Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés i Magrans
	;
Biografia
Naixement	23 juny 1948 ; Barcelona
Mort	25 juliol 2014 (66 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	escenògraf

Isidre Prunés i Magrans (Barcelona, 23 de juny 1948 - 25 de juliol 2014) va ser un escenògraf i figurinista de teatre, òpera i cinema, i membre fundador de l'Associació d'Escenògrafs de Catalunya.^[1] Titulat Superior en Art Dramàtic, en l'especialitat d'Escenografia per l'Institut del Teatre de Barcelona fou deixeble de Fabià Puigserver. Inicià la seva activitat al 1975 formant equip amb Montse Amenós, relació que durà fins a 1995.^[2]^[3] Posteriorment va desenvolupar en solitari la seva carrera professional fins al 2014, tant en escenografies com en vestuaris.^[4] Va col·laborar amb nombroses companyies i dramaturgs. A la majoria de muntatges de Dagoll Dagom (Els pirates, Mar i cel) i amb directors escènics com Lluís Pasqual a Hamlet, La tempestat, Chateau Margaux-La viejecita (Teatre Arriaga de Bilbao), Il Prigionero (Opéra National de Paris), La casa de Bernarda Alba (TNC) i Suor Angelica (Teatre Real de Madrid), amb Àngel Alonso a Maria Rosa, Vicente Pradal a Romancer gitano, Carles Alberola i Joan Lluís Bozzo a la III i la V Gal·la dels Premis Max i amb Joan Ollé, Adolfo Marsillach, Pere Planella, Carme Portaceli entre d'altres.^[5]

Va compaginar la seva tasca de creació amb l'exercici de la docència en les especialitats d'escenografia i disseny de vestuari, a l'Institut del Teatre de Barcelona, ESCAC-Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Eina-Escola de Disseny i Art i IED-Institut Europeu Design.

En cinema va participar en La portentosa vida del pare Vicent, Daniya, Faust i El nen de la lluna, així com en el muntatge de les exposicions: Els cementiris de Barcelona, Dalí i els llibres i El retorn dels dinosaures.

Al llarg de la seva carrera va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Escenografia, Premis Max pels Pirates i Mar i Cel, Premi Goya al millor vestuari per la pel·lícula El nen de la lluna d'Agustí Villaronga i Premi de Cinema de la Generalitat per Daniya.

Es pot consultar el seu fons personal en el Centre de Documentació del Museu de les Arts Escèniques de Barcelona.^[6]

