Viquipèdia

Ocupació turca del nord de Síria

(S'ha redirigit des de: Intervenció turca al nord de Síria)

Les Forces Armades turques junt amb l'Exèrcit Nacional de Síria (ENS) van ocupar[1][2] zones del nord de Síria des d'agost del 2016, durant la Guerra Civil Síria. Tot i que aquestes àrees es declaren aliades de les zones controlades per l'oposició siriana són, de facto, un protoestat independent[3] sota la doble autoritat de consells locals descentralitzats i de l'administració militar turca.

Plantilla:Infotaula geografia políticaZona segura al nord de Síria
Imatge
Zones controlades per les forces turques i aliades al nord de Síria
Localització
CapitalAzaz Modifica el valor a Wikidata

Les zones de Síria controlades per turcs consten d’una superfície aproximada de 8.835 quilòmetres quadrats que inclouen més de mil assentaments, incloses ciutats com Afrin, al-Bab, Azaz, Jarabulus, Tal Abyad o Ras al-Ayn, la majoria dels quals havien estat controlats anteriorment per l'Estat Islàmic (EI), l'oposició siriana o les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). Aquestes zones són declarades "zones segures" per les autoritats turques[4][5][6][7][8] i s'hi ha començat a expedir documentació a la població. L'ocupació ha provocat greus abusos dels drets humans en algunes zones així com neteja ètnica.

Antecedents modifica

Propostes de Zona segura de 2013 i 2014 modifica

Turquia i l'oposició siriana van proposar una "zona segura" que inclogués algunes regions del nord de Síria el 2013, però els Estats Units i la resta d'estats occidentals no estaven disposats a acceptar aquests plans.[9][10] Després dels avenços d'EI, Turquia i els Estats Units van negociar una "zona segura", mentre que els Estats Units van acceptar la "zona lliure d'EI", però no una zona d'exclusió aèria.[11][12]

Suport europeu modifica

Després dels atacs de l'EI a Síria, desenes de milers de musulmans no sunnites, cristians i iazidites van fugir a Turquia. A principis del 2015, els refugiats van començar a creuar la frontera entre Grècia i Turquia, amb l'objectiu d'arribar a països europeus. L'enorme flux de refugiats va provocar la reconsideració de la creació d'una zona segura per a civils a Síria.[13] Al febrer de 2016, la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, va dir: "En la situació actual, seria útil que hi hagués una zona en què cap de les parts tingui permís per llançar atacs aeris, és a dir, una mena de zona d'exclusió aèria".[14]

Negociacions EUA-Turquia modifica

La creació de la zona segura va fracassar a principis de 2016 a causa dels desacords entre els governs dels Estats Units i de Turquia, principalment sobre quin actor d'hauria de fer fora primer. Turquia volia que el govern sirià fos derrocat tan aviat com fos possible, però els EUA van prioritzar la guerra contra l’EI. Els Estats Units també temien que la Força Aèria Siriana bombardegés la zona, cosa que faria impracticable la idea d'una zona segura. El govern va rebutjar la zona segura per ser un refugi segur tant per als civils com per als rebels.

 
Soldats turcs i combatents de l’ exèrcit nacional sirià a l'edifici d’ Afrin que havia acollit el govern de la regió d'Afrin, dirigit pel PYD, el 18 de març de 2018.

L'esquema de la zona segura va ser un altre dels motius del desacord. Segons Turquia, la zona segura hauria d'incloure una zona d'exclusió aèria, mentre que els EUA ho van rebutjar pel conflicte que hauria creat amb el govern sirià.[15]

Tanmateix, Turquia volia fer fora de la zona a les forces kurdàrabs, les YPG per considerar-les un grup terrorista, tot i ser una de les formacions que va ser més implacable contra Estat Islàmic i un aliat dels EUA.[16]

Així doncs, Turquia va qualificar la zona de "zona segura de l'EI, del règim sirià i de les YPG", mentre que EEUU només van acceptar "zona lliure de l'EI".[17]

El 7 d’octubre de 2019, el president dels Estats Units va ordenar la retirada de les tropes militars nord-americanes de la frontera entre Síria i Turquia. El president va ordenar aquesta retirada del suport militar amb la desaprovació del Pentàgon i de la intel·ligència dels Estats Units. El president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar la retirada de les tropes militars sota la premissa que Turquia no envairia la regió de les Forces Democràtiques Sirianes; no obstant això, Turquia va atacar les forces kurdàrabs 24 hores després de la retirada militar estatunidenca.

