Joan de Jandun (1275-1328) va ser un filòsof averroista, teòleg i escriptor polític. Va néixer a Jandun, a l'actual regió de les Ardenes franceses. Destaquen les seves interpretacions d'Aristòtil. Ocasionalment, se l'ha considerat coautor, juntament amb Marsili de Pàdua, de l'obra El defensor de la pau, tot i que no hi ha cap prova en aquest sentit.[1]

Infotaula de personaJoan de Jandun
Biografia
Naixement1285 Modifica el valor a Wikidata
Jandun Modifica el valor a Wikidata
Mort1328 Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Montalto di Castro (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, filòsof, polític, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Pel que fa a la seva filosofia, se l'emmarca en l'anomenat averroisme de Pàdua. Destaca especialment la seva distinció entre sentit passiu (per a l'espècie rebuda) i el sentit agent (responsable de la sensació i de l'activitat de l'ànima). Aquest sentit agent és per a tots els homes, fet que permet la cognoscibilitat de les coses.

Estén aquesta distinció a l'ànima, que la considera separada entre l'ànima sensitiva i l'ànima intel·lectiva. Aquesta ànima intel·lectiva és la que dirigeix el cos (la Forma aristotèlica), i és única per a tota la humanitat. En línia averroista, considera que no es pot demostrar la immortalitat d'aquesta ànima.

Afirma també que la teologia es basa en relats indemostrables de la Revelació.

Referències modifica

  1. Ramón Guerrero, Rafael. Historia de la filosofía medieval, 2002, p. 236-237.