Jaume Claret Miranda
Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973)[1] és un historiador català, professor als Estudis d'Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.[2] La seva investigació s'ha centrat en el món intel·lectual i polític català i espanyol des de la Segona República, destacant el conjunt de treballs relacionats amb la repressió i la depuració del professorat universitari espanyol a la finalització de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1973  (50/51 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura (–1997) Universitat Pompeu Fabra - llicenciatura (–1999) |
| Director de tesi | Josep Fontana i Làzaro |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat Oberta de Catalunya (2011–) |
| Interessat en | Catalanisme, franquisme i història contemporània d'Espanya |
Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l'any 1997, i Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, on es llicencia l'any 1999. Posteriorment, centra la seva activitat en la investigació en història contemporània espanyola, com a deixeble de Josep Fontana, qui va ser el director de la seva tesi doctoral en Història per la Universitat Pompeu Fabra, titulada La repressió franquista a la Universitat espanyola (2004).[3] El seu treball, que el 2006 va ser publicat amb el nom El atroz desmoche,[4] aporta nombroses referències documentals i bibliogràfiques així com la llista de docents universitaris assassinats o exiliats per la repressió. Claret fa balanç del desastre i de la pèrdua que va suposar la repressió franquista per la universitat, per la investigació científica i, en definitiva, per la cultura espanyola.[5] Després del seu doctorat, va ser professor associat del Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de l'any 2006 al 2011.[6]
Posteriorment centra la seva investigació en el catalanisme polític, el regionalisme franquista i la Transició. Passa a formar part com investigador principal[7] del projecte de recerca RegioCat, Regionalisme a Catalunya sota el règim franquista: discursos i pràctiques,[8] integrat al grup de recerca IdentiCat: Llengua, Cultura i Identitat en l'era global.[9]
És l'autor de diversos llibres fruit de la seva investigació, a més de participar en els consells editorials de les revistes acadèmiques Rubrica Contemporanea[10] i Dictatorships and Democracies,[11] així com a les iniciatives online Represura[12] i Conversación sobre la historia.[13] És director de la col·lecció d'història Referències de l'Editorial Eumo i assessora a l'Editorial Crítica.[14] Col·labora regularment amb diferents mitjans de comunicació (Núvol,[15] el suplement ARALlegim de crítica,[16] El País,[17] Política&Prosa,[18] entre d'altres).
Obres modifica
- Claret Miranda, Jaume. Por Favor: una historia de la Transición. Barcelona: Crítica, 2000. ISBN 9788484321408.
- Claret Miranda, Jaume. La repressió franquista a la universitat catalana: la Universitat de Barcelona autònoma, de la Segona República al primer franquisme. 1. ed. Barcelona: Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2003. ISBN 8497660528.
- Claret Miranda, Jaume «Cuando las cátedras eran trincheras. La depuración política e ideológica de la Universidad española durante el primer franquismo». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 6, 2006, pàg. 45. ISSN: 1138-7319.
- Claret Miranda, Jaume. El atroz desmoche: la destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936-1945. Barcelona: Crítica, 2006. ISBN 8484327608.,[19]
- Claret Miranda, Jaume; Santirso, Manuel. La construcción del catalanismo: historia de un afán político (en castellà). Madrid: Catarata, 2014. ISBN 9788483198988.
- Claret Miranda, Jaume. Breve historia de las Brigadas Internacionales (en castellà). Madrid: Catarata, 2016. ISBN 9788490972427.
- Claret Miranda, Jaume. Pasqual Maragall: pensament i acció. Barcelona: La Magrana, 2017. ISBN 9788482648231. En castellà: Pasqual Maragall: Pensamiento y acción (en castellà). RBA, 2017. ISBN 9788490567791.
- Claret, Jaume; Latorre Roca, Rafael. Ganar la guerra, perder la paz: Memorias del general Latorre Roc (en castellà). Crítica, 2019. ISBN 9788491991342.[20]
Referències modifica
- ↑ «Claret Miranda, Jaume». VIAF.
- ↑ «Biografia a la UOC». [Consulta: 10 octubre 2019].
- ↑ Claret Miranda, Jaume. La Repressió franquista a la universitat espanyola (Tesi: Doctorat). Universitat Pompeu Fabra, 2004-12-22.
- ↑ Presentació del llibre El atroz desmoche i ressenya de l'obra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 23.11.2006.
- ↑ Damián López, J. «Comentari del llibre "El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo, 1936-1945"» (en castellà). Historía de la Educación. Ediciones de la Universidad de Salamanca, 25, 2006, pàg. 648. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Càrrecs a la Universitat Pompeu Fabra (UPF)». [Consulta: 13 octubre 2019].
- ↑ «Membres | IdentiCat». [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Notícies: El projecte RegioCat». UOC, 05-12-2018. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «El grup | IdentiCat». [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Membres del consell de redacció de Rubrica Contemporanea». UOC. Arxivat de l'original el 2019-10-13. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Dictatorships and Democracies. Journal of History and Culture. Editorial council members» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-10-07. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Blas, Jose Andres de. «Represura: Miembros del Consejo editorial» (en castellà). [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Col·laboracions de Jaume Claret» (en castellà). Conversación sobre la historia. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Editorial Crítica | Planeta de Libros» (en espanyol europeu). [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Articles de Jaume Claret a Núvol». [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Ara Llegim. Articles d'opinió de Jaume Claret». Arxivat de l'original el 2019-03-22. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ PAÍS, Ediciones EL. «Articles escrits per Jaume Claret Miranda | EL PAÍS Catalunya». [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Obres de Jaume Claret a Política & prosa». [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ Ruiz-Manjón, Octavio «El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo. Jaume Claret Miranda». El Cultural, 28-09-2006.
- ↑ Marimon, Sílvia «Rafael Latorre, el general antifranquista de Franco». Diari Ara, 24-06-2019.
Bibliografia modifica
- Crespo Alcázar, Alfredo «Jaume Claret y Manuel Santirso: La construcción del catalanismo. Historia de un afán político». El Imparcial, 18-01-2015.
- Damián López, J. «Claret Miranda, Jaume: El atroz desmoche. La destrucción de la Universidad española por el franquismo, 1936-1945, Barcelona, Crítica, 2006, 523 pp». CIAN. Historia de la Educación. Ediciones de la Universidad de Salamanca, 25, 2006, 10, 1, 2007, pàg. 648. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 13 novembre 2017].
- Juliá, Santos «Catalanismos: de la protección a la secesión». El País, 29 agost e 2015.
- Rodríguez López, Carolina «Jaume Claret Miranda, El atroz desmoche». CIAN. Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, 10, 1, 2007, pàg. 305-306. ISSN: 1988-8503.
- Ros Pardo, Javier «Cuando la desmemoria cae encima». Diario de Sevilla, 01-05-2008.
- Ruiz-Manjón, Octavio «El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo. Jaume Claret Miranda. Crítica. Barcelona, 2006. 523 páginas». El Cultural, 28-09-2006.