James Guillaume
James Guillaume (Londres 16 de febrer de 1844 - París 20 de novembre de 1916) va ser un líder de la Federació del Jura de la Primera Internacional, l'ala anarquista de la internacional, i un dels teòrics de l'anarcocol·lectivisme.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 febrer 1844 Londres |
| Mort | 20 novembre 1916 (72 anys) Marin-Epagnier (Suïssa) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, anarquista, historiador, traductor |
| Ocupador | Revue pédagogique (fr)  |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Guillaume Golay |
| Participà en | |
| 18 març 1877 | manifestation commémorative de la Commune à Berne (fr) |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
 | |
Després de la seva expulsió de l'Associació Internacional de Treballadors al seu V congrés celebrat a la Haia el 1872,[1] Guillaume prendria un rol actiu en la fundació de la Internacional Anarquista a Saint-Imier. Guillaume és tal vegada més conegut per l'enorme treball de 4 toms titulat L'International: Documents et Souvenirs que documenten la posició anarquista dintre de la primera internacional. Guillaume també va editar la col·lecció de treballs de Mikhail Bakunin i fou redactor del Dictionnaire Pédagogique dirigit per Ferdinand Buisson (director de l'ensenyament primari de 1882 a 1896). També va jugar un important paper en la transformació cap a l'anarquisme de Piotr Kropotkin.
Referències modifica
- ↑ (castellà) José Andrés Gallego, Revolución y restauración, 1868-1931[Enllaç no actiu], p.27
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Guillaume |