En topografia i orografia, l'isolament (o aïllament) d'un cim és la distància al punt més proper de la mateixa alçada. Simbolitza el radi de dominància, on el cim en qüestió és el punt més elevat. Dona una mesura de la importància del cim en relació als del seu entorn, i en aquest sentit s'utilitza en contextos similars a la prominència, encara que tenen significats diferents.
L'isolament també es pot calcular per a illes i turons petits, no només per als cims de muntanyes importants, i fins i tot per cims submergits.
El Mont Blanc, amb 4808 msnm, és la muntanya més alta dels Alps i l'Europa Occidental. Les muntanyes més altes més properes són al Caucas, a uns 2800 km. Concretament, la més propera és el Kukurtlu amb 4912 msnm, situada a prop de l'Elbrús (5633 msnm).
Com que a la Terra no hi ha muntanyes més altes que l'Everest, no hi ha una definició clara per al seu isolament. Sovint es considera que és la circumferència de la Terra (40.008 km) o bé la seva meitat, és a dir, la longitud d'un meridià terrestre (20.004 km).
Després de l'Everest, la segona muntanya més isolada és l'Aconcagua, la muntanya més alta de les Amèriques. En un radi de 16.534 km no hi ha muntanyes més altes, fins al Tirich Mir de la serralada de l'Hindu Kush.