Viquipèdia

Isaac Kashdan

jugador d'escacs estatunidenc

Isaac Kashdan (nascut el 19 de novembre de 1905 a Nova York, mort el 20 de febrer de 1985 a Los Angeles), fou un escaquista i escriptor d'escacs estatunidenc, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1954. Va ser dues vegades Campió de l'Obert dels Estats Units, els anys 1938 i 1947, i va representar en cinc ocasions els Estats Units a les Olimpíades d'escacs, on hi va guanyar un total de nou medalles; els seus resultats a les Olimpíades són considerats com els millors de tots els temps entre els jugadors estatunidencs.[1]

Infotaula de personaIsaac Kashdan
Biografia
Naixement19 novembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1985 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
Camp de treballEscacs Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJugador i escriptor d'escacs
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1954)
Àrbitre Internacional (1960)
2 cops campió de l'Estat de Nova York
Participà en
1937Olimpíada d'escacs de 1937
1933Olimpíada d'escacs de 1933
1931Olimpíada d'escacs de 1931
1930Olimpíada d'escacs de 1930
1928Olimpíada d'escacs de 1928 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1954)
Àrbitre Internacional (1960)
2 cops campió de l'Estat de Nova York

Kashdan, d'origen jueu,[2] va ser anomenat sovint a Europa der Kleine Capablanca (el petit Capablanca), per la seva capacitat per aconseguir la victòria en posicions aparentment equilibrades. Aleksandr Alekhin el va considerar un dels jugadors amb més possibilitats per succeir-lo com a Campió del món.

Kashdan no podia, però, involucrar-se seriosament en una carrera professional com a escaquista, per raons financeres. Els seus millors anys com a jugador coincidiren amb la Gran Depressió. Va recórrer a guanyar-se la vida com a agent d'assegurances per poder mantenir la seva família. Un dels seus fills tenia greus problemes de salut, i la família es va traslladar a Califòrnia en la dècada de 1940, a la recerca d'un clima millor.[3]

Resultats destacats en competició modifica

Els primers anys, grans resultats a Europa i Amèrica modifica

El 1930, va ser 2n al torneig de Frankfurt, per darrere d'Aron Nimzowitsch, i va guanyar a Estocolm. El mateix any va vèncer a Győr, per davant de Herman Steiner, amb 8,5/9.[4] També el 1930, va derrotar Lajos Steiner en un matx (+4 -3 =2)[5] a Györ, i va perdre un altre matx contra Gösta Stoltz, (+2 -3 =1), a Estocolm. El mateix any va derrotar Charles Jaffé per 3-0 en un matx a Nova York.[3]

El 1931, va ser 2n a Nova York, amb 8,5/11, per darrere de José Raúl Capablanca.[6] Al torneig de Bled de 1931, Kashdan hi va obtenir una puntuació de 13,5/26 per empatar als llocs 4t-7è, (la victòria fou per Alekhin, invicte en el torneig, amb 20,5 punts).[7][8][9][10] El 1931/32, al torneig de Hastings, Kashdan hi va quedar 2n, per darrere de Salo Flohr, amb 7,5/9 punts.[11]

El 1932, a la Ciutat de Mèxic, hi va vèncer juntament amb Alekhin, amb 8,5/9,[12] i va quedar en segon lloc, per darrere d'Alekhin, a Pasadena, amb 4,5/11.[13] A Londres, aquell mateix any, hi va ser 3r-4t, juntament amb Mir Sultan Khan, amb 7,5/11, amb triomf d'Alekhin.[14]

El 1934, va ser 2n al Torneig de Syracuse, amb 10,5/14, per darrere de Samuel Reshevsky.[15] Al Campionat Obert dels Estats Units/Western Open, a Chicago 1934, hi va fer una puntuació de 4,5/9 a la final, per acabar empatat als llocs 5è-6è, amb Reshevsky i Reuben Fine com a guanyadors del torneig.[16] Al mateix torneig (llavors conegut com a Western Open) el 1935 a Milwaukee, hi fou tercer, amb 6,5/10, amb triomf de Fine.[17] Els anys 1935 i 1936 es proclamà campió de l'Estat de Nova York.[18]

Èxits a l'Obert dels Estats Units, però fracassos al campionat nacional modifica

El 1938 a Boston aconseguí guanyar l'Obert dels Estats Units (juntament amb Israel Albert Horowitz),[19] una fita que repetiria el 1947 a Corpus Christi. Kashdan també va aconseguir empatar als llocs 2n-4t a l'edició de 1948 a Baltimore, amb 9/12, mig punt per darrere de Weaver Adams.[20]

No obstant això, mai va arribar a guanyar el Campionat dels Estats Units. Arnold Denker i Lawrence Parr, al seu llibre The Bobby Fischer I Knew And Other Stories, es fan ressò d'aquesta circumstància, ja que, si hagués estat capaç de guanyar-lo, hagués obtingut els recursos financers necessaris per dedicar-se completament als escacs. També indiquen que «des de 1928, Kashdan va ser clarament el millor jugador dels Estats Units, afavorit també per l'envelliment de Frank James Marshall».