Geografia modifica

El territori de la regió controlada per Turquia es troba íntegrament dins de les zones septentrionals de la governació d’Alep, amb l'extrem sud del territori situat a 40 quilòmetres al nord-est d’ Alep. El 26 de febrer de 2018, el territori estava connectat amb la governació d'Idlib, controlat per l'oposició siriana.[18]

L'exèrcit nacional sirià va capturar una superfície de 2.225 quilòmetres quadrats durant l'operació Escut Eufrates.[19] Les zones capturades durant l'operació incloïen pobles entre Azaz i al-Rai, com Dabiq. Després de l'Operació Branca d'Olivera, l'exèrcit nacional sirià va ampliar la regió amb la captura de tot el districte d'Afrin.[20] Segons el cens sirià de 2004, el districte tenia una població de 172.095 habitants abans de la guerra.[21]

Durant l'operació Primavera de la Pau, les Forces Armades turques i els seus aliats van capturar una superfície total d'entre 3.412 i 4,220 quilòmetres quadrats[22][23] i 68 poblacions, incloses Ras al-Ayn, Tell Abyad.[24][25] També van capturar 3 pobles prop de Manbij durant l'operació.[26]

Demografia modifica

La regió controlada per turcs és ètnicament diversa, habitada predominantment per turcmans, àrabs, kurds i iazidites, i minories com ara els circassians a prop d’Azaz.[27]

Neteja ètnica modifica

Després que les forces aliades de Turquia capturessin el cantó d’Afrin a principis del 2018, van començar a aplicar una política de reassentament traslladant als seus combatents i ciutadans àrabs,[28] majoritàriament àrabs i refugiats del sud de Síria,[29] a les cases buides que pertanyien a persones exiliades locals.[30] Als propietaris anteriors, la majoria kurds o iazidites, se'ls va impedir tornar a Afrin.[28] [29] Els refugiats de Ghouta oriental, prop de Damasc, van dir que formaven part d'un "canvi demogràfic organitzat" que amb l'objectiu de substituir la població kurda d'Afrin per una majoria àrab.[28] Es calcula que més de 200.000 persones van fugir durant la intervenció turca el març del 2018[31] mentre que prop de 458.000 persones desplaçades d’altres zones de Síria van ser-hi reassentades.[32]

Un informe de la Comissió d'Investigació Internacional Independent sobre la República Àrab de Síria,[33] presentat al Consell de Drets Humans de l'ONU d'acord amb la seva resolució 43/28 per a la seva consideració a la 45a sessió del Consell de Drets Humans (a partir del 14 de setembre de 2020), va presentar proves de nombrosos abusos contra els drets humans contra la població civil, especialment a la població civil kurda, per part de l'estat turc i de "faccions no estatals" com l'Exèrcit Nacional Sirià, que actuen com a agents de facto de Turquia. Al paràgraf 47, l’Informe tracta l'espoli i l’apropiació de béns, i assenyala que “a tota la regió d’Afrin, diversos comptes indiquen que els béns dels propietaris kurds van ser saquejats i apropiats pels ocupants de manera coordinada. Per exemple, el setembre del 2019, civils del subdistricte de Shaykh al-Hadid (de la regió d’Afrin) van descriure com els membres de la divisió 14 de la brigada 142 (la brigada Suleiman Shah) de l’ENS havien anat de porta en porta amenaçant les famílies kurdes amb menys de tres membres per deixar les seves cases per allotjar persones que arriben de fora d'Afrin".