Obres ^{[cal citació]} modifica

Escenografia modifica

2010 - Nit de Sant Joan, Dagoll-Dagom. Escenografia i vestuari junt amb Montse Amenós. Direcció: Carles Alberola. Teatre Scenic.
2006 - Mikado, de Gilbert i Sullivan. Dagoll-Dagom. Teatre Apol·lo (Barcelona)
2004 - Maria Rosa d'Àngel Guimerà. Direcció: Ángel Alonso. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2004 - Mar i cel, de Guimerà/Bru de la Sala/Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2003 - Romancer gitano, espectacle musical. Direcció: Vicente Pradal. TNT (Tolosa de Llenguadoc)
2002 - Espot. Direcció: Carles Alberola. Albena Teatre (València)
2002 - V Gala de lliurament dels Premis Max. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Principal de València (València)
2001 - Faust. Direcció artística. Direcció: Brian Yuzna. Fantastic Factory-Filmax.
2000 - III Gala de lliurament dels Premis Max. Direcció: Carles Alberola. Teatre de la Maestranza de Sevilla - TV2 (Sevilla)
2000 - Violeta violada. Companyia Vol-Ras. Teatre Principal (Castelló)
1999 - Els pirates, de Dagoll-Dagom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona)
1997 - Violeta II, de Ramon Oller. I.T. Dansa - Jove Companyia. Institut del Teatre (Barcelona)
1996 - Rigoletto, de Verdi. Direcció: Joan Lluis Bozzo. Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
1996 - El triomf de l'amor, de Marivaux. Direcció: Carme Portaceli. Mercat dels flors (Barcelona)
1995 - T’odio amor meu, de Dorothy Parker. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Musica: Col·le Porter. Dagoll-Dagom. Teatre Victòria (Barcelona)
1995 - Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Kesselring. Direcció: Anna Lizarán. Teatre Lliure (Barcelona)
1994 - Benvolguts meus, cal explicar-vos certes coses, d'Agustín Gómez Arcs. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Maria Guerrero (Madrid)
1994 - Shirley Valentine, de Willy Russell. Direcció: Rosa Mª Sarda. Sala Villarroel (Barcelona)
1994 - Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Grec (Barcelona)
1993 - Historietes, de Dagoll-Dagom. Grec'93 - Teatre Fortuny (Reus)
1992 - El dol escau a electra, d'E. O’Neill/J. Graells. Direcció: Josep Montanyès. Teatre Lliure (Barcelona)
1992 - Flor de nit, de M. Vázquez Montalbán/A. Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Victòria (Barcelona)
1991 - El Parc, de Botho Strauss. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure (Barcelona)
1991 - Trucades a mitjanit, d'Enric Bogosian. Direcció: Pere Planella. Mercat dels Flors (Barcelona)
1991 - Interview de Mrs. Morta Smith amb els seus fantasmes, d'Agustín Gómez Arcs. Teatre de Noves Tendències-Sala Olimpia (Madrid)
1990 - La Missió, de Heiner Müller. Direcció: Carme Portaceli. Mercat dels flors (Barcelona)
1990 - Restauració, d'Eduardo Mendoza. Direcció: Ariel García Valdés. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona)
1988 - Mar i cel, de Guimerà/Bru de la Sala/Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Victòria (Barcelona)
1987 - El 30 d'abril, de Joan Oliver. Direcció: Pere Planella. Teatre Lliure (Barcelona)
1987 - Daniya, el jardí de l'harem. Direcció artística. Direcció: Carles Mira
1986 - Mikado, de Gilbert i Sullivan. Dagoll-Dagom. Teatre Grec-Teatre Victòria (Barcelona)
1986 - Mel salvatge, de Chejov-Frayn. Direcció: Pere Planella. Centri Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona)
1985 - Anselmo B, de Francisco Melgares. Direcció: Adolfo Marsillach. Centre Dramàtic Nacional - Teatre Mª Guerrero (Madrid)
1983 - Glups, de Lauzier. Dagoll-Dagom. Teatre Victoria (Barcelona)
1983 - Mata-hari, d'Adolfo Marsillach. Direcció: Adolfo Marsillach. Teatre Calderón (Madrid)
1982 - Marat Sade, de Peter Weiss. Direcció: Pere Planella. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona)
1981 - La nit de Sant Joan. Dagoll-Dagom. Teatre Romea (Barcelona)
1980 - Les calces, de Carl Sternheim. Direcció: Angel Facio. C.D.N. - Teatre Belles arts (Madrid)
1979 - Hamlet, de W. Shakespeare. Direcció: Pere Planella. Plaça del Rei - Teatre Romea (Barcelona)
1978 - Antaviana, de Pere Calders. Dagoll-Dagom. Sala Villarroel (Barcelona)
1978 - Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rudolf Sirera. Direcció: Joan Ollé. Companyia Celobert - Sala Villarroel (Barcelona)

