Jeanne Crain

actriu estatunidenca

Jeanne Elizabeth Crain (Barstow, Califòrnia, 25 de maig de 1925 − Santa Barbara, Califòrnia, 14 de desembre de 2003) va ser una actriu estatunidenca.

Infotaula de personaJeanne Crain

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata
Barstow (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Santa Barbara (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSanta Barbara Cemetery (en) Tradueix, Central section, Block N, Grave 102 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de televisió, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –  1972 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePaul Brinkman (en) Tradueix (1945–2003) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0002022 Allocine: 4361 Rottentomatoes: celebrity/jean_crain Allmovie: p15581 TCM: 40635 TV.com: people/jeanne-crain AFI: 81110 TMDB.org: 82170
Musicbrainz: 7a9a8c52-667a-4884-949d-be9aeca8bc54 Discogs: 1722537 Find a Grave: 8183671 Modifica el valor a Wikidata
Jeanne Crain el 1945

Biografia modifica

Aquesta estudiant de l'UCLA va guanyar diversos concursos de bellesa, entre els quals Miss Long Beach 1941 abans de debutar en el cinema. Descoberta per Orson Welles que la desitja a Els magnífics Amberson, és finalment contractada per Darryl Zanuck que l'imposa com una de les principals esperances de l'estudi 20th Century Fox, després com estrella, sobretot en musicals (Margie, State Fair), doblada per Louanne Hogan.

L'encisadora jove debuta el 1943 amb Busby Berkeley i Henry Hathaway. Molt aviat treballa amb George Cukor i Otto Preminger que la dirigeixen moltes vegades - sobretot per a aquest últim, en una adaptació d'Oscar Wilde. A Que el cel la jutgi (que li suposa a Gene Tierney la seva única nominació a l'Oscar), tracta d'igual a igual amb les seves rivals Linda Darnell i Ann Sothern en A Letter to Three Wives, la comèdia (cruel) de Joseph L. Mankiewicz. Les pel·lícules musicals State Fair de Walter Lang (amb Dana Andrews) i Margie de Henry King constitueixen grans èxits personals i el seu paper de negra-blanca a Pinky de John Ford i Elia Kazan li suposa una nominació a l'Oscar. Des de llavors una via reial se li obre.

Mankiewicz la dirigeix una segona vegada en la fosca People Will Talk, davant de Cary Grant; Crain comparteix la vedette d'un esquetx de O. Henry's Full House amb Farley Granger abans de guanyar un dels seus principals èxits gràcies a la comèdia familiar Cheaper by the Dozen de W. Lang amb Clifton Webb. D'altra banda, l'estrella té com a companys William Holden, Jean Peters, Jeffrey Hunter i Jeffrey Chandler.

En la cimera de la seva popularitat, Jeanne Crain destaca en el western Un home sense estrella de King Vidor davant de Kirk Douglas, i en la comèdia Els senyors es casen amb les morenes al costat de Jane Russell. Mentre roda un altre western (The Fastest Gun Alive amb Glenn Ford), que té per companys Alan Ladd i Frank Sinatra (el drama The Joker Is Wild), l'actriu comença a treballar també per a la televisió. Les coses estan canviant: els anys 60 suposaran el més gran trastorn pel cinema des del pas del mut al parlat. Dues generacions seran escombrades pels més joves.

Des de 1961, amb un grapat d'altres estrelles femenines de Hollywood, Crain s'exilia a Itàlia. Treballa de manera successiva a dos pèplums: el paper del títol de Nefertiti, reina del Nil entre Edmund Purdom i Vincent Price, Ponci Pilats amb Jean Marais i Basil Rathbone, i en una epopeia medieval: Col ferro e col fuoco adaptació de Henryk Sienkiewicz amb Pierre Brice i Akim Tamiroff. A Amèrica, treballa sota la direcció de John Brahm el 1967, però el 1972, Jeanne Crain no té més que un paper de complement a Skyjacked, la seva última pel·lícula, darrere les estrelles Charlton Heston i Yvette Mimieux.

Jeanne Crain va ser l'esposa d'un sol home, Paul Brinkman, actor efímer que va actuar amb el nom de Paul Brooks. Entre 1946 i 1965, van tenir set fills. Però la parella va sortir als diaris, el 1956, en un procés de divorci. El públic es va assabentar llavors de les exigències sexuals de Brinkman. Però la llei imposava un termini d'un any abans de la ruptura definitiva, durant el qual la parella es va reconciliar.

Jeanne Crain es va retirar finalment a Carolina del Sud, al costat del seu marit convertir en ranxer, per dedicar-se a la pintura. Paul Brinkman mor el 2003. Dos mesos més tard, la seva esposa el segueix.

Filmografia modifica

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeanne Crain