Joaquim Oliva i Gomà
Joaquim Oliva i Gomà (Guissona, 11 de novembre de 1926 - 4 de febrer de 1993)[1] fou un futbolista català de la dècada de 1950.
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | Joaquim Oliva i Gomà 11 de novembre de 1926 Guissona, Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 4 febrer 1993  (66 anys) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 1,73 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | 1947 – 1958 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Defensa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Trajectòria modifica
Oliva jugava a les posicions de mig volant i defensa central. Començà a jugar al CE Sabadell a primera divisió, entre 1947 i 1949. Aquesta darrera temporada, el Sabadell va baixar a Segona i Oliva fou cedit al RCD Espanyol els cinc darrers mesos de la següent temporada. El jugador prometia molt i tant Espanyol, Barcelona, com Reial Madrid estaven interessant en el seu fitxatge. Finalment, el 1950 fou traspassat pel Sabadell al Reial Madrid, club amb el qual signà per cinc temporades.[2] Va viure l'època daurada del club blanc, amb el qual guanyà tres lligues (1953-54, 1954-55, 1956-57), dues Copes Llatines (1954-55, 1956-57) i dues Copes d'Europa (1955-56, 1956-57). Després de set temporades al club, el 1957 marxà al Real Jaén CF, on jugà dues temporades més, una a primera divisió i una a Segona.
Jugà dos partits amb la selecció catalana de futbol l'any 1950.[3][4]
Com a anècdota cal esmentar que Oliva fou protagonista d'un cas que fou conegut a l'època com el cas del K.O. Era el 5 d'abril de 1953, i el Reial Madrid visitava el Camp de Les Corts. A cinc partits pel final la classificació de la lliga era molt ajustada amb València, 35 punts; Espanyol, 34; Madrid, 33 i Barcelona, 32. El Barça jugava al voltant de la seva gran estrella Ladislau Kubala. En una acció del partit, una tisora realitzada per Kubala gairebé colpeja Oliva. Ambdós jugadors començaren a discutir i empènyer. L'àrbitre Juan Gardeazábal. Començaren aleshores veritables lluites soterrades als despatxos. La sanció per agressió significava 4 partits de suspensió i, per tant, perdre Kubala la resta de la temporada. Finalment el Barça en sortirà beneficiat i Kubala només fou condemnat per desconsideració amb una multa econòmica. El Barça guanyà el quatre partits que li mancaven i acabà proclamant-se campió de lliga.[5]
Referències modifica
- ↑ «Oliva, Joaquín Oliva Gomá - Futbolista». [Consulta: 14 maig 2021].
- ↑ «EL REAL MADRID SE ANTICIPA AL BARCELONA Y FICHA A OLIVA». El Mundo, 2002. [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 09-04-1950.
- ↑ «Ayer en Las Corts». Mundo Deportivo, 10-04-1950.
- ↑ «Kubala-Oliva, ‘el Caso K.O.’». Alfredo Relaño, El País, 27-10-2013. [Consulta: 1r octubre 2014].