Vestuari modifica

2014 - Suor Angelica, de Giacomo Puccini. Direcció: Lluís Pasqual. Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
2014 - Il prigioniero, de Luigi Dallapiccola. Direcció: Lluís Pasqual. Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
2014 - La Tosca, de Giacomo Puccini. Direcció: Paco Azorín. Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
2012 - Suor Angelica, de Giacomo Puccini. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Real (Madrid)
2012 - Il prigioniero, de Luigi Dallapiccola. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Real (Madrid)
2012 - Quitt els irresponsables són en vies d'extinció, de Peter Handke. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona)
2012 - El mercader de Venècia, de William Shakespeare. Direcció: Rafel Duran. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2011 - Celebració d'Harold Pinter. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona)
2010 - Nit de Sant Joan. Dagoll-Dagom. Escenografia i Vestuari junt amb Montse Amenós. Direcció: Carles Alberola. Teatre Scenic.
2009 - Chateau Margaux-La viejecita, de Manuel Fernández Caballero. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Arriaga (Bilbao)
2009 - La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2008 - Li prisionnier, de Luigi Dallapicola. Ode à Napoleó, d'Arnold Schoenberg. Direcció: Lluís Pasqual. Opera National de Paris – Palais Garnier (Paris)
2007 - Mòbil, de Sergi Belbel. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Lliure (Barcelona)
2006 - Hamlet de W. Shakespeare. Vestuari: Cèsar Olivar i Isidre Prunés. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Arriaga (Bilbao)
2006 - La tempestat, de W. Shakespeare. Vestuari: Cèsar Olivar i Isidre Prunés. Direcció: Lluís Pasqual. Teatre Arriaga (Bilbao)
2004 - Mar i cel, de Guimerà/Bru de la Sala/Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2003 - Romancer gitano. Espectacle musical. Direcció: Vicente Pradal. TNT (Tolosa de Llenguadoc)
2002 - V Gala de lliurament dels Premis Max. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Principal de València (València)
2000 - Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Direcció: Ferran Madico. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona)
2000 - III Gala de lliurament dels Premis Max. Direcció: Carles Alberola. Teatre de la Maestranza de Sevilla - TV2 (Sevilla)
2000 - Violeta violada. Companyia Vol-Ras. Teatre Principal (Castelló)
1999 - Els pirates, de Dagoll-Dagom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona)
1998 - Corre, corre diva. Direcció: Ramón Oller. Companyia Metres - Festival Castell de Perelada (Peralada-Girona)
1997 - Pigmalió, de G. Bernard Shaw. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Poliorama (Barcelona)
1997 - Violeta II, de Ramon Oller. I.T. Dansa - Jove Companyia. Institut del Teatre (Barcelona)
1996 - Rigoletto, de Verdi. Direcció: Joan Lluis Bozzo. Gran Teatre del Liceu (Barcelona)
1996 - El triomf de l'amor, de Marivaux. Direcció: Carme Portaceli. Mercat dels flors (Barcelona)
1995 - T’odio amor meu, de Dorothy Parker. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Musica: Col·le Porter. Dagoll-Dagom. Teatre Victòria (Barcelona)
1995 - Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Kesselring. Direcció: Anna Lizarán. Teatre Lliure (Barcelona)
1994 - Benvolguts meus, cal explicar-vos certes coses, d'Agustín Gómez Arcs. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Maria Guerrero (Madrid)
1994 - Shirley Valentine, de Willy Russell. Direcció: Rosa Mª Sarda. Sala Villarroel (Barcelona)
1994 - Les alegres casades de Windsor, de W. Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Grec (Barcelona)
1993 - Historietes, de Dagoll-Dagom. Grec'93 - Teatre Fortuny (Reus)
1992 - Flor de nit, de M. Vázquez Montalbán/A. Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Teatre Victòria (Barcelona)
1991 - El Parc, de Botho Strauss. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure (Barcelona)
1991 - Trucades a mitjanit d'Enric Bogosian. Direcció: Pere Planella. Mercat dels Flors (Barcelona)
1991 - Interview de Mrs. Morta Smith amb els seus fantasmes, d'Agustín Gómez Arcs.Teatre de Noves Tendències-Sala Olimpia (Madrid)
1990 - Nit de reis, de W. Shakespeare. Direcció: Konrad Zschiedrich. Talleret de Salt. Grec'90 - Mercat dels flors (Barcelona)
1990 - La Missió, de Heiner Müller. Direcció: Carme Portaceli. Mercat dels flors (Barcelona)
1988 - Mar i cel, de Guimerà/Bru de la Sala/Guinovart. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom - Teatre Victòria (Barcelona)
1986 - Mikado, de Gilbert i Sullivan. Dagoll-Dagom. Teatre Grec-Teatre Victòria (Barcelona)
1986 - Mel salvatge, de Chejov-Frayn. Direcció: Pere Planella. Centri Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona)
1985 - Anselmo B, de Francisco Melgares. Direcció: Adolfo Marsillach. Centre Dramàtic Nacional - Teatre Mª Guerrero (Madrid)
1983 - Glups, de Lauzier. Dagoll-Dagom. Teatre Victoria (Barcelona)
1983 - Mata-hari, d'Adolfo Marsillach. Direcció: Adolfo Marsillach. Teatre Calderón (Madrid)
1982 - Marat Sade, de Peter Weiss. Direcció: Pere Planella. Centri Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona)
1980 - Les calces, de Carl Sternheim. Direcció: Angel Facio. C.D.N. - Teatre Belles arts (Madrid)
1981 - La nit de Sant Joan, de Dagoll-Dagom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Romea (Barcelona)
1979 - Hamlet, de W. Shakespeare. Direcció: Pere Planella. Plaça del Rei - Teatre Romea (Barcelona)
1978 - Antaviana, de Pere Calders. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Dagoll-Dagom. Sala Villarroel (Barcelona)
1978 - Plany en la mort d'Enric Ribera, de Rudolf Sirera. Direcció: Joan Ollé. Companyia Celobert - Sala Villarroel (Barcelona)

