Joaquim Pellicena i Camacho
Joaquim Pellicena i Camacho (Valladolid, 8 de desembre de 1871 - París, 1938)[1] fou un periodista i polític català d'origen madrileny, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
| Nom original | (ca) Joaquim Pellicena i Camacho (es) Joaquín Pellicena y Camacho  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Joaquín Pellicena y Camacho 8 desembre 1879 Valladolid (Espanya) |
| Mort | 1938 (58/59 anys) París |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Manila |
| Ocupació | Periodista |
| Partit | Lliga Catalana |
| Família | |
| Germans | Pedro Pellicena y Camacho |
Biografia modifica
Segons Manuel Ossorio y Bernard, Pellicena va néixer a Valladolid el 8 de desembre de 1871 i va començar a estudiar segon ensenyament a Canet de Mar, acabant-lo l'Ateneu de Manila.[2] En 1898 va fundar en unió del seu germà Pedro, la capital filipina, el periòdic El Soldado Español; i signat el tractat de París, que posava terme a la sobirania d'Espanya sobre les illes, tots dos germans van fundar el gener de 1899 La Unión Ibèrica, periòdic que va iniciar un moviment d'aproximació entre peninsulars espanyols i indígenes, per la qual cosa va ser suprimit pel general americà Hughes l'1 de març de 1899.[2] Pellicena va protestar-ne i reclamar en va.[2] La seva instància va ser retornada per Hughes amb la següent nota: «La publicació de La Unión Ibèrica ha estat suspesa perquè afavoria la causa dels nostres enemics, amb els qui estem en obertes hostilitats».[2] Els interessats van rebre aquesta contestació, que no deixava lloc a dubtes, quan la majoria dels que van formar el cos de redacció i l'empresa de La Unión Ibèrica havia tornat a Espanya.[2] Els dos joves que havien inspirat aquell periòdic van decidir llavors fundar un altre pel seu exclusiu compte, i el 10 d'abril va aparèixer El Noticiero de Manila, que va seguir publicant Joaquim Pellicena.[2] Va fundar i va dirigir també el periòdic escrit en tagalog Bayan Filipines («Poble Filipines») i va ser redactor i copropietari d'El Tío Paco.[2]
El 1917 va marxar de les Filipines i s'establí a Barcelona, on fou elegit president de l'Associació de Periodistes de Barcelona de 1922 a 1932. Alhora, milità a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana), fou director tècnic de La Veu de Catalunya el 1918-1933, regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1931-1934 i diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.[3]
En esclatar la guerra civil espanyola fugí amb el dibuixant Valentí Castanys, disfressat d'oficial de la marina francesa al vaixell Emerithy, que anava a Marsella. S'establí a París, on formà part del Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandística de suport al nou règim de Francisco Franco creada per Francesc Cambó.[4] Va morir d'esgotament al cap de poc.[5],[1]
Obres modifica
- Los últimos repatriados (1904)
- Por el país del Bicol; impresiones de viaje (1917)
- El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ribas, 2009, p. 22-34.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Ossorio y Bernard, 1903, p. 336.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Manent, 1999, p. 88.
- ↑ Canosa Farran, 2011.
Bibliografia modifica
- «Joaquim Pellicena i Camacho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografies de Parlamentaris Catalans Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine.
- Albert Manent, De 1936 a 1975: Estudis sobre la Guerra Civil i el Franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999 ISBN 8484150682, 9788484150688, p. 88
- Canosa Farran, Francesc «L'exili de la realitat». El País, 08-09-2011.
- Ossorio y Bernard, Manuel. «Pellicena y Camacho (Joaquín)». A: Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX. Madrid: Imprenta y litografía de J. Palacios, 1903, p. 336.
- Ribas, Frederic «Joaquim Pellicena, de Manila a 'La Veu de Catalunya'». Revista de Catalunya, 246, enero 2009, pàg. 22-34. ISSN: 0213-5876.