Política i administració modifica

La zona ocupada està governada formalment per l'autoanomenat govern interí sirià, un govern alternatiu de l’oposició siriana amb seu a Azaz. Malgrat això, l'àrea està governada per diversos consells locals autònoms que treballen estretament amb Turquia.[34][35] En general, Turquia exerceix una influència directa sobre el govern de la regió[36] i s'han designat oficials turcs com governadors per supervisar la zona.[37] Els funcionaris turcs actuen majoritàriament com a assessors, cosa que permet als consells dirigir el govern a diari i cobrar impostos. L'objectiu de Turquia està en procés de formar un protoestat al nord de Síria,[38] tot i que alguns experts afirmen de la intensió d'anexionar aquesta regió a Turquia per evitar que sigui reprès pel govern sirià.[39] El ministre de l'Interior turc, Süleyman Soylu, va declarar el gener de 2019 que el nord de Síria és "part de la pàtria turca" segons el Misak-ı Millî de 1920.[37]

Des de l'ocupació, les autoritats turques han intentat restablir la vida civil a les zones sota el seu control,[40] així com també vincular més la regió amb Turquia.[41][42] Com a part d'aquests esforços, les ciutats i pobles s'han desmilitaritzat desmantellant els controls militars i traslladant les milícies locals a barracons i camps fora de zones poblades per civils.[40] No obstant això, alguns membres de l'exèrcit han continuat influint en la governança de la zona.[43]

Turquia també finança serveis d'educació i salut, dona suport a l'economia de la regió i ha format una nova força policial,[41] [42] en el que se sol descriure com a "turcificació" de la regió.[39]

Govern Local modifica

Després de la conquesta del districte d'Afrin, es van designar consells civils per governar i reconstruir l'àrea.[34] L’ associació independent de kurds sirians, recolzada per Turquia, va organitzar un consell temporal al març del 2018 per supervisar l’ajuda, l'educació i els mitjans de comunicació de la zona.[44] Posteriorment va ser substituït per un consell interí que va ser nomenat a la ciutat d'Afrin el 12 d'abril.[45][46] Aquest últim consell, nomenat per ancians de la ciutat, incloïa onze kurds, vuit àrabs i un turcman. Membres del partit kurd PYD que governaven la zona abans de l'ocupació, van criticar el consistori i dir que treballava amb una "força ocupant".[47]

Durant l'operació Primavera de Pau, es van establir consells similars a Tell Abyad [48] i Ras al-Ayn.[49] Segons fonts locals, les noves administracions turques s'han negat a registrar persones amb noms kurds i insisteixen que les dones cristianes i d'altres dones minoritàries portin un vel islàmic abans de rebre documentació.[50] Un informe del Departament de Defensa dels Estats Units d'agost de 2020 acusava Turquia i el ENS de realitzar "detencions arbitràries, assassinats extrajudicials, confiscació de béns i reassentament de persones en propietats privades" i "el tancament reiterat i deliberat de l'accés a l'aigua a mig milió de civils" amb l'objectiu de sotmetre la població.[51]

Forces militars modifica

El 30 de maig de 2017, es va formar [52] l'Exèrcit Nacional Sirià compost per rebels àrabs i turcs sirians que operaven el nord de Síria, formant majoritàriament part de l'Operació Escut Eufrates o grups actius a la zona que aliats als grups participants operació.[53] L'objectiu general del grup és ajudar Turquia a crear una "zona segura" a Síria i consolidar un exèrcit nacional, que operarà a la terra guanyada com a resultat de la intervenció militar turca[54] i respondrà al govern interí sirià.[40]

L'agost del 2018, es va afirmar que l'ENS era un "bloc militar organitzat" que havia superat en gran manera el faccionisme crònic que tradicionalment havia afectat els rebels sirians. S’havien creat col·legis militars i s’havia millorat la formació i la disciplina.[42] Tot i que encara es produïent enfrontaments violents entre diverses unitats,[35] [38] ja no eren tan greus com en el passat. S'havia establert un tribunal militar a al-Bab, es va organitzar una policia militar per supervisar la disciplina[42] [38] i les autoritats civils locals van rebre més poder sobre els grups armats. No obstant això, la majoria de les milícies han intentat mantenir la seva influència fins a cert punt, amb un govern provisional que té poc control real. Per aconseguir la formació d’un nou exèrcit nacional sense arriscar-se a amotinar-se, Turquia ha exercit una pressió suau sobre els diferents grups alhora que castiga els més independents i deslleials entre ells.[38] Les unitats de l'ENS de la zona han acceptat el "Consell Islàmic Sirià", amb seu a Istanbul, com a autoritat religiosa[40] i el govern turc paga salaris als combatents.[41]

