Joana d'Itàlia
Joana d'Itàlia, reina de Bulgària (Roma 1907 - Estoril 2000). Princesa d'Itàlia amb el tractament d'altesa reial que arribà a reina de Bulgària després del seu matrimoni amb el rei Boris III de Bulgària.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 novembre 1907 Roma |
| Mort | 26 febrer 2000 (92 anys) Estoril (Portugal) |
| Sepultura | Basílica de Sant Francesc d'Assís |
Consort of Bulgaria (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirana |
| Altres | |
| Títol | Princesa Queen Consort of Bulgaria (en) Reina Reina mare |
| Família | Dinastia Savoia i Casa de Saxònia-Coburg i Gotha-Koháry |
| Cònjuge | Borís III (1930, 1930–1943) |
| Fills | Maria Lluïsa de Bulgària, Simeó II de Bulgària |
| Pares | Víctor Manuel III d'Itàlia i Helena de Montenegro |
| Germans | Humbert II d'Itàlia, Marie-Françoise de Savoie, Mafalda d'Itàlia i Jolande Marguerite de Savoie |
Premis | |
 | |
 | |
Nascuda el dia 13 de novembre de l'any 1907 al Palau del Quirinal de Roma essent filla del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. Joana era neta per via paterna del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova mentre que per via materna ho era del rei Nicolau I de Montenegro.
El 25 d'octubre de l'any 1930 es casà a Assís amb el rei Boris III de Bulgària fill del rei Ferran I de Bulgària i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella tingué dos fills:
- SAR la princesa Maria Lluïsa de Bulgària, nascuda a Sofia el 1933. Es casà en primeres núpcies amb el príncep Carles de Leiningen del qual es divorcià l'any 1968 i en segones núpcies amb el polonès Bronislaw Chrobok.
- SM el rei Simeó II de Bulgària, nat a Sofia el 1937. Es casà amb l'aristòcrata espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela l'any 1962 a Lausana.
El casament entre la princesa catòlica, Joana, i el rei ortodox, Borís, comportà greus conflictes religiosos. La solució fou celebrar dues cerimònies diferenciades, mentre se celebrà pel ritu catòlic a la basílica d'Assís dies després a la catedral de Sofia se celebrà pel ritu ortodox.
Els primers anys d'estança a Bulgària, Joana s'involucrà activament en diverses causes de caritat i en la provisió de passaports a jueus a mesura que els moviments antisemites assolaven Europa i arribaven a Bulgària.
L'any 1943 moria el tsar Borís III de Bulgària i s'establia una regència del príncep Kyrill de Bulgària sobre el petit-rei Simeó II. Des de sempre ha planejat la sobra de la protesta en la mort del rei Boris en un accident de cotxe de retorn a Sofia des de Berlín després d'anunciar a Adolf Hitler que abandonava l'aliança amb Alemanya.
L'any 1945 els soviètics ocuparen Bulgària i pocs mesos després un referèndum popular, sense cap garantia democràtica, establí una república popular a l'òrbita de Moscou. El nou govern comunista de Bulgària concedí 48 hores a Joana i als seus fills per tal que abandonessin el país. Pocs dies abans, el príncep Kyrill de Bulgària fou executat després que un tribunal popular l'acusés de traïció a la pàtria.
Establerts durant uns mesos a Alexandria al costat del rei Víctor Manuel III d'Itàlia posteriorment es traslladaren a Madrid, on s'instal·laren de forma definitiva. L'any 1993 realitzà una breu visita a Bulgària on recorregué els principals escenaris de la seva vida a aquest país de l'Europa Oriental. Joana morí a Estoril l'any 2000 a l'edat de 93 anys i fou enterrada al Panteó Reial de la Família Savoia.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana d'Itàlia |