Els resultats de Kashdan als Campionats dels Estats Units van ser:

  • A Nova York, el 1936, 5è amb 10/15, amb triomf de Reshevsky.[21]
  • A Nova York, el 1938, 3r, amb nova victòria de Reshevsky.
  • A Nova York, el 1940, 3r, amb 10.5/16, en el qual fou el tercer triomf consecutiu de Reshevsky.
  • A Nova York, el 1942, empatat al primer lloc amb Reshevsky, amb 12.5/15, però va perdre el play-off posterior per determinar el vencedor (+2 -6 =3).[22]
  • A Nova York, el 1946, 2n amb 14,5/19, 1,5 punts per darrere de Reshevsky.[23]
  • A South Fallsburg, el 1948, empatat al primer lloc amb Herman Steiner, però va perdre altre cop el playoff de desempat.[24]

Kashdan hauria pogut ser campió el 1942, però va perdre davant Reshevsky quan el director del torneig, Walter L. Stephens, va donar com a triomf de Reshevsky la seva partida contra Denker, quan en realitat havia perdut per temps.[25]

El període de guerra modifica

Pel que fa a altres torneigs, Kashdan va empatar 5-5 en un matx contra Horowitz a Nova York el 1938. Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial el 1939, les competicions d'escacs es van reduir significativament. Kashdan va guanyar a l'Havana el 1940, amb 7,5/9. Va ser 2n-4t al Campionat Estatal de Nova York, a Hamilton el 1941, amb 7/10, amb triomf de Fine.

El 1945 va jugar al cinquè tauler en el matx per ràdio per equips entre els Estats Units i l'URSS, perdent les seves dues partides contra Aleksandr Kótov.[26][27]

A Hollywood el 1945, 1r Campionat Panamericà d'escacs, Kashdan hi fou 5è amb 7/12, amb triomf de Reshevsky.[28][29]

El període de postguerra modifica

L'equip dels Estats Units va viatjar a Moscou el 1946 per jugar la revenja contra l'equip soviètic. Kashdan va millorar ostensiblement el seu resultat contra Kótov respecte a l'any anterior, guanyant 1,5-0,5.[30] El 1948 fou segon al Torneig de Mestres organitzat pel Manhattan Chess Club; Kashdan va puntuar 5,5/7, per darrere de George Kramer. El mateix any, a l'Internacional de Nova York hi va fer 4/9 i hi empatà als llocs 7è-8è, amb triomf de Reuben Fine.[31]

Al Campionat obert dels Estats Units de 1951, a Fort Worth, Kashdan hi va puntuar 8/11, amb victòria de Larry Evans.[32] A Hollywood el 1952, Kashdan hi va fer 4/9 i acabà 7è (el campió fou Svetozar Gligoric).

L'últim esdeveniment competitiu de Kashdan fou el matx de 1955 a Moscou contra l'URSS, on hi va marcar 1,5/4 contra Mark Taimànov.

Participació en olimpíades d'escacs modifica

Va participar en cinc ocasions amb l'equip dels Estats Units a les Olimpíades d'escacs:

A l'Olimpíada d'Estocolm el 1937, va aconseguir una puntuació de 14/16, el millor registre individual de tots els jugadors. El seu rècord absolut olímpic se situa en el 79,7% (+52 -5 = 22), el millor de tots els temps entre els jugadors nord-americans.

Kashdan va guanyar quatre medalles per equips en les Olimpíades: tres d'or (1931, 1933, 1937) i una d'argent (1928), així com cinc medalles individuals: dues d'or (1928, 1937), una de plata (1933), i dues de bronze (1930, 1931). Entre els jugadors que han jugat a la secció oberta de quatre o més olimpíades, Kashdan té el quart millor percentatge de victòries de la història, només per darrere de Campions del Món com Mikhaïl Tal, Anatoli Kàrpov i Tigran Petrossian.

Organitzador, àrbitre i escriptor modifica

Kashdan va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre el 1954, i va obtenir el títol d'àrbitre internacional el 1960.[1] Kashdan va ser capità de l'equip dels Estats Units a l'Olimpíada de Leipzig de 1960, en què l'equip estatunidenc hi assolí la medalla d'argent.[35] Frank Brady, un destacat escriptor i editor nord-americà, va elogiar la contribució de Kashdan en l'equip: «Possiblement l'element més valuós va ser un no jugador, Isaac Kashdan, com a capità de l'equip, ...»

El 1933, Kashdan, en col·laboració amb Horowitz, va fundar la publicació Chess Review, una revista que va ser adquirida posteriorment per la Federació d'Escacs dels Estats Units el 1969. Va editar el llibre de la Copa d'escacs Piatigorsky de 1966, un torneig del qual va fer de director.

Kashdan va ser durant molt de temps redactor de la columna d'escacs de Los Angeles Times, des de 1955 fins a 1982, quan va patir un accident cerebrovascular discapacitant.