Premis modifica

Premi Nacional d'Escenografia (1986)^[7]
Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya al millor tècnic per Daniya (1988)^[8]
Premi Goya al millor disseny de vestuari per El niño de la luna (1990)
Premi Max de les arts escèniques al millor figurinista per Els pirates (2000)
Premi Max dels arts escèniques a la millor escenografia per Mar i Cel (2006)
Premio Butaca al millor vestuari per Nit de Sant Joan (2011)

Referències modifica

↑ «Isidre Prunés i Magrans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Rosa Peralta Gilabert. «Entrevista a escenògrafs catalans contemporanis. Entrevista a Isidre Prunés». Consultat el 9 d'octubre de 2016.
↑ Garcia Ferrer, J.M. (1992). Amenós-Prunés. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.
↑ Carme Tierz. «L'escenografia a Catalunya avui». Consultat el 9 d'octubre de 2016.
↑ Isidre Prunés i Magrans. «Isidre Prunés» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Consultat el 9 d'octubre de 2016.
↑ «Fons Isidre Prunés MAE». [Consulta: 30 abril 2020].
↑ «Premis Nacionals de Cultura 1932-2011» p.64. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. [Consulta: 9 d'octubre de 2016].
↑ «Premis Nacionals de Cultura 1932-2011» p.67. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. [Consulta: 9 d'octubre de 2016]

Enllaços externs modifica

Pàgina web oficial d'Isidre Prunés Magrans Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
Disseny de vestuari. Isidre Prunés Els oficis de la cultura (TVE)
Reportatge sobre les òperes Il prigioniero i Suor Angelica en el Teatre Real Programa de mà (TVE)
Javier Navarro de Zuvillaga. Una visió incompleta de l'escenografia a Espanya des de 1975.
El Film a l'Agulla - Exposició Moda & Cinema, IED Barcelona & Filmoteca de Catalunya
Fons Isidre Prunés al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre

[1] «Isidre Prunés i Magrans». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Rosa Peralta Gilabert. «Entrevista a escenògrafs catalans contemporanis. Entrevista a Isidre Prunés». Consultat el 9 d'octubre de 2016.

[3] Garcia Ferrer, J.M. (1992). Amenós-Prunés. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya.

[4] Carme Tierz. «L'escenografia a Catalunya avui». Consultat el 9 d'octubre de 2016.

[5] Isidre Prunés i Magrans. «Isidre Prunés» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Consultat el 9 d'octubre de 2016.

[6] «Fons Isidre Prunés MAE». [Consulta: 30 abril 2020].

[7] «Premis Nacionals de Cultura 1932-2011» p.64. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. [Consulta: 9 d'octubre de 2016].

[8] «Premis Nacionals de Cultura 1932-2011» p.67. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. [Consulta: 9 d'octubre de 2016]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

Biografia

Naixement	23 juny 1948 Barcelona
Mort	25 juliol 2014 (66 anys) Barcelona




Activitat
Ocupació	escenògraf