Jardins de la Tamarita

parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.

Els jardins de la Tamarita són un parc del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona. Entre els arbres singulars cal destacar el pitòspor arbrori (Pittosporum tobira), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) i un gran roure pènol (Quercus robur), catalogat com a arbre d'interès local.[1]

Infotaula de geografia físicaJardins de la Tamarita
Imatge
Font dels Cignes, als jardins de la Tamarita
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg Sant Gervasi, 47-49 Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 24′ 39″ N, 2° 08′ 08″ E / 41.410723°N,2.135621°E / 41.410723; 2.135621

Història modifica

Originàriament, era una peça de terra de dues mujades plantada de vinya de l'heretat Gomis o Frare Blanc, un dels béns nacionals procedents del suprimit Col·legi dels Pares Dominics, que els hereus de Francesc Solernou i Vallès van comprar el 1835 al Govern. L'any 1847 va ser venuda a Feliu Palmerola, que al seu torn, la va vendre el 1848 al fabricant Antoni Camps i Ramon (vegeu casa-fàbrica Camps).[2] El 1849, aquest darrer edificà una casa-torre d'estil neoclàssic, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Feliu, i que prengué el mateix nom.[3] El 1852, Camps demanà permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi per a urbanitzar part del terreny.[4] A aquesta petició s'hi oposaren els Craywinckel, al·legant que havia projectat l'accés dins de les terres de la seva propietat (vegeu carrer de Craywinckel).[2]

A començament del segle xx, l'industrial cotoner Llorenç Mata va comprar part de la finca, i en morir l'any 1911, el seu nebot Alfred Mata i Julià va encarregar l'enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Va ser un dels seus primers treballs i hi va començar a desenvolupar el seu concepte de «jardí mediterrani», tot i que també hi va introduir elements típics del jardí renaixentista, com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virginio Arias.[1]

A la part de llevant dels jardins hi passava el torrent del Frare Blanc, cosa que Rubió aprofità per fer tot un joc de rampes i escales, amb baranes plenes de testos amb falgueres, que li dona al jardí un ambient ombrívol i humit.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jardins de la Tamarita». Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 «La Tamarita, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Permís a Antoni Camps per edificar una casa de camp». 1849/0001. Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 14-01-1849.
  4. «Expedient d'urbanització dels terrenys de la finca coneguda com "la Tamarita", propietat de Don Antonio Camps i Ramón». 1339. Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 1852.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de la Tamarita
  • «Jardins de la Tamarita». Ajuntament de Barcelona.
  • «Jardins de la Tamarita». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.