En el seu paper d'àrbitre, va dirigir molts torneigs d'escacs, incloses les dues Copes Piatigorsky de 1963 (a Los Angeles) i 1966 (a Santa Monica). Kashdan també va ajudar a organitzar els torneigs de Lone Pine a la dècada de 1970, que van ser patrocinats per Louis Statham. Kashdan va estar relacionat més endavant en l'administració de la Federació d'Escacs dels Estats Units, actuant com a vicepresident.

Denker i Parr van descriure Kashdan com un tàctic poderós, però van destacar que la seva veritable força era al final del joc, i que era molt fort amb els dos alfils.[3] No obstant això, el GM Denker també va assenyalar que "hi havia massa rigidesa" de vegades en el joc de Kashdan, recorrent a vegades a moviments poc ortodoxos per mantenir els dos alfils.[3]

Bibliografia modifica

  • Peter P. Lahde. "Isaac Kashdan, American Chess Grandmaster: A Biography with 757 Games"
  • First Piatigorsky Cup: The Chess Elite in Hollywood (Hardinge Simpole chess classics)
  • Gregor Piatigorsky, Isaac Kashdan y Sam Sloan, Second Piatigorsky Cup International Grandmaster Chess Tournament Held in Santa Monica, California agost 1966

Notes i referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Isaac Kashdan» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 21 abril 2013].
  2. ↑ Winter, Edward. «Chess and Jews» (en anglès). chesshistory.com. [Consulta: 15 abril 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Denker, Arnold; Parr, Lawrence. The Bobby Fischer I Knew And Other Stories (en anglès). San Francisco: Hypermodern Press, 1995. 
  4. ↑ «Torneig de Györ, 1930» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 abril 2013].
  5. ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  6. ↑ «Torneig de Nova York de 1931» (en anglès). 365Chess.com. [Consulta: 15 abril 2013].
  7. ↑ «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
  8. ↑ «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 27 setembre 2011].
  9. ↑ «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 15 abril 2014].
  10. ↑ «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 15 abril 2014].
  11. ↑ «Quadre d'honor del Congrés de Hastings, 1920-2006» (en anglès). hastingschess.org.uk. [Consulta: 15 abril 2013].
  12. ↑ «Torneig de Ciutat de Mèxic 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 abril 2013].
  13. ↑ «Torneig de Pasadena 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  14. ↑ «Torneig de Londres 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 15 abril 2013].
  15. ↑ «Torneig de Siracusa 1934» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  16. ↑ «Obert d'escacs dels EUA, Chicago 1934» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  17. ↑ «Obert dels EUA, Milwaukee 1935» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  18. ↑ «Historial de guanyadors del Campionat de l'Estat de Nova York (1878-1972)» (en anglès). The Colonel's Chess Page. Arxivat de l'original el 2018-12-11. [Consulta: 10 agost 2013].
  19. ↑ «Obert dels Estats Units, Boston 1938» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  20. ↑ «Obert dels EUA, Baltimore 1948» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  21. ↑ «Campionat d'escacs dels Estats Units, Nova York 1936» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 16 abril 2013].
  22. ↑ «Campionat dels Estats Units, Nova York 1942» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 17 abril 2013].
  23. ↑ «Campionat dels Estats Units, Nova York 1946» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 17 abril 2013].
  24. ↑ «Campionat dels Estats Units, South Fallsburg 1948» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 18 abril 2013].
  25. ↑ En una posició que era objectivament un final de taules contra Arnold Denker, la bandera del rellotge de Reshevsky va caure, cosa que implicava que havia perdut per temps. El director del torneig, que s'estava rere el rellotge, va vorejar la taula i, mirant la banda del rellotge que corresponia a Reshevsky (però que ell per error pensava que era la de Denker), va anunciar "Denker perd!". Va refusar de rectificar, tot dient: "Es que va rectificar en Kenesaw Mountain Landis?" William Lombardy i David Daniels, U.S. Championship Chess, David McKay, 1975, p. 22. ISBN 0-679-13042-X. Arnold S. Denker, My Best Chess Games 1929-1976, Dover, 1981, p. 121. ISBN 0-486-24035-5
  26. ↑ Wall, Bill. «USA vs USSR radio match, 1945» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 23 abril 2013].
  27. ↑ «Quadre d'emparellaments i resultats del Matx d'escacs per ràdio Estats Units - URSS de 1945» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 23 abril 2013].
  28. ↑ Spence, Jack. «Pan-American Chess Congress, Hollywood 1945» (en anglès). chessdryad.com.
  29. ↑ «1r Campionat Panamericà» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 20 abril 2013].
  30. ↑ «Matx URSS-EUA, Moscou 1946» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 20 abril 2013].
  31. ↑ «Torneig Internacional de Nova York, 1948» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 20 abril 2013].
  32. ↑ «Obert dels Estats Units, Fort Worth 1951» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 20 abril 2013].
  33. ↑ «2a Olimpíada d'escacs, La Haia 1928, resultats individuals». OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2020].
  34. ↑ «Detall de les participacions d'Isaac Kashdan a les olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 21 abril 2013].
  35. ↑ «Olimpíada de Leipzig, 1960» (en anglès). olimpbase. [Consulta: 20 abril 2013].

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Isaac Kashdan
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isaac_Kashdan&oldid=32464054»