudad» (en castellà). El País [Madrid], 07-08-2013. ISSN: 1134-6582.
  28. ↑ Starr, Barbara. «Video shows large al Qaeda meeting in Yemen» (en anglès). CNN, 15-04-2014. [Consulta: 7 febrer 2022].
  29. ↑ Barnes, Maria Abi-Habib,Siobhan Gormanand Julian E. «U.S.-Backed Offensive on Al Qaeda in Yemen Kills up to 65 Militants» (en anglès). Wall Street Journal, 21-04-2014. ISSN: 0099-9660.
  30. ↑ «Fallecen al menos 55 miembros de Al Qaeda por drones de EEUU» (en castellà). Noticias de Navarra, 22-04-2014. [Consulta: 7 febrer 2022].
  31. ↑ «VEINTISIETE MUERTOS EN YEMEN DURANTE UNA OFENSIVA TERRESTRE CONTRA AL QAEDA» (en castellà). Hora Cero, 29-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-08. [Consulta: 7 febrer 2022].
  32. ↑ «Yemen: abatieron a 37 supuestos miembros de Al Qaeda en operación militar». Ámbito, 04-03-2016. Arxivat de l'[/http://www.ambito.com/noticia.asp?id=739241 original] el 2016-03-04. [Consulta: 7 febrer 2022].
  33. ↑ Al-Haj, Ahmed. «SANAA, Yemen: Yemeni troops seize 2 al-Qaida strongholds» (en anglès). Anchorage Daily News, 08-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-08. [Consulta: 7 febrer 2022].
  34. ↑ Saiz, Eva «Al Qaeda reaviva el peor temor de EE UU» (en castellà). El País [Madrid], 06-08-2013. ISSN: 1134-6582.
  35. ↑ Saiz, Eva «Yemen, el nuevo bastión de Al Qaeda» (en castellà). El País [Madrid], 10-08-2013. ISSN: 1134-6582.
  36. ↑ Saiz, Eva «Naser al Wahishi, un líder temerario y decidido» (en castellà). El País [Madrid], 10-08-2013. ISSN: 1134-6582.
  37. ↑ Saiz, Eva «Una conversación entre líderes de Al Qaeda provocó el cierre de las embajadas» (en castellà). El País [Madrid], 06-08-2013. ISSN: 1134-6582.
  38. ↑ Abdou, Nyier. «Death by Predator» (en anglès). Al-Ahram Weekly, 20-11-2002. Arxivat de l'original el 2011-01-23.
  39. ↑ «Matan a un clérigo de Al Qaeda en Yemen, acusado de atentar en Texas» (en castellà). La Vanguardia, 30-09-2011. [Consulta: 7 febrer 2022].
  40. ↑ «US air strike kills top al-Qaida leader in Yemen» (en anglès). The Guardian, 07-05-2012. [Consulta: 7 febrer 2022].
  41. ↑ «Al Qaeda reconoció la muerte de su número dos en Yemen» (en castellà). Diario Uno, 17-07-2013. Arxivat de l'original el 2015-02-04. [Consulta: 30 març 2016].
  42. ↑ «US kills local AQAP commander in drone strike in central Yemen» (en anglès americà). Long War Journal, 30-08-2013. [Consulta: 7 febrer 2022].
  43. ↑ «Militants in Yemen kill man suspected of being gay, security officials say» (en anglès americà). Fox News, 25-03-2015. [Consulta: 7 febrer 2022].
  44. ↑ «Yemenis say al Qaeda gave town security, at a cost» (en anglès). Ahram Online. [Consulta: 7 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insurgència_d%27Al-Qaida_al_Iemen&oldid=32603630»