Al juliol de 2018, les Forces Armades turques (TAF) han construït "almenys" sis bases militars a la zona.[36]

Aplicació de la llei modifica

Turquia va organitzar una nova autoritat policial a la zona a principis del 2017, la "Policia Lliure", que es subdivideix en la Policia Nacional i les Forces de Seguretat Pública.[55] És entrenat, equipat i pagat per les autoritats turques[55] i, en conseqüència, fidel a l'estat turc.[56][57] La Policia Nacional, liderada pel General Abdul Razzaq Aslan, es subdivideix en la Policia Civil i les Forces Especials. La majoria dels membres de la policia estan formats a l'Acadèmia Nacional de Policia de Turquia.[42] Per mantenir la seguretat al districte d’Afrin, Turquia també ha contractat antics membres de la policia lliure de Ghouta oriental.[58]

A més, Turquia va crear diversos tribunals supervisats i recolzats per jutges i fiscals turcs.

Economia modifica

Al juliol de 2018, Turquia tenia un paper "cada vegada més destacat i disputat en l'economia local de la regió"[36] amb inversions millonàries d'empreses turques a la zona.[42] Un resultat problemàtic de la influència econòmica de Turquia va ser que la crisi monetària i del deute del país també va afectar la zona, ja que Turquia pagava salaris i serveis amb lires turques, el valor del qual va baixar considerablement durant el 2018, perjudicant l'economia local.[41] [42]

Turisme modifica

Com a resultat de la invasió dirigida per Turquia, el sector turístic d'Afrin que havia sobreviscut a la guerra civil fins aquell moment, es va esfondrar. Després que els combats oberts entre les FDS i les forces pro-turques finalitzessin, Turquia va intentar restablir la regió i reactivar el turisme local.[59]

Educació modifica

Turquia ha pres un "control total sobre l'educació" a la zona[42] i finança tots els serveis educatius.[41] Milers de professors de la zona són pagats per Turquia i els currículums són ajustats a l'educació turca.[42] El turc s’ensenya com a llengua estrangera des de primera classe i els que assisteixen a escoles a les zones d’ocupació poden assistir posteriorment a universitats de Turquia.[39] [42]

Reaccions modifica

Reaccions a Síria modifica

El govern sirià dirigit per Bashar al-Assad ha criticat reiteradament la presència turca al nord de Síria[60] i ha demanat la seva retirada.[61][62][63][64]

Rojava: El consell civil de la regió de Shahba va condemnar l’ocupació de Jarabulus com un intent turc d’expandir-se a Síria, comparant-la amb la batalla de Marj Dabiq.[65]

Reacció internacional modifica

  •   Azerbaidjan: Qənirə Paşayeva, membre de l'assamblea nacional, va dir que l'obligació de Turquia era la de protegir els civils al nord de Síria dels grups terroristes i que tenia tot el dret d'autodefensa de les seves fronteres.[69]
  •   Xipre: El Parlament de Xipre va votar per unianimitat una resolució condemnant la inacceptable invasió de Turquia del nord de síria sota el pretext de la lluita antiterrorista i va demanar a la comunitat internacional que respongués a l'ocupació.[70]
  •   Iran: El ministre d'assumptes exteriors d'Iran, Bahram Ghasemi, va reclamar la immediata retirada de les tropes turques davant el que suposava una inacceptable violació de la sobirania de Síria.[71]
  •   França: Macron, primer ministra francés, va reafirmar el suport a les FDS a prevenir un possible resurgiment d'Estat Islàmic a la zona.[72]

