Viquipèdia

Jean-Georges Noverre

Jean-Georges Noverre (París, 29 d'abril del 1727 - Saint-Germain-en-Laye, 19 d'octubre del 1810) fou un ballarí i professor de ballet francès. Se'l considera el creador del ballet modern. El dia del seu naixement, el 29 d'abril, se celebra el dia internacional de la dansa.[1]

Infotaula de personaJean-Georges Noverre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1727 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1810 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBallet i coreografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarí, ballarí de ballet, mestre de dansa, coreògraf, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Nacional de l'Opéra-Comique Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLouis Dupré i François-Robert Marcel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean-Baptiste Hus Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLouise Victoire Jenamy alias Jeunehomme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansManette Noverre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va debutar a Fontainebleu el 1742, davant la cort de Lluís XV, després, el príncep Henri de Prússia el convidà a Berlín. Quan torna a París s'incorpora a la companyia de ballet de l'Opéra-comique. En tancar-se aquesta òpera, el 1749, Noverre se'n va a Estrasburg i a Lyon, on balla fins al 1754. Després se'n va a Londres, on passa dos anys amb l'actor anglès David Garrick. El 1754 torna a l'Opéra-comique i compon la coreografia del seu primer ballet, Les fêtes chinoises.

De tornada a Lyon entre els anys 1758 i 1760, produeix diversos ballets en col·laboració amb François Granier[2] i, publica les seves Lettres sur la danse et les ballets, que tingué moltes edicions i fou traduït a l'anglès, alemany i espanyol. Va quedar-se set anys a Stuttgart després que hi fou cridat el 1760, i on cridà a Vestris perquè li fes tant de ballarí com de coreògraf de les seves obres,[3] i després se'n va a Viena amb la protecció de Maria Antonieta, que el nomena professor de dansa de la cort i, on entre d'altres alumnes tingué a Anna Heinel,[4] Antoine Bournonville.[5] Fa la coreografia de diversos ballets, en alguns dels quals col·labora amb Christoph Gluck. El 1775 Maria Antonieta el fa anar a París i el nomena professor de ballet de l'Òpera. Torna a viatjar a Londres, on roman des del 1785 fins al 1793. Noverre es retira a Saint-Germain-en-Laye fins al 1795 i hi mor el 1810 mentre preparava l'edició d'un Dictionnaire de la danse.

A més de les Lettres sur la danse, va escriure Observations sur la construction d'une nouvelle salle de l'Opéra (1781), Deux lettres de M. Noverre à Voltaire (sobre Garrick, 1801), unes Lettres à un artiste sur les fêtes publiques (1801) i un manuscrit sense data, titulat Théorie et pratique de la danse en général, de la composition des ballets, de la musique, du coutume, et des décorations qui leur sont propres.

Noverre fou amic de Voltaire, Frederic II i David Garrick (qui anomenà Noverre el Shakespeare de la dansa). Els seus ballets més cèlebres són La toilette de Vénus, La mort d'Ajax, Le jugement de Pâris, Jason et Médée, Les Horaces, Les petits riens...

Els seus ballets principals modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Georges Noverre
  1. ↑ «El ballet». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 534. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1519 (ISBN 84-7291-226-4)
  4. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. II, pàg. 581. (ISBN 84-7291-255-8)
  5. ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 179. (ISBN 84-7291-226-4)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean-Georges_Noverre&oldid=31020935»