Isnard de Sabran
Isnard de Sabran (França, 1275 - Catània, Sicília, 1297) fou un noble francès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1275  |
| Mort | 1297 (21/22 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Margarida d'Acaia |
| Fills | Isabel de Sabran |
| Pares | Ermengaud II de Sabran, Baron d'Ansouis (en)  i Laudune d'Albe de Roquemartine (en) |
Fill d'Ermengol II d'Ansouis i Laudune d'Albe de Roquemartin. Germà d'Elzéar II de Sabran, Cecília de Sabran i Amphelise de Sabran, i germanastre de Guillem de Sabran, tercer comte d'Ariano; Eustaqui de Sabran; Sibil·la de Sabran i Beatriu de Sabran
Es va casar amb Margarida de Villehardouin,[1] senyora de Matagrifó, amb qui va tenir dues filles:
- Isabel de Sabran, Infanta de Mallorca
- Margarida de Sabran
Referències modifica
- ↑ Setton, Kenneth Meyer. The Papacy and the Levant, 1204-1571 (en anglès). Volum 1. American Philosophical Society, 1976, p. 498.