Jean Leray

matemàtic francès

Jean Leray (Chantenay-sur-Loire, en l'actualitat un barri de Nantes, 7 de novembre de 1906 - 10 de novembre de 1998) va ser un matemàtic francès, que va treballar en equacions diferencials parcials i topologia algebraica.

Infotaula de personaJean Leray

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Chantenay-sur-Loire (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Ar Baol-Skoubleg (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure (–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÉtude de diverses équations intégrales non linéaires et de quelques problèmes que pose l'Hydrodynamique  (1933 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHenri Villat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, equació diferencial en derivades parcials i topologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, topòleg, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1947–1978)
Exèrcit francès (1939–1945)
Universitat de Nancy (1936–1939) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralArmand Borel, István Fáry, René Deheuvels, Claude Wagschal, Phillipe A. Dionne, Jean Vaillant, Lai The Pham, Solange Delache, Dominique Schiltz i Maurice A. de Gosson Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrancis Leray Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va estudiar a l'École Normale Supérieure de 1926 a 1929. i es va doctorar el 1933. Des de 1938 fins al 1939 va ser professor a la Universitat de Nancy. No va ser part del grup Nicolas Bourbaki, malgrat la proximitat amb els seus fundadors.

El seu principal treball en topologia es va dur a terme mentre era presoner de guerra al campament d'Edelbach, Àustria de 1940 fins al 1945. Va ocultar el seu coneixement en el camp de les equacions diferencials, per temor que les seves connexions amb les matemàtiques aplicades poguessin ser utilitzades en la guerra. La seva labor en aquest període, ha demostrat ser seminal. Va estar en l'origen, conjuntament, de les idees de la Seqüència espectral i la Teoria de feixos.[1] Aquestes van ser posteriorment desenvolupades per molts altres cientícs, i es convertiren ambdues en eines importants en el camp de l'àlgebra homològica.[2]

Va tornar a treballar en equacions diferencials parcials al voltant de 1950. Fou professor a la Universitat de París entre 1945 i 1947, i després del Collège de France fins al 1978, i va ser guardonat amb el Premi Malaxa (Romania, 1938), el Gran Premi en ciències matemàtiques (Acadèmia Francesa de les Ciències, 1940), el Premi Feltrinelli (Accademia Nazionale dei Lincei, 1971), el Premi Wolf en Matemàtiques (Israel, 1979), i la Medalla d'Or Lomonóssov (Moscou, 1988).

Referències modifica

  1. Dieudonné, Jean. A history of algebraic and differential topology 1900-1960. Birkhäuser, 1989. 
  2. Miller, Haynes. «Leray in Oflag XVIIA: The origins of sheaf theory, sheaf cohomology, and spectral sequences», 2000.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica