Isidor d'Alexandria
Isidor d'Alexandria, anomenat l'Hospitalari, (Alexandria, Egipte, 318 - Constantinoble, 404) fou un prevere egipci, monjo i anacoreta a Tebaida. És venerat com a sant per diferents confessions cristianes. Va ser confirmat pel patriarca sant Atanasi i encarregat d'un hospital de viatgers i pobres a Alexandria, d'on ve el seu sobrenom. Va tenir enfrontaments amb els arrians. Va entrar en conflicte amb el Patriarca d'Alexandria Teòfil i es va unir als monjos origenistes al desert de Nítria, on va fer vida eremítica. Va acompanyar els seus caps a Constantinoble per sol·licitar l'ajuda de Joan Crisòstom; en el viatge, morí a la capital bizantina. La seva festivitat es commemora el 15 de gener.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Ἰσίδωρος, Isidoros ("do d'Isis") 318  Alexandria, Província romana d'Egipte |
| Mort | 404 (Gregorià) (85/86 anys) Constantinoble (actual Istanbul, Turquia) |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| Prevere | |
| Celebració | Tota la cristiandat |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 15 de gener |
