Joaquim Carreras i Artau

historiador i catedràtic de filosofia català (1894-1968)

Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Tiana, 12 d'agost de 1968) fou un filòsof català.

Infotaula de personaJoaquim Carreras i Artau
Biografia
Naixement14 agost 1894 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1968 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tiana (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Institut d'Estudis Catalans
1964 – 1968
← Pere Bohigas i BalaguerJordi Rubió i Balaguer →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsConcepció Carreras i Fontserè Modifica el valor a Wikidata
GermansTomàs Carreras i Artau Modifica el valor a Wikidata

Fill de Tomàs Carreras i Mas natural de Figueres d'ofici impressor i de Concepció Artau i Barnoya de Girona. Net de Tomàs Carreras i Mas natural de Barcelona també impressor fundador dels Carreras (impressors). Per la banda materna era net de Joan Artau i Barrera propietari de l'Antiga Sala Odeon de Girona.

S'inicia en l'estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de Joan Duns Escot li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s'adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, "Balmes" i "Montserrat" de Barcelona.

Inicia la docència superior el 1939 a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat professor adjunt a la càtedra d'Història de la Filosofia el 1947. Més tard ocuparà el càrrec definitiu de catedràtic d'Història de la Filosofia entre 1951 i 1964. Fou professor d'Història de l'Educació a la secció de Pedagogia.

Conjuntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau, filòsof i catedràtic d'ètica, va obtenir el premi de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, publicant entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV.

Joaquim Carreras es va casar amb Carme Fontserè i Marroig, filla del científic Eduard Fontserè, amb qui tingué tres fills, Concepció, bibliotecària, Lluís i Antoni.

Referències modifica

  • Apports hispaniques à la philosophie chrétienne de l'Occident: conférences, por Carreras i Artau, Joaquim. Louvain : Publications universitaires de Louvain, 1962.
  • La Doctrina de los universales en Juan Duns Scot: una contribución a la historia de la lógica en el siglo XIII; por el Dr. Joaquín Carreras y Artau. Vich : Seráfica, 1931.
  • La escuela escocesa en Cataluña. Autores: Josep Virgili Ibarz Serrat, Manuel Villegas Localización: Revista de historia de la psicología, ISSN 0211-0040, Vol. 27, Nº 2-3, 2006, pags. 159-166.
  • La Filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del siglo XIX ; Joaquín Carreras Artau. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1964

Enllaços externs modifica


Premis i fites
Precedit per:
Tomàs Carreras i Artau
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla X

1955-1968
Succeït per:
Miquel Tarradell i Mateu