Referències modifica

  1. ↑ Sirwan Kajjo. «Skirmishes Mar Fight Against IS in Northern Syria». Voice of America, 02-03-2017. Arxivat de l'original el 13 abril 2017. [Consulta: 13 abril 2017].
  2. ↑ Robert Fisk. «In northern Syria, defeated Isis fighters leave behind only scorched earth, trenches – and a crucifixion stand». The Independent, 29-03-2017. Arxivat de l'original el 28 juliol 2017. [Consulta: 17 setembre 2017].
  3. ↑ Haid Haid , 02-11-2018.
  4. ↑ «Safe zone 'crucial for Turkmen in Syria'». www.aa.com.tr. Arxivat de l'original el 2019-10-07. [Consulta: 10 octubre 2019].
  5. ↑ «Has the International Community Succeeded in Creating a Safe Zone in Syria After Years of War?», 17-04-2017. Arxivat de l'original el 7 octubre 2019. [Consulta: 10 octubre 2019].
  6. ↑ Macaron, Joe. «Trump's 'real estate' approach to safe zones in Syria». www.aljazeera.com. Arxivat de l'original el 2019-05-24. [Consulta: 12 abril 2018].
  7. ↑ «Turkey's troops cross over into Syria's Afrin». www.aljazeera.com. Arxivat de l'original el 2019-04-28. [Consulta: 12 abril 2018].
  8. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-07. [Consulta: 7 novembre 2019].
  9. ↑ «Turkey PM 'will support' Syria no-fly zone». Arxivat de l'original el 1 agost 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  10. ↑ «Syrian opposition calls for no-fly zone». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  11. ↑ Tisdall, Simon. «Syrian safe zone: US relents to Turkish demands after border crisis grows», 27-07-2015. Arxivat de l'original el 5 maig 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  12. ↑ «DIPLOMACY - US and Turkey agree to forge 'ISIL-free zone' in Syria, official confirms». Arxivat de l'original el 22 juliol 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  13. ↑ «Solution to refugee crisis is to end Syria's civil war, UN official says». Arxivat de l'original el 10 abril 2017. [Consulta: 31 maig 2016].
  14. ↑ Wintour, Patrick. «Turkey revives plan for safe zone in Syria to stem flow of refugees», 16-02-2016. Arxivat de l'original el 17 maig 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  15. ↑ «National Security Zone». Arxivat de l'original el 25 setembre 2015. [Consulta: 31 maig 2016].
  16. ↑ «Fight against IS helps PKK gain global legitimacy - Al-Monitor: the Pulse of the Middle East», 16-09-2014. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  17. ↑ «U.S. denies reaching agreement with Turkey on Syria 'safe zone'», 11-08-2015. Arxivat de l'original el 12 març 2016. [Consulta: 31 maig 2016].
  18. ↑ «Turkey reconnects opposition-held areas in northern Syria - Turkey News». Hürriyet Daily News. Arxivat de l'original el 2018-09-19. [Consulta: 12 abril 2018].
  19. ↑ «El Bâb kontrol altına alınmıştır». Al Jazeera Turk - Ortadoğu, Kafkasya, Balkanlar, Türkiye ve çevresindeki bölgeden son dakika haberleri ve analizler. Arxivat de l'original el 2018-10-09. [Consulta: 12 abril 2018].
  20. ↑ «Turkey takes full control of Syria's Afrin region, reports say». Middle East Eye. Arxivat de l'original el 2019-10-14. [Consulta: 12 abril 2018].
  21. ↑ «General Census of Population and Housing 2004» (en àrab). Syrian Central Bureau of Statistics. Arxivat de l'original el 8 desembre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015]. Also available in English: «2004 Census Data». UN OCHA. Arxivat de l'original el 17 novembre 2015. [Consulta: 15 octubre 2015].
  22. ↑ «The Turkish forces and the factions advance and take control of about 10 villages in Abu Rasin area (Zarkan) amid the continuation of fierce clashes against the regime forces and tens of casualties and wounded in the ranks of the both parties», 29-10-2019. Arxivat de l'original el 7 desembre 2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
