Iznart d'Entrevenas

trobador occità

Iznart d'Entrevenas, o Isnart d'Entrevenas o d'Antravenas (fl. 1203-1225), fou un trobador provençal. Es diu que era fill de Raimon d'Agout, mecenes de trobadors,[1] i de Beatriu de Dia, trobairitz[2] i filla de Jaufré Reforzat de Trets.

Infotaula de personaIznart d'Entrevenas
Biografia
NaixementProvença Modifica el valor a Wikidata
Floruitsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótrobador, compositor Modifica el valor a Wikidata

Isnart tenia possessions als territoris d'Agoult (dels quals la família pren el nom), Pontevés i Entrevenas. De la seva poesia es desprèn que va fer una estada a la Llombardia. A la Provença apareix en diversos documents entre 1203 i 1225 i va governar Arle el 1220. El 22 de novembre de 1251, un Isnart d'Entrevenas va presenciar el tractat de pau entre Barral dels Baus i Carles I d'Anjou, però és probable que es tractés en realitat del seu fill.

L'obra d'Isnart es conserva en dos cançoners, el D (el Poetarum Provinciali de la Biblioteca Estense de Mòdena) i N (l'anomenat Manuscrit de Felip conservat a la Pierpont Morgan de Nova York).[3] Isnart va compondre un sirventès, atacant Blacatz (Blacas d'Aulps) (254.1).[4]

La segona cobla és aquesta:[5]

Si plagues a'n Blacatz,

pos novels es lo sos,

mais valgra sa chanzos

s'i meses puois e praz,

horz e vergers foillaz,

Espaign'et Almaria

e Franz'e Lombardia

e los bous Bertelai

e los loncs iornz de mai

e'l dotze mes de l'an

e l'herba Saint Iohan

e la pasqa floria.

"Bertelai" és una referència al Bertolai de la llegenda artúrica, que apareix a Lancelot del Llac. Probablement Isnart va prendre la idea d'un poema de Giraut de Bornelh. També va compondre un partiment, Del sonet, amb el joglar de Pelestort abans de 1237.

Referències modifica

  1. Barachini, 2016, p. 434.
  2. Jeanroy, 1934, p. 170-171.
  3. Doss-Quinby, Rosenberg i Saint-Cricq, 2017, p. x.
  4. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
  5. Verity Sharman, 2008, p. 230.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica