Jagoïta
La jagoïta és un mineral de la classe dels silicats.
 Jagoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb18Fe₄3+[Si₄(Si,Fe3+)₆][Pb₄Si16(Si,Fe)₄]O82Cl₆ |
| Epònim | John Bernard Jago Trelawney (en)   |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.35 |
| Dana | 73.2.1.1 |
| Heys | 17.3.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,52Å; c = 33,33Å; |
| Duresa | 3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,000 nε = 1,970 |
| Birefringència | δ = 0,030 |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, Be, Mg, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1957 |
| Símbol | Jg |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La jagoïta és un fil·losilicat de fórmula química Pb18Fe₄3+[Si₄(Si,Fe3+)₆][Pb₄Si16(Si,Fe)₄]O82Cl₆. Originàriament es pensava que la fórmula era (Pb,Ca)₃FeSi₃O10(Cl,OH). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jagoïta pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, vertumnita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, stilpnomelana, latiumita, tuscanita, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta l'any 1957 a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.