  23. ↑ «YPG/PKK terror group as dangerous as Daesh: Erdogan». Arxivat de l'original el 2019-10-26. [Consulta: 2 novembre 2019].
  24. ↑ «8 days of Operation "Peace Spring": Turkey controls 68 areas, "Ras al-Ain" under siege, and 416 dead among the SDF, Turkish forces and Turkish-backed factions», 17-10-2019. Arxivat de l'original el 20 desembre 2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
  25. ↑ «قوات سوريا الديمقراطية تنسحب من كامل مدينة رأس العين (سري كانييه) • المرصد السوري لحقوق الإنسان», 20-10-2019. Arxivat de l'original el 26 octubre 2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
  26. ↑ «Menbiç'e operasyon başladı: 3 köy YPG'den temizlendi». Yeni Şafak, 14-10-2019. Arxivat de l'original el 10 novembre 2019. [Consulta: 2 novembre 2019].
  27. ↑ Izady, Michael. «Syria: Ethnic Composition (summary)». columbia.edu. University of Columbia. Arxivat de l'original el 23 juliol 2016. [Consulta: 15 setembre 2016].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Patrick Cockburn. «Yazidis who suffered under Isis face forced conversion to Islam amid fresh persecution in Afrin». The Independent, 18-04-2018. Arxivat de l'original el 13 juny 2019. [Consulta: 23 agost 2018].
  29. ↑ 29,0 29,1 Ammar Hamou. «Seizing lands from Afrin's displaced Kurds, Turkish-backed militias offer houses to East Ghouta families». SYRIA:direct, 01-05-2018. Arxivat de l'original el 13 abril 2019. [Consulta: 23 agost 2018].
  30. ↑ , 12-03-2018 [Consulta: 16 desembre 2018].
  31. ↑ "More than 200,000 people fled Syria's Afrin, have no shelter: Kurdish official Arxivat 2018-11-25 a Wayback Machine.". Reuters. 19 March 2018.
  32. ↑ , 20-04-2020.
  33. ↑ [enllaç sense format] https://undocs.org/en/A/HRC/45/31. Report of the Independent International Commission of Inquiry on the Syrian Arab Republic, 2020
  34. ↑ 34,0 34,1 Aymenn Jawad Al-Tamimi. «In Syria, It's Either Reconciliation or Annexation». The American Spectator, 23-08-2018. Arxivat de l'original el 26 agost 2018. [Consulta: 26 agost 2018].
  35. ↑ 35,0 35,1 Borzou Daragahi , 13-07-2018.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 , 29-07-2018. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-04-17. [Consulta: 15 maig 2021].
  37. ↑ 37,0 37,1 Rawa Barwari. «Turkish sub-governor found dead at office in Syria's occupied Jarabulus». Kurdistan24, 13-01-2019. Arxivat de l'original el 14 gener 2019. [Consulta: 14 gener 2019].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 Haid Haid , 02-11-2018.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Madeline Edwards. «As Syria's proxies converge on Idlib, what's next for Turkey's northern state-within-a-state?». SYRIA:direct and Konrad Adenauer Foundation, 06-08-2018. Arxivat de l'original el 16 agost 2018. [Consulta: 16 agost 2018].
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 Khaled al-Khateb , 12-09-2017 [Consulta: 2 gener 2018].
  41. ↑ 41,0 41,1 41,2 41,3 41,4 Khalil Ashawi. «Falling lira hits Syrian enclave backed by Turkey». Reuters, 28-08-2018. Arxivat de l'original el 31 agost 2018. [Consulta: 31 agost 2018].
  42. ↑ 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 Enab Baladi's Investigation Team. «From Afrin to Jarabulus: A small replica of Turkey in the north». Enab Baladi, 29-08-2018. Arxivat de l'original el 31 agost 2018. [Consulta: 31 agost 2018].
  43. ↑ Heras, 2018, p. 14–15.
  44. ↑ Mohammad Abdulssattar Ibrahim. «Interim governing council formed to tackle 'disaster' in Afrin after Turkish-backed offensive». SYRIA:direct, 26-03-2018. Arxivat de l'original el 24 agost 2018. [Consulta: 23 agost 2018].
  45. ↑ «Interim local council established in Syria's Afrin». www.aa.com.tr. Arxivat de l'original el 2019-10-10. [Consulta: 10 octubre 2019].
