Iodat de potassi
El iodat de potassi és una oxosal del iode formada per cations potassi (K+) i anions iodat (IO₃-). És un compost inorgànic.[1]
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 213,853 Da |
| Rol | antifúngic |
| Estructura química | |
| Fórmula química | IKO₃ |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 3,98 g/cm³ (a 20 °C, sòlid) |
| Solubilitat | 92 g/L (aigua, 25 °C) |
| Punt de descomposició | 560 °C |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Descripció modifica
El Iodat de potassi es pot trobar en forma de pols cristal·lí de color blanc o de cristalls incolors (transparents) i inodors (no desprenen cap tipus d'olor). Si es posa en contacte amb una flama es torna de color violeta. Aquesta oxosal és molt soluble en aigua i àcid sulfúric, mentre que en alcohol etílic no ho és. El iodat de potassi no és ignífug per si mateix, però pot provocar la ignició en materials combustibles. A més, és nociu si s'ingereix. És tòxic per organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors.[1]
Síntesi modifica
En la preparació del iodur de potassi obtenim un compost, a partir de l'acció del iode sobre el hidròxid de potassi, en el qual li augmentem la temperatura per evaporar una part del producte. El residu que queda és el iodat de potassi, que es dissol en aigua a alta temperatura i es fa cristal·litzar.
També es pot obtenir fent reaccionar el iodur de potassi amb permanganat potàssic:[2]
IK + 2KMnO₄ + H₂O → 2KOH + 2MnO₂ + KIO₃
Usos modifica
Al posar-se en contacte amb una flama, es torna de color violeta i així es fa servir per detectar la presència de potassi en una mostra. El principal us és com a reactiu i com a medi oxidant en determinades reaccions. En la indústria química serveix per a determinar el zinc i l'arsènic, en medicina s'utilitza com a antisèptic i en el sector agrícola com additiu en pinsos.[3]
Pastilles de iodur de potassi poden ser útil per prevenir els efectes de la radioactivitat però que mai s'ha de prendre de forma preventiva i generalitzada perquè té efectes secundaris molt greus, com ara problemes a la tiroides o de caràcter renal.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Iodat de potassi –». Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient – Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Puig Mayolas, LLorenç; Flaqué Lajara, Concepció; Andreu Terren, Glòria; Cortés Izquierdo, Pilar. Química per a l'enginyeria. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2011. ISBN 978-84-9880-512-3.
- ↑ «iodat de potassi». A: TERMCAT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), 2015-2019 (Diccionaris en Línia núm. 183) [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ Esteba, Gemma. «Per què s'esgoten les pastilles de iodur de potassi?». Ràdio 4. RTVE, 05-03-2022. [Consulta: 20 desembre 2023].