  46. ↑ «Interim local council established in Syria's Afrin - World News». Hürriyet Daily News. Arxivat de l'original el 2018-09-06. [Consulta: 12 abril 2018].
  47. ↑ «Turkey-backed council is to take over Afrin, suspicion abound». Ahval. Arxivat de l'original el 2018-06-16. [Consulta: 12 abril 2018].
  48. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-05. [Consulta: 2 novembre 2019].
  49. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-09. [Consulta: 9 novembre 2019].
  50. ↑ «Turkey's occupation of Syria slammed for ethnic cleansing». The Jerusalem Post | JPost.com.
  51. ↑ «Lead Inspector General for Operation Inherent Resolve Quarterly Report to the United States». Department of Defense Office of Inspector General.
  52. ↑ «Turkey-backed opposition to form new army in northern Syria». Arxivat de l'original el 2017-07-04. [Consulta: 6 agost 2017].
  53. ↑ Kajjo, Sirwan. «Who are the Turkey backed Syrian Rebels?». Voice of America, 25-08-2016. Arxivat de l'original el 19 febrer 2017. [Consulta: 6 agost 2017].
  54. ↑ Coskun, Orhan. «Turkey-backed rebels could push further south in Syria, Erdogan says». Reuters, 19-09-2016. Arxivat de l'original el 29 juliol 2017. [Consulta: 6 agost 2017].
  55. ↑ 55,0 55,1 Khaled al-Khateb , 01-12-2017 [Consulta: 2 gener 2018].
  56. ↑ Stein, Aaron. «How Turkey Is Governing in Northern Aleppo». Syria Deeply, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 14 setembre 2017. [Consulta: 14 setembre 2017].
  57. ↑ Amberin Zaman , 25-01-2017 [Consulta: 2 gener 2018].
  58. ↑ Bahira al-Zarier. «Hidden explosives stunt movement, frighten Afrin residents two months into pro-Turkish rule». SYRIA:direct, 14-05-2018. Arxivat de l'original el 16 agost 2018. [Consulta: 16 agost 2018].
  59. ↑ Khaled al-Khateb «Day trippers flock to Afrin's orchards as Aleppo restores security». al-Monitor, 26-07-2018 [Consulta: 29 juliol 2018].
  60. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-02. [Consulta: 2 novembre 2019].
  61. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-02. [Consulta: 2 novembre 2019].
  62. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2018-03-20. [Consulta: 2 novembre 2019].
  63. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2018-04-07. [Consulta: 2 novembre 2019].
  64. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-11-02. [Consulta: 2 novembre 2019].
  65. ↑ «Kurdish-backed council says Turkey's intervention to make Syrian town "grave for Erdoğan troops"». ARA News, 26-08-2016. Arxivat de l'original el 26 agost 2016.
  66. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 20 abril 2018].
  67. ↑ «Syrian Kurds welcome multi-ethnic Afrin local council». www.aa.com.tr. Arxivat de l'original el 2019-07-02. [Consulta: 10 octubre 2019].
  68. ↑ «Akram Mahshoush: Partition wall aims to erase Kurdish identity, settle mercenaries». Hawar News Agency, 28-05-2019.
  69. ↑ sitesi, milliyet.com.tr Türkiye'nin lider haber. «AZERBAYCAN MİLLETVEKİLİ PAŞAYEVA». MİLLİYET HABER – TÜRKİYE'NİN HABER SİTESİ. Arxivat de l'original el 2016-10-21. [Consulta: 20 setembre 2016].
  70. ↑ «Cyprus House condemns Turkey's invasion of Syria». , 09-09-2016 [Consulta: 10 setembre 2016]. Arxivat 9 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-09. [Consulta: 2 gener 2021].
  71. ↑ «Iran urges Turkey to quickly end Syria intervention». France24, 31-08-2016. Arxivat de l'original el 31 agost 2016. [Consulta: 31 agost 2016].
  72. ↑ «France's Macron Vows Support for Northern Syrians, Kurdish Militia, New York Times, March 30th, 2018.». Arxivat de l'original el 2018-03-31. [Consulta: 31 març 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ocupació_turca_del_nord_de_Síria&